dilluns, 23 de febrer del 2009

Diners, diners, diners

Fa mesos que setim parlar de les ajudes que els governs (nosaltres, els ciutadans) de mig món injecten en el sector privat per afrontar la crisi financera i econòmica mundial.
En molts d'aquests països hi ha democràcia (EUA, Canadà, UE), però, donat el que fan els governs davant la crisi, ben bé podem parlar de plutocràcia (resumint: els beneficis són privats però les pèrdues es reparteixen entre tots).
Són xifres de milers de milions d'euros o de dòlars que difícilment ens podem imaginar.
Josep Oliver, Catedràtic d'Economia Aplicada (UAB) donava a El Periódico (22-02-09) les xifres que l'administració Bush i ara la d'Obama utilitzaran per afrontar el temporal:
"El programa que va dissenyar l'Administració Bush, que va injectar prop de 350.000 milions (de dòlars), va tenir resultats mediocres [...]
En síntesi, el pla Obama proposa una inversió pròxima als 800.000 milions de dòlars per activar l'economia, 300.000 milions per frenar el deteriorament immobiliari i uns 2,5 bilions per estabilitzar el sistema financer."
Sumem els diners "injectats":
350.000.000.000+800.000.000.000+300.000.000.000+
+2.500.000.000.000=
Resultat:
La friolera de 3.950.000.000.000 dòlars (xifra que supera en escreix el que l'ONU considera indispensable per cobrir les necessitats bàsiques de la població mundial).
Actualment als EUA són (arrodonint) 300.000.000 d'habitants. Si repartim les ajudes previstes entre la població tenim que a cada nord-americà li toquen 13.166,66 dòlars.
Si una família, de mitjana, està formada per 4 membre, li correspondrien 52.666,6 dòlars, que no està gens malament per afrontar una situació de crisi.

Pd: Què vol dir exactament injectar diners?
Pd: Atenció, per internet circula un power amb uns càlculs bastant exagerats.

dimecres, 18 de febrer del 2009

Un any de blog

Ara fa un any recuperava un blog que havia iniciat en un curset de formació i decidia donar-li continuïtat. Al principi tenia alguns dubtes que m'amoïnaven una mica. D'una banda no tenia ni idea del que hi podria posar; i d'altra banda, no sabia si hi hauria algú que el miraria.
He de dir que tots els dubtes s'han anat esvaint al llarg d'aquest any. A poc a poc he anat trobant temes per posar al blog (63 entrades), he vist com les visites anaven augmentant i, sobretot, he vist com anaveu deixant comentaris (més de 160). Això ha estat el més gratificant, veure com es generava un debat i cadascú deia la seva.
Moltes gràcies a les més d'onze mil visites.

dissabte, 14 de febrer del 2009

Deu anys sense Carles Sabaté

La mort de Carles Sabaté ara fa deu anys (13 de febrer de 1999) ens va deixar sense el grup Sau. No sabrem mai com hauria evolucionat la seva música. Però ens queda la que van fer.

dimecres, 11 de febrer del 2009

Febrer Maleït

El 3 de febrer de 1945 es va produir un tràgic accident a la barca del Riu de Baix. La crescuda del riu i altres factors van provocar l'enfonsament de la barca, ofegant-se nou persones: Mònica Escoda, Antonieta “Caragol”, Teresa Mur Blanch “Manyerra”, Magdalena Nogales Benet, Maria Pérez, Antonia Salvadó, Josep Solé “Xé”, Joan Subirats, Simeón Vaqué.
Les famílies afectades van iniciar un procés judicial amb tres querelles criminals, una contra l’alcalde Juan M. Muñoz Guitarte, que van ser desestimades per la justícia franquista. Però hi va haver un preu polític, el 16 d’abril de 1945, Muñoz Guitarte va presentar la dimissió al cap local del “Movimiento” Francisco Sanjuan Fortuny.
Anys desprès, el 6 de febrer de 1952, un remolcador de la SEQF va saltar per una comporta de la presa provocant la mort de tres persones: Joan Nogales, Joan Sánchez i Alberto Torres.
Tasques de rescat de remolcador

El 23 de febrer de 1950 va visitar el poble el governador civil i cap provincial del "Movimiento" Francisco Labadíe Otermín, a quí, en dates posteriors, se'l va nombrar fill adoptiu de la vila, li van posar el seu nom a un grup de vivendes vora el passeig i se li va aixecar un monument que anys desprès faria cap al riu.
També al febrer, la nit del 23 al 24 de febrer, però de 1937, aprofitant la lluna plena, el poble va patir el primer bombardeig de la guerra. Vuit morts, nombrosos ferits i moltes destrosses materials, entre les que destaquen la destrucció de l’hospital de sang (edifici dels menjadors obrers habilitat per rebre els ferits del front d’Aragó) i de diverses instal·lacions de la “fàbrica”.
Víctimes del bombardeig

Fonts
:
AJUNTAMIENTO DE FLIX. Veinticinco años de labor. 1938 –1963. Flix. 1963. Pàg. 39.
MUÑOZ HERNÁNDEZ, P. Alemanys a l’Ebre. La colònia química de Flix (1897-1994). Tarragona. 1994. Pàg. 83.
SÁNCHEZ CERVELLÓ, J.-VISA RIBERA, F. La navegació fluvial i la industrialització a Flix (1840-1940). Flix. 1994. Pàg. 97, 100, 101 i 102.