diumenge, 31 de maig del 2009

Aquest no és el camí

La situació que està patint la gent de Flix i rodalies les últimes setmanes pot provocar una fractura social que no sabem quines conseqüències pot arribar a tenir.
Ja hi ha alguns indicis d'aquesta fractura i crec, que entre tots, l'hauríem d'evitar tractant la problemàtica amb respecte i evitant discussions estèrils que no porten enlloc.
És inútil perdre el temps discutint si s'haurien de construir dues centrals nuclears més al pati del col·legi. I és inútil perquè el debat sobre l'energia nuclear és un debat polític, i el govern espanyol el té tancat (al menys públicament) i no preveu, de moment, construir-ne més. I nosaltres necessitem solucions immediates, no a vuit o deu anys vista.
A més a més, el març de 2008 el Parlament de Cataluna es va pronunciar en contra de la instal·lació d'un cementiri nuclear al nostre país. I, posats a demanar, podríem demanar que fessin un indústria menys "conflictiva".
I tampoc crec que sigui el moment de fer croades contra altres sectors econòmics de la població, com la ja famosa pancarta contra Sebes: SEBES NO DONA MENJAR. VOLEM TREBALL. Sebes és una Reserva Natural que dona feina a vuit persones i alguna més durant les colònies que s'hi organitzen cada estiu. És una àrea visitada per milers de persones i a la que l'ajuntament sols subvenciona amb un 10% de les seves necessitats.
Persomalment crec que és un actiu que encara s'hauria de potenciar més, ajudar-la a convertir-se en un Camp d'Aprenentatge, cosa que garantiria més treballadors i un major nombre de visites i dotar-la de més serveis, com un alberg, que evitaria que les visities fossin sols d'un dia perquè no hi ha lloc on quedar-se a dormir.
Com diu Josep Manel Albiac en el seu bloc:
"... així com enfocar millor la problemàtica dels acomiadaments recriminant als veritables culpables els fets que des dels despatxos de Barcelona desprenen una poca sensibilitat cap als treballadors, municipi i societat en general i una incompetència recurrent en la gestió d’aquestes empreses. També apretar a les administracions que permeten que aquestes empreses despedeixin treballadors i no es defacin dels sous milionaris dels seus executius i tota la jerarquia d’empresa que deu ser més nombrosa que la mà d’obra que despedeixen a tort i dret."
Ja sé que el tema és molt delicat i que els nervis estan a flor de pell, però, respectem-nos!!.

divendres, 29 de maig del 2009

No future

Esperem que un dels lemes del moviment punk, repetit fins a la sacietat pels Sex Pistols, no es compleixi en el cas de Flix. Anims!!!!

dimarts, 26 de maig del 2009

Salt de Flix (II)

La part més novedosa del salt de Flix és, sense cap mena de dubte, la construcció dels túnels que creuen l'istme del meandre.
Un túnel, el de força, és el que té el paper més important: subministrar aigua a la central hidroelèctrica. L'altre, el de navegació, permet salvar l'obstacle de la presa a través de la resclosa (enclusa que diem els de Flix).
Aquest darrer, a més, a mig recorregut presenta una derivació que li dona forma d'Y. Aquesta derivació, en cas de que el cabal sigui prou elevat, també subministra aigua a la central.



Fotos:
www. flix.cat
Bloc de Pere

SÁNCHEZ CERVELLÓ, J.-VISA RIBERA, F. La navegació fluvial i la industrialització a Flix (1840-1940). Flix. 1994.
SÁNCHEZ VILANOVA, Ll. Les centrals hidroelèctriques de l'Ebre: Flix, Mequinensa, Riba-roja.
Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya. 2001

dimecres, 20 de maig del 2009

Disfrutem...

Per treure el mal regust de boca de la darrera setmana que hem tingut a Flix i rodalies, amb les males notícies d'Ercros i Inquide, aquest cap de setmana podem disfrutar amb dues activitats de caire molt diferent però, al cap i a la fi, lúdiques.
Per una banda, la ja tradicional concentració de motards que es va fent a Flix organitzat pel Moto Club Flix
I, per altra banda, el Mercat medieval i la Fira d'artesania que tindrà lloc a la veïna localitat d'Ascó.
Disfrutem.....

dilluns, 18 de maig del 2009

El salt de Flix (I)

