Novetats

Ja sabeu que els dies 15 i 16 de novembre va tenir lloc a Flix unes jornades commemoratives de la fi de la Batalla de l'Ebre. D'aquestes jornades, a part de recordar la gent que hi va perdre la vida i l'homenatge fet als principals caps militars republicans que hi van participar, n'hem tret uns nous equipaments culturals.

Per una banda la museïtzació del refugi del carrer Sant Josep. Una il·luminació adient que crea una atmosfera de penombra, uns planells informatius amb fotos dels avions que venien a bombardejar el poble i dels efectes causats, un audiovisual, la possibilitat de llegir els grafitis de 1937... Tot ens ajuda a posar-nos en la pell d'aquella gent que amb la por al cos esperava que les bombes deixessin de caure.

D'altra banda el monument Memorial a la República i al pont de ferro de Flix, darrer pas del riu que va ser destruït i que marcà la fi de la Batalla de l'Ebre. Monument situat al marge esquerre del riu (a l'altra banda del pont).

Per cert, algú haurà d'explicar perquè en els parlaments, l'autoritat local no va esmentar a la persona (de Flix) que va tenir la idea d'agafar aquest dos blocs de formigó extrets de la presa per les obres del reg i reaprofitar-los per fer el monument. I, en canvi, va donar tot el protagonisme a l'empresa (forània) que va fer el disseny del monument en base a aquesta idea.

Miguel Ángel Romero

Fa dies que parlàvem de l'escriptora novell Montse Banegas com un exemple més d'aquesta pedrera de joves talents que tenim a Flix.

Ara n'hem d'afegir un altre, Miguel Ángel Romero. Actor format a Flexus Teatre i ara director d'aquesta companyia. Porta anys treballant amb multiples companyies com la Fura dels Baus, Ale-Hop, Port Aventura o Factoría Escénica Internacional. També ha fet incursions al cinema ("Entre vivir y soñar" de Menkes y Albacete), televisió (Hospital Central) i publicitat.

Però també està preparant una espectacle molt original a Madrid amb la companyia Hard Trumpet. Si voleu veure el making off de l'obra, a la web seguiu la seqüència "Jazz y otras movidas > espectáculo > making off".

Aquest espectacle "Jazz y otras movidas" és una comèdia musical que intenta explicar la història comuna del cinema i del jazz. Durant hora i mitjà és van barrejant jazz en directe, fragments de pel·licules, balls, sketchos... En definitiva, un espectacle que promet.

A Flix, va guanyar Obama

La gent de Flix està a tot arreu!! Mai més ben dit. Tenim gent de Flix a tots el nivells: polítics, culturals, esportius... I ara, fins i tot, elegim el president dels EUA.

Efectivament, encara que sembli mentida, el proper president dels EUA també va ser elegit a Flix. Pablo Ramírez, per una d'aquelles circumstàncies de la vida, va néixer als Estats Units el 1986.

Els seus pares hi estaven treballant a mitjans dels anys 80. I si bé ell hi va estar poc temps, va assolir la doble ciutadania i ha mantingut un contacte permanent amb coneguts d'aquell país.
El fet de ser ciutadà nord-americà li ha obert un ventall de possibilitats, entre les qual està la de votar i, per tant, triar el president dels EUA.
Mentre va estudiar a l'institut de Flix va mostrar obertament la seva simpatia cap al partit demòcrata i quan ha assolit la possibilitat de votar amb la majoria d'edat no se n'ha desdit.
De fet, ha participat en algun acte que aquest partit ha organitzat a Barcelona durant la campanya presidencial d'aquest 2008. Ell, com la resta d'americans que han votat Obama, espera que no el decepcioni.

70è aniversari de la fi de la Batalla de l'Ebre

14 i 15 de novembre de 1938, l'armament pesant i els camions de l'exèrcit republicà no deixen de passar cap al marge esquerre de l'Ebre a través del pont de ferro de Flix i de diverses comportes.

Aprofiten la boira, que caracteritza aquest territori, i la impossibilitat de l'aviació franquista de fer vols amb regularitat, per posar sa i estalvi el poc material de guerra que els hi queda.

També passen soldats que compten, a més a més, amb passeres a Riba-roja, Flix i Ascó. Són soldats malalts, amb bronquitis, reuma, tifus, plens de paràsits, mal vestits i pitjor menjats. Són les restes de l'Exèrcit de l'Ebre que 115 dies abans havia iniciat amb optimisme la Batalla de l'Ebre.

