diumenge, 20 de maig de 2012

Això Sí que NO

Sota el lema "AIXÒ SI QUE NO. SI ENS RETALLEU ENS ABANDONEU", unes 15.000 persones han acudit aquest diumenge, dia 20 de maig, a l'acte en defensa del dret del treball de les persones amb discapacitat i trastorn mental que ha tingut lloc al passeig Lluís Companys de Barcelona.
El motiu d'aquest acte de protesta ha estat la retalla de la partida destinada a la inserció laboral de persones amb discapacitat en els pressupostos del govern espanyol.
Aquesta retallada afecta greument als Centres Especials de Treball (CET) que hi ha arreu del país, a les entitats d’inserció laboral i a les entitats de Treball amb Suport que, sense l’ajuda de l’administració, no podran fer front al pagament de les nòmines.
A Catalunya hi ha 7.300 llocs de treball protegits repartits en 100 entitats sense ànim de lucre. Si la retallada es fa efectiva, les entitats de Treball amb suport han anunciat que tancaran el seu servei, deixant sense atendre a més de 3.500 persones amb discapacitat o trastorn mental i amb més de 300 professionals que perdran el seu lloc de treball. El resultat serà que milers de persones amb discapacitat amb especials dificultats s’hauran de quedar a casa, sense poder treballar, amb el risc d'exclusió laboral i social que això suposa.
Com no podia ser d'una altra manera, l'Associació Jeroni de Moragas de Móra d'Ebre, que fa un servei social molt important oferint un lloc de treball a persones amb discapacitat intel·lectual de les comarques de la Ribera d'Ebre, Terra Alta, Priorat i Baix Camp, ha participat activament en aquest acte. Un autobús i diversos cotxes particulars amb uns 70 usuaris, professionals i familiars s'han desplaçat fins a Barcelona aquest diumenge pel matí.

 






dijous, 17 de maig de 2012

Foto satèl·lit de l'incendi de Rasquera


En aquesta foto de satèl·lit de l'agència espacial nord-americana NASA es pot apreciar la columna de fum que deixa l'incendi de Rasquera.
Si cliqueu a sobre el logo del diari LA VANGUARDIA podreu fer un seguiment en directe de l'incendi de Rasquera.


dimecres, 16 de maig de 2012

Continua actiu l'incendi forestal de Rasquera

Marfanta

El foc que crema des d'aquest dimarts al migdia a Rasquera ha afectat fins al moment 700 hectàrees. Protecció Civil ha passat el pla Infocat per incendis forestals a la fase d'emergència a causa de l'empitjorament del foc, que ja ha entrat en el terme municipal del Perelló. A primera hora del matí han començat a incorporar-se mitjans aeris a les tasques d'extinció del foc, que duen a terme una cinquantena de dotacions terrestres dels Bombers de la Generalitat. Però el fort vent que bufa a la zona i l'accessibilitat complicada de la zona estan posant moltes traves a l'objectiu d'apagar el foc. Al llarg de la nit, una quarantena de dotacions terrestres han estat treballant en les tasques d'extinció. Mentrestant, s'ha suprimit el transport escolar d'alumnes d'ESO entre Rasquera i el Perelló, ja que també està completament tallada la carretera TV-3022 entre les dues poblacions. De fet, les fortes ratxes de vent que hi hagut a la zona, la complexitat de l'orografia i els focus secundaris que el foc llança han fet créixer el perímetre.

Segons les darreres estimacions del cos d'Agents Rurals, el foc afectaria una superfície de 700 hectàrees. El cap de l'incendi hauria avançat en direcció sud-est, fins arribar a la carretera TV-3022, que egons informacions del Servei Català de Trànsit està totalment tallada en els dos sentits de la marxa. A primera hora del matí han començat a incorporar-se, a les tasques d'extinció fins a set mitjans aeris (un helicòpter de comandament, dos helicòpters bombarders i quatre avions de vigilància i atac) i continuen treballant una cinquantena de terrestres. Com a mesura preventiva, el cos de Mossos d'Esquadra ha desallotjat algunes masies de la zona, una vintena de veïns, però cap persona ha resultat ferida. A més, s'ha habilitat el pavelló