Els antecedents de la central de Flix i de la seva presa els hem de buscar a finals del segle XIX i estan relacionats amb les necessitats energètiques de la fàbrica "Sociedad Electroquímica de Flix S. A." constituïda el juny de 1897.
Llavors es va modificar l'assut existent i es va substituir la nàfora, que subministrava aigua al poble, per un edifici de turbines que produiria prou energia elèctrica per al funcionament de la fàbrica.Amb el progressiu augment de l'activitat del complex industrial de Flix es veié la necessitat de construir una nova central de més potència. Així, al maig de 1930 es va signar un acord entre "Riegos i Fuerza de l'Ebro" filial a Catalunya de "la Canadenca" (nom popular amb que es coneixia Barcelona Traction Light and Power Co. Ltd.) i la fàbrica de Flix per millorar el subministrament d'energia.
La filial de Riegos, "Saltos de l'Ebro" seria l'encarregada de fer les obres: la presa, els túnels de navegació i de força i la central hidroelèctrica. Les obres van començar el 1936, abans de l'esclat de la Guerra Civil, però l'enfrontament les va interrompre bruscament i no fou fins la dècada del 40 que es reprengueren.
La presa es va construir aigües amunt de les obres del pont que s'havia iniciat el 1934 (durant la república) i del que avui dia encara podem veure els pilars al mig del riu i un dels seus extrems al marge dret.
Els túnels van tallar l'istme del meandre més espectacular de l'Ebre i la central es va construir a la sortida del túnel de força per aprofitar el desnivell de 12 metres que s'havia creat.
Finalment l'obra va ser inaugurada oficialment per Franco el 31 de maig de 1949, ara fa 60 anys.

Diversos moments de les obres de construcció de la presa de Flix



Fotos:
www. flix.cat
Bloc de Pere

SÁNCHEZ CERVELLÓ, J.-VISA RIBERA, F. La navegació fluvial i la industrialització a Flix (1840-1940). Flix. 1994.
SÁNCHEZ VILANOVA, Ll. Les centrals hidroelèctriques de l'Ebre: Flix, Mequinensa, Riba-roja.
Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya. 2001

dimarts, 12 de maig del 2009

I ara, la nuclear d'Ascó

Si la ineptitud dels directius d'Ercros és evident des de fa uns anys, no es queden enrere la gent que gestiona una de les empreses que té un potencial de perill més elevat del món.
La central nuclear Ascó I ha estat sancionada pel Ministeri d'indústria amb 15,4 milions d'euros per haver comés quatre infraccions greus en relació amb l'alliberament de partícules radioactives.
Els fets es remunten a finals de 2007, quan amb les tasques de recàrrega del grup 1, es va produir la contaminació. Però, aquest "incident" no es va donar a conèixer fins a l'abril de 2008. L'empresa va amagar informació.
Vivim en una zona de risc (químic i radiològic) però aquesta convivència amb el perill (quasi inconsciència) no pot fer oblidar als gestors que la gent exigeix transparència informativa i més seguretat.

dimecres, 6 de maig del 2009

Crisi a ERCROS

Fins ara havíem esquivat la crisi. Al poble se'n parlava: algunes obres s'havien aturat, hi ha pisos sense vendre... Però no n'erem del tot conscients perquè la fàbrica continuava treient fum.
Una part important de la producció de la fàbrica de Flix té com a destinació el sector de la construcció (plàstics, coles, aïllants, pintures i disolvents). Per tant, tard o d'hora ens havia d'afectar.
Ahir ens vam despertar del somni. El grup ERCROS, recolzant-se en unes pèrdues el 2008 de 203 milions d'euros, anunciava un pla d'ajust que afectarà 410 treballadors a tot l'estat (271 acomiadaments i 139 suspensions temporals), 133 dels quals a Catalunya i, el que és més important per a nosaltres, 75 a Flix (51 aniran a l'atur i 24 suspensions temporals), tancant-se definitivament la planta de clorometans i temporalment l'electròlisi.
També caldrà veure quants treballs indirectes es veuen afectats, no podem oblidar que hi ha diversos tallers locals que hi fan tasques de manteniment i altres serveis que hi depenen.
Aquests fets demostren la incapacitat, la inoperància, la falta de previsió, la mala gestió dels directius del grup Ercros. Gestors que no dubten en anunciar expedients de regulació d'ocupació però que no saben fer les inversions adequades, en els moments adequats per adaptar-se a les noves situacions del mercat.
Ara és l'hora dels sindicats i dels polítics, que han de fer les negociacions necessàries per reduir l'impacte d'aquesta mesura; però, si cal, tot el teixit social de Flix s'ha de mobilitzar per aquest motiu.