Reforma de les pensions

Amb quatre milions de parats potser no és el millor moment per parlar d’allargar l’edat de jubilació. Però es tracta d’un globus sonda que ha llençat el govern per a veure com reaccionen els agents socials.

De totes maneres, és una evidència que d’aquí a uns anys el pagament de les pensions serà una quimera.

Any rere any va augmentat l’esperança de vida. L’any 1950 estava als 62 anys i el 2010 ja supera els 81 anys. Paral·lelament ha anat disminuint el nombre de fills per dona. Hem passat d’una mitjana de 2,5 fills per dona, que es tenien a mitjans de segle passat, a l’actual 1,4. I això, que els darrers anys, la fecunditat ha augmentat gràcies a l’arribada de població immigrant, perquè l’any 1995 estava en 1,2 fills per dona (font: INE).

El resultat de tot plegat és un envelliment de la població que el 2008 era del 17%. Percentatge elevat si tenim en compte que en demografia una taxa d’envelliment de l’11% ja es considera alt.

Els fons per al pagament de les pensiones procedeixen de les cotitzacions a la Seguretat Social. Per tant, un dels seus pilars és la relació entre afiliats a la seguretat social, els treballadors en actiu, i els pensionistes.

És interessant conèixer l’evolució històrica d’aquesta ratio, que es pot consultar a l’Institut Nacional d’Estadística (INE): el 1980 hi havia 2,5 afiliats per pensionista, el 1996 es va tocar fons amb 2,06. A partir d’aquí va repuntar fins els 2,71 del 2007, i ara (desembre de 2009) sembla que torna a baixar, situant-se en 2,59.

Es considera que amb una ratio de 2,3 afiliats a la Seguretat Social per cada pensionista s’estaria fregant el dèficit; és a dir, que hi hauria més despeses que ingressos (font: AGTT). Per tant, alguna cosa s’haurà de fer, perquè sino el cobrament d’unes pensions dignes està clarament en perill.

Llegiu també:

http://www.elpais.com/articulo/economia/Gobierno/propone/retrasar/67/anos/edad/legal/jubilacion/elpepueco/20100129elpepieco_2/Tes

http://www.elmundo.es/elmundo/2010/01/28/espana/1264674156.html

http://www.elblogsalmon.com/conceptos-de-economia/que-es-la-seguridad-social-y-como-funciona

http://www.ucm.es/BUCM/cee/doc/03010057.htm

http://jubilacion.suite101.net/article.cfm/comprendiendo_el_sistema_de_pensiones

La solució d'Ascó

Em sembla ideal aquest acudit del Faro. Resumeix en una sola imatge el que suposarà per a la comarca la decisió que han pres SET regidors d'Ascó que, sense escoltar el territori, han decidit presentar la candidatura del seu poble com a possible ubicació del cementiri de residus nuclears.

Americanos, vienen a España gordos y sanos.

Divendres 22 de gener, la plataforma "Volem viure a Flix" va organitzar una xerrada informativa sobre el magatzem de residus radioactius. El que en principi s'havia convocat com un monòleg, portant a dos ponents que defensaven la mateixa posició pro-cementiri, al final es va convertir en un diàleg, on tots els assistents van poder escoltar dues versions sobre el mateix tema.
El primer ponent fou el senyor Jordi Bruno, director de la càtedra ENRESA-AMPHOS de la Universitat Politècnica de Catalunya, també és Conseller Delegat d'AMPHOS XXI CONSULTING, S.L., anteriormente denominada Enviros Spain.
Breument, es tracta d'una consultoria especialitzada en la gestió de residus que espero que practiqui amb l'exemple i treslladi la seva seu des de Barcelona al parc tecnòlogic que es crearà al voltant del MTC.
L'altre ponent fou el Sr. Sergi Saladié, professor associat a la Unitat Predepartamental de Geografia – Escola Universitària de Turisme i Oci- (Campus Terres d’Ebre). També és portaveu de la Coordinadora Anti-Cementiri Nuclear de Catalunya (CANC) i forma part de la campanya Apaguem les Nuclears.

La xerrada crec que va ser positiva, però em sembla que cap dels dos ponents no van convèncer a gaire gent. És a dir, les persones que van entrar amb una clara posició (a favor o en contra del MTC) van sortir de la mateixa manera.

