Mestre al segle XIX

Al diari “La Dinastía” del dimecres 11 de març de 1884 he trobat una nota curiosa sobre la professió de mestre.

El diari comenta que hi ha places de mestres vacants a diferents escoles de nens de la província de Tarragona i n’informa dels sous que cobraran:

“[...]Selva, dotada con el haber anual de 1125 pesetas, de Flix con el de 975; de Constantí con el de 950; de Torre del Español con 850; de Morell y Cabacés con el de 825 y de Pobla de Masaluca con el de 750 [...]”

Com és ben sabut fins fa relativament poc temps hi havia una separació física entre escoles de nen i nenes; així el diari continua:

“Vacan asimismo las (escuelas) elementales de niñas de Bot y Pinell dotadas con el haber anual 567 pesetas 50 céntimos, [...] Cabacés y Arrabal de Jesús (Tortosa) con el de 550 [...]

Tanto unos como otras han de proveerse por oposició á tenor de lo dispuesto en la Real órden de 20 de Mayo de 1881”

En aquella mateixa època la despesa diària en alimentació d’una família formada per cinc membres (pare, mare i tres fills) era d’unes 3 pessetes (multipliqueu per 365); en això s’hi havia d’afegir els vestit, i la casa, per no parlar de les despeses si es posaven malalts.

En fi, és ben cert allò de “passar més gana que un mestre d’escola”.