Febrer Maleït

El 3 de febrer de 1945 es va produir un tràgic accident a la barca del Riu de Baix. La crescuda del riu i altres factors van provocar l'enfonsament de la barca, ofegant-se nou persones: Mònica Escoda, Antonieta “Caragol”, Teresa Mur Blanch “Manyerra”, Magdalena Nogales Benet, Maria Pérez, Antonia Salvadó, Josep Solé “Xé”, Joan Subirats, Simeón Vaqué.

Les famílies afectades van iniciar un procés judicial amb tres querelles criminals, una contra l’alcalde Juan M. Muñoz Guitarte, que van ser desestimades per la justícia franquista. Però hi va haver un preu polític, el 16 d’abril de 1945, Muñoz Guitarte va presentar la dimissió al cap local del “Movimiento” Francisco Sanjuan Fortuny.

Anys desprès, el 6 de febrer de 1952, un remolcador de la SEQF va saltar per una comporta de la presa provocant la mort de tres persones: Joan Nogales, Joan Sánchez i Alberto Torres.

Tasques de rescat de remolcador

El 23 de febrer de 1950 va visitar el poble el governador civil i cap provincial del "Movimiento" Francisco Labadíe Otermín, a quí, en dates posteriors, se'l va nombrar fill adoptiu de la vila, li van posar el seu nom a un grup de vivendes vora el passeig i se li va aixecar un monument que anys desprès faria cap al riu.
També al febrer, la nit del 23 al 24 de febrer, però de 1937, aprofitant la lluna plena, el poble va patir el primer bombardeig de la guerra. Vuit morts, nombrosos ferits i moltes destrosses materials, entre les que destaquen la destrucció de l’hospital de sang (edifici dels menjadors obrers habilitat per rebre els ferits del front d’Aragó) i de diverses instal·lacions de la “fàbrica”.

Víctimes del bombardeig

Fonts:
AJUNTAMIENTO DE FLIX. Veinticinco años de labor. 1938 –1963. Flix. 1963. Pàg. 39.
MUÑOZ HERNÁNDEZ, P. Alemanys a l’Ebre. La colònia química de Flix (1897-1994). Tarragona. 1994. Pàg. 83.
SÁNCHEZ CERVELLÓ, J.-VISA RIBERA, F. La navegació fluvial i la industrialització a Flix (1840-1940). Flix. 1994. Pàg. 97, 100, 101 i 102.