La intervenció del senyor Bruno va ser didàctica, amena, plena d'informació tècnica... Com diria algun membre de la plataforma "Volem viure a Flix" va saber vendre molt bé la moto. Amb el seu powerpoint, fotos de magatzems nets, pòlits i envoltats d'arbres i espais verds.

Una exposició molt mesurada, es notava que no era la primera. Durant els aproximadament tres quart d'hora que va durar la seva exposició, poques vegades va fer servir la paraula radioactiu (ho sento, és una mania que tenen els alumnes, comptar quantes vegades repeteix el professor la mateixa paraula) i, si no em vaig descomptar, en el seu powerpoint aquesta paraula apareixia en comptades ocasions. Per què? Si el tema és precisament "LOS RESIDUS RADIOACTIUS".

Al que si va fer referència vàries vegades és al Pla Marshall. I la veritat és que jo em sentia i em sento com Pepe Isbert al balcó de l'ajuntament de Villar del Río, en aquella famosa pel·lícula de Berlanga "Bienvenido, Mister Marshall" que espera l'arribada dels americans com a única solució a la seva misèria.

De totes maneres, quan va acabar la seva exposició vaig quedar al·lucinat. O sigui, des de finals de desembre de 2009 que ens diuen, en veu alta, els números de la loteria primitiva que sortiran el proper sorteig i tant sols els han copiat els alcaldes de Yebra (Guadalajara) i d'Ascó. La resta som uns imbècils, no ens hem enterat de res.

Per això, des d'aquí demano la dimissió de tots els alcaldes i regidors dels més de 9000 ajuntaments que hi ha a Espanya i que han deixat passar aquesta oportunitat. Ni tant sols els alcaldes de Madrid o de Barcelona, que tenen molta influència, n'estaven assabentats. Pobrets! Ja ho pagaran en les pròximes eleccions. L'electorat se'ls tirarà a sobre per no haver presentat las seva candidatura a acollir el MTC i dedicar-se a temes bizantins com els Jocs Olímpics d'hivern del 2022.

De vegades, el senor Bruno va ser més sincer del que es podria esperar. Va parlar de que el MTC era una molestia, també va afirmar que una part dels llocs de treball fixes (60,90,100 segons les fonts, encara que el BOE no ho diu) que es crearan un cop entri en funcionament els hauran d'ocupar gent molt especialitzada i que sols el 50% d'aquets llocs els ocuparà gent del territori. També va dir que per a compensar el territori es va decidir instal·lar al seu voltant un parc tecnològic. Però, si és tant bo, de què s'ha de compensar el territori?

Aquest senyor va pecar una mica d'ingenu quan va dir que el magatzem és temporal per llei i que d'aquí 60 anys el desmantellaran. Hauria de saber que les lleis es canvien, i que el que avui es construeix per 60 anys i acollir unes 7000 tones de combustible gastat a les centrals nuclears, uns 2000 m3 de residus procedents de desmantellaments d'instal·lacions nuclears i altres tipus de residus radioactius, es pot convertir en 120 anys i 14000 tones o, fins i tot, en definitiu. Perquè, qui s'atrevirà a moure aquests milers de tones de residus altament radioactius d'aquí 60 anys?

Ah! El senyor Bruno va estar d'acord amb el senyor Saladié sobre l'escàs temps que s'ha tingut per debatre i informar a la població sobre el MTC. El senyor Bruno, en cap moment va contradir al senyor Saladié sobre l'escàs impacte econòmic que les centrals nuclears d'Ascó han suposat al territori, sobre la caiguda de la població d'Ascó i sobre la nul·la ocupació del polígon industrial que tenen. Tampoc va contradir al senyor Saladié quan aquest va afirmar que dels 700 milions d'euros d'inversió, en veurem ben pocs, perquè l'obra civil (edificis fets amb formigó d'alta qualitat, maquinària precisa per a moure els residus, capsules d'emmagatzament, grues i altres components mecànics) s'emportarà un bon pessic i, per les especials característiques, l'haurà de fer empreses especialitzades que no estan ni a Flix, ni a Ascó, ni a Móra, ni, possiblement, a Tarragona.

