8 de març. Dia Internacional de les Dones

Un dels aspectes més rellevants pel que fa a l'emancipació de la dona ha estat el moviment sufragista. Nascut als Estats Units a finals de la dècada de 1840, es va estendre ràpidament a la segona meitat del segle XIX. Aquest moviment va néixer per obtenir per a la dona el dret de vot (sufragi) en igualtat de condicions que l'home.

Però el moviment sufragista també va lluitar per millorar l'educació, la capacitació professional i l'equiparació dels dos sexes en matèria familiar.

Desprès de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) el sufragisme va experimentar un auge en quasi tots els països. Va passar a ser un moviment en què s'enquadraven dones de tots els grups socials i de totes les ideologies, que coincidien en voler transformar la societat.

Aquest moviment de seguida va tenir èxit als països anglosaxons, on hi havia una classe mitjana forta i uns ideals democràtics més consolidats.

El primer país on es va reconèixer el dret de vot a la dona en igualtat de condicions que a l'home fou a Nova Zelanda el 1893; van seguir Austràlia 1902, Finlàndia 1906... Al Regne Unit el vot femení es va permetre el 1918 a les dones de més de 30 anys, una edat que es va reduir als 21 anys, com els homes, el 1928. Als Estats Units es va atorgar el vot a les dones el 1920.

El moviment feminista va tardar més a triomfar als països socialment menys avançats. A Espanya el feminisme va ser impulsat en el segle XIX per Concepción Arenal. El 1918 va néixer l'Associació Nacional de Dones Espanyoles (ANME) on va destacar Clara Campoamor i Victoria Kent. Les seves demandes no van tenir èxit fins que la Constitució de la Segona República va establir el dret de vot a la dona el 1931.