El Tinent Coronel Manuel Tagüeña, acompanyat dels seus col·laboradors ,creua el riu pel pont de ferro de Flix. A les 4,45h del 16 de novembre de 1938 els sapadors reben l'ordre de volar-lo. La Batalla de l'Ebre s'ha acabat.
15 i 16 de novembre de 2008, a La Fatarella i a Flix s'organitzen diferents actes per recordar el 70è aniversari d'aquest fet. Hi participen estudiosos i historiadors de la batalla més sagnant de tota la guerra civil; però sobretot, hi participen els descendents directes dels seus protagonistes. (descarrega't el programa d'actes aquí)

Bibliografia:

Solé i Sabaté, JM (dir.) La Guerra Civil a Catalunya (1936-1939). Barcelona. Edicions 62.

Reverte, Jorge M.La Batalla del Ebro. Barcelona. Planeta DeAgostini

Carta per a Aisha

Realment és indignant qualsevol forma de violència, però especialment crua és la lapidació. Avui (diumenge) a El Periodico he llegit l'article de Ian Gibson que parla del cas d'Aisha, una nena somalí de 14 anys que desprès de ser violada per tres individuos la van acusar d'adultera.

El tribunal islàmic, segons els preceptes de la xària, la va condemnar a morir lapidada. Cap dels violadors ha estat arrestat.

La carta comença així:

"Estimada Aisha: M'assabento per la premsa, amb profund dolor, que mig centenar de fanàtics islamistes de la teva Somàlia natal han acabat amb tu de la manera més vil imaginable, enterrant-te en un forat i lapidant-te fins a la mort. Al.legant el teu adulteri. Segons els mitjans consultats, el xeic rebel Hayakallah, capitost de la ciutat portuària de Kismayo, on es va portar a terme la teva execució, ha manifestat que vas admetre el teu "crim" davant d'una cort islàmica. I que, a més, vas demanar ser jutjada i castigada segons els preceptes de la xaria. ¡Com si això --en cas que fos veritat-- fos una justificació per a una atrocitat tan grossa!"... (llegeix tota la carta aquí)

Per un grapat de vots

Sembla ser que G. W. Bush va intentar capgirar el resultat de les enquestes que donaven guanyador a Obama fins al final. Sabent que el punt fort de Mc Cain era el de presentar-se al davant de l'electorat com a millor cap de les forces armades que Obama, Bush va tornar a jugar la carta de la inseguretat, de la por al terrorisme d'origen islamista.

Bush, disfressat de Joe (Clint Eastwood a "Por un puñado de dolares") volia fer un atac selectiu a Iran i protagonitzar un Spaghetti Western. Donat que les conseqüències d'aquest atac eren imprevisibles, va optar per un succedani.
Dies abans de les eleccions va ordenar l'atac a la localitat d'Abu Kamal a Síria, a la frontera amb Irak, provocant la mort de 8 persones. Segons els nordamericans, l'atac tenia com a objectiu grups terroristes que actuaven des de Síria contra Irak (per al govern siri eren civils innocents). També, en els darrers dies va augmentar la pressió militar dels EUA als talibans del Pakistan i Afganistan.
Davant d'aquests fets, alguns analistes sospiten que aquesta escalada bèl·lica va ser un darrer intent de Bush d'ajudar Mc Cain.
Un bon epitafi per a la carrera política de Bush, "i tot per un grapat de vots"

No hi ha hagut efecte "Bradley"

Encara que les enquestes el donaven com a guanyador, la seguretat en la victòria no era total. Es tenia por de l'anomenat 'efecte Bradley', nom del candidat de color al càrrec de governador de California, que l'any 1982 va perdre les eleccions a pesar de que fins a l'últim moment les enquestes el donaven com a vencedor indiscutible. El motiu: molts enquestats de raça blanca van dir que votarien a Bradley per por de ser considerats racistes, però desprès van votar l'altre candidat (blanc, naturalment).

No ha estat així, la victòria de Barac Obama ha estat aclaparadora. Ha aconseguit amb escreix el nombre de compromissaris que li asseguren l'elecció com a pròxim president dels EUA, també ha aconseguit la majoria a la cambra de representants i al senat; i tot amb una participació elevadíssima (la més elevada en els últims 100 anys).

Obama ha aconseguit despertar la il·lusió no únicament del poble nordamericà, cosa que no era gaire difícil desprès de la presidència de G.W. Bush jr.

Ara bé, que ningú es pensi que hi haurà un canvi radical en la política dels EUA. Republicà o demòcrata, blanc o negre, la seva política, especialment l'exterior, no variarà gaire (no obliden que el demòcrata Clinton va endurir l'embargament comercial a Cuba amb les lleis Helms-Burton el 1995, i va ordenar els bombardejos selectius al Sudan i l'Afganistan el 1998 sense suport internacional)

Però sembla que Obama te un altre tarannà, o al menys aquesta és la imatge que ha intentat donar durant tota la campanya electoral. Esperem que les espectatives que s'han dipositat en ell es facin realitat.