La seguretat nuclear!!

En aquesta notícia publicada al diari El Mundo l'1 de gener del 2007 es donava a conèixer un informe de la universidad britànica de Cambridge publicat a la revista "Nature". Aquest informe questiona la seguretat dels contenedors que han d'emmagatzemar els residus radioactius.
Es tracta d'uns contenedors fets de zirconi que, en principi, haurien de resistir uns 241.000 anys, però que ara se sap que al cap d'uns 240 anys les radiacions dels productes que emmagatzema ja l'han danyat el suficient com per alliberar material radioactiu com si fos un colador.

Us poso la notícia completa, en castellà, per a que la poguéssiu llegir.

Publica un missatge

GUSTAVO CATALÁN DEUS (EL MUNDO)

MADRID.- Uno de los mayores varapalos que se ha llevado la energía nuclear en su corta historia no ha venido de los ecologistas, sino de un laboratorio de la universidad británica de Cambridge. Según los físicos Ian Farnan, Herman Cho y William J. Weber, los materiales que se utilizan para encapsular y almacenar los residuos radiactivos de alta actividad no resistirán el bombardeo de átomos del plutonio 239 allí contenido. Se desintegrarán en un plazo de 1.400 años, muy lejos de los 241.000 que deberían resistir hasta que la actividad nuclear se debilite.
Es más, el proceso de descomposición de ese material que permitiría que se filtraran los isótopos radiactivos al exterior comenzaría a los 241 años. Esta cifra, de dimensiones más humanas, afectaría a un planeta que poblarían nuestros descendientes en tan sólo nueve generaciones.
Los investigadores publican su trabajo en la revista 'Nature'. El informe describe sus ensayos sobre el material elegido por los físicos nucleares para contener las varillas de combustible irradiado. Este material cerámico, fabricado a partir del zirconio, es el único que la industria civil y bélica nuclear viene usando para contener los residuos radiactivos cuando se trasladan, o para transportar las bombas atómicas con cierta seguridad cuando viajan en buques de guerra o aviones.
El zirconio es uno de los minerales más resistentes que se conocen y es tan antiguo como la Tierra, en la que ha aguantado sin alteraciones y con frecuencia los acontecimientos geológicos más extremos de los últimos cuatro millones y medio de años. Por eso, se utiliza como materia prima para las matrices de cerámica, con el fin de inmovilizar las reacciones nucleares del contenedor.

Isótopos de plutonio
Este mineral, que es -según los investigadores- el mejor disponible para comparar el comportamiento de un material en un plazo geológico de tiempo, no resiste las partículas alfa del plutonio 239, el más peligroso de los componentes de la basura nuclear, sea de origen civil o militar.
Los daños del vuelo de las partículas alfa causarán sobre todo ionizaciones cuando traspasan los materiales. También se sabe que provocará cientos de dislocaciones atómicas llamadas Defectos de Frenkel.
Finalmente, esos procesos que se producen en el interior de un contenedor de residuos, con elementos de distinto origen -plutonio 239, uranio 238 o torio-, causan un mayor daño estructural, que convierten finalmente el material en amorfo. En los ensayos de laboratorio, los autores de la investigación han demostrado que en esos procesos atómicos de las partículas alfa se producen grandes cambios de densidad y cristalinidad en el material sometido a las pruebas.
Además, han examinado los materiales cerámicos con técnicas de resonancia magnética nuclear, que puede detectar las zonas amorfas y cristalinas simultáneamente, con lo que han descubierto graves daños en los materiales cristalinos.
La industria nuclear siempre ha argumentado que tendría a tiempo la respuesta tecnológica a los residuos nucleares. Basaba sus expectativas en esos materiales cerámicos y en vitrificar los residuos para reducirlos de volumen.
Sin embargo, desde la Universidad de Cambridge se cuestiona muy seriamente la supuesta seguridad de enterrar en almacenes geológicos profundos esos residuos: simplemente no es seguro porque la radiactividad se fugaría en poco tiempo como si se tratara de un colador.

Cementiri nuclear? Antes cerdos que dan jamones

Senyor Rafael Vidal i Ibars,

El Parlament de Catalunya, igual que 61 ajuntaments i 7 consells comarcals del nostre territori (Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona) estant clarament en contra de que el cementeri nuclear s’instal·li ni a la Ribera d’Ebre, ni a les Terres de l’Ebre ni al Camp de Tarragona, i per extensió enlloc del territori de Catalunya. Us volem recordar per tant, que fent compliment al mandat del Parlament, el Conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, va fer arribar una carta al Ministeri d’Indústria demanant que el cementeri nuclear no s’instal·li enlloc de Catalunya.A més, com els efectes i les repercussions del cementeri nuclear no són només locals (d’aquí que feu el repartiment de diners públics als ajuntaments del voltant), us demanem que no prengueu la decisió equivocada, i no acolliu el cementeri nuclear , respectant la voluntat de la majoria de la població, expressada pels seus representants polítics que van aprovar les mocions al Parlament, als ajuntaments i als consells comarcals.L’Ajuntament d’Ascó, tot sol, no pot prendre una decisió d’aquest abast i hipotecar així el futur de les nostres comarques i de les nostres generacions futures. Sigueu conscients, que aquesta decisió que voleu prendre pot provocar una fractura social de greus conseqüències a la Ribera d’Ebre i al nostre territori.

No volem el cementeri nuclear a Ascó, ni a Catalunya!!!

Remember!!!!

Algun dia s'hauria de fer una entrada sobre l'evolució dels locals d'oci al poble de Flix, i de com, amb el pas del temps, van canviant les modes "discotequeres" : Xilf, Tope, Lord, Robinson, Florida135...

De moment penjo aquests records de la nit dels temps, tots ells plens de petites històries.

Neu, neu, neu....

Tot i que al poble sembla que la neu ha tornat a passar de llarg, aquesta es deixa notar, i força, pels voltants.

Si sortiu a passejar, el paisatge que us trobareu és plenament hivernal. Pugeu una mica de cota i disfruteu de la neu, i del fred.
Les classes de l'institut s'han suspès. Per una banda, molts profes que cada dia venen de Lleida, Llardecans, Reus, Falset, Tortosa... no han pogut arribat pel mal estat de les carreteres. Per una altra banda, molts pares han optat per no enviar els seus fills al cole.

Nuclears!!!!!!!!!!

Sembla que entre tots hem obert la caixa de pandora, em refereixo al tema nuclear. Ja la vam obrir de cop quan va esclatar l'afer de l'ERO d'Ercros al maig de 2009, i algunes veus van apostar decididament per la instal·lació a Flix de noves centrals nuclears. I ara hi tornen, defensant Flix com a lloc on s'hauria d'instal·lar el cementiri nuclear. És què no hi ha cap més solució que convertir-nos en una gran claveguera?
Em fa gràcia, perquè aquestes mateixes persones parlen d'unitat, d'anar tots a una, de no polemitzar, d'aconseguir tots junts un futur millor per al poble de Flix. Però en canvi, no deixen de banda, possiblement, l'únic tema en el que mai ens posarem tots d'acord. Com ja vaig dir al maig de 2009 "aquest no és el camí".

A més, què volem? Què d'aquí vint o trenta anys tornin a emetre un altre programa per TV3 explicant l'atractiu que representar visitar un cementiri nuclear a Flix?

Quan algú em ve, i em diu que la central nuclear li dona feina a ell, o a algú de la seva família, o a tots dos, no obro boca. En aquest cas, el motiu per defensar la central em sembla lògic, just, més que raonable i no tinc arguments per portar la contrària.

Ara bé, una altra cosa és quan em volen donar duros a quatre pessetes, quan em volen aixecar la camisa, i en volen vendre les excel·lències de les centrals nuclears o dels cementiris nuclears, i sento coses com:

"Les centrals nuclears ens fa ser menys depenents energèticament"

Aquesta afirmació no és certa. Segons l'Empresa Nacional del Uranio (ENUSA) el 100% de l'urani que fan servir les nuclears espanyoles és importat del Canadà, Rússia, Austràlia, Ubzbekistan, Namíbia, etc. Per tant, fan servir un recurs natural que no disposem.

Segons ENUSA, a qui per cert han multat amb un milió d'euros per comportament negligent, la tecnologia per enriquir aquest urani i convertir-lo en combustible nuclear es francesa, la tecnologia que fan servir les centrals nuclears espanyoles per dur a terme la reacció nuclear es americana o francesa. El tractament dels residus altament radioactius abans de posar-los dins el cementiri nuclear també es farà a França, etc., etc., etc. Tot això s'ha de pagar. Per tant, on és la independència energètica o tecnològica?

"Necessitem centrals nuclears perquè importem electricitat"

Una altra informació errònia. En un món globalitzat cap país és autosuficient, tots tenen alguna cosa que necessiten comprar o vendre. I en aquest sentit és il·lògic parlar d'autosuficiència energètica. Però si voleu, en parlem.

Segons Red Eléctrica Española (REE) en el seu informe del sistema elèctric espanyol de 2008, Espanya és excedentària en producció d'energia elèctrica; és a dir, n'exportem, en venem.

Ens en sobra des de l'any 2004; quan encara no hi havia crisi, quan estàvem en el punt més alt de creixement econòmic fèiem més electricitat de la que gastàvem. En comprem a França, és cert; però de la mateixa manera que també els hi comprem Renault. En canvi, en venem molta més quantitat d'electricitat a Portugal i Marroc; i em sembla que els seus euros són tant vàlids com els de qualsevol altre."Les centrals nuclears i els cementiris nuclears creen llocs de treball i riquesa al poble".

Puntualitzem-ho. Segons l'Idescat, Ascó ha passat de 2038 habitants el 1981 a 1608 habitants el 2009, és a dir, ha perdut un 21% de població. Pel que fa al nombre d'empreses per règim jurídic ha baixat de 92 empreses que tenia el 1994, a 80 empreses el 2002; això implica una disminució del 13%.

A més en el seu polígon industrial no s'hi ha instal·lat cap empresa, res de parc tecnològic o d'empreses dedicades al sector nuclear, ni un miserable laboratori o centre d'investigació que hagués aportat molt valor afegit al territori.

La central nuclear d'Ascó no ha impedit el despoblament ni del poble, ni de les rodalies, ni de la comarca, l'ha pogut reduir, però no l'ha impedit. És cert que dona feina directament i indirectament a molta gent, però no tota és del territori.

Tothom ens hem trobat alguna vegada amb la filera de cotxes que entra o surt de la central a les hores punta, i sabem que molts d'aquests cotxes marxen cap a Vandellòs, l'Hospitalet de l'Infant, Salou, Cambrils o Reus. I això vol dir que, tenir una instal·lació nuclear (sigui central o sigui cementiri nuclear) no implica acabar amb l'atur del poble.

Per exemple, a l'hora de construir el magatzem temporal centralitzat hi podran arribar a treballar unes 300 persones durant la construcció. 300 persones de mitjana com a màxim, (puntualment fins a 500) i no d'una manera continuada, únicament en els moments de màxima activitat. Persones, sobretot, del sector de la construcció que es quedaran a l'atur quan les obres hagin acabat (uns 5 anys).

Un cop estigui en funcionament, hi treballaran unes 90 persones com a màxim, no sempre. El magatzem s'anirà omplint lentament i les necessitats de mà d'obra, al principi, seran mínimes. A més, aquest 90 treballadors es mantindran durant els primers 20 anys, que és el que es coneix com a fase de recepció. Els altres 40 anys, fins assolir la xifra de 60 anys, que és la vida que se li dona a aquest tipus d'instal·lació, el nombre de treballadors es reduirà a 45. Què passarà desprès?

En qualsevol cas, es tractarà d'una feina tècnica, que demana un treballador tècnic, qualificat, amb un cert nivell de formació i no tothom té els estudis necessaris.

A més, on és la riquesa que crea una instal·lació nuclear? A les festes que organitza l'Ajuntament? A les fires de Nadal? Als concerts? Als carrers il·luminats? Això és pa per avui i gana per a demà. Tenim l'exemple d'Ascó, on no s'ha creat cap teixit industrial, no s'ha produït cap diversificació econòmica, hi ha monodependència; i d'això, ja en sabem!!.

I ara també ens volen fer creure que el cementiri nuclear és molt segur. Per favor, si el terme cementiri va associat, ens agradi o no, a la paraula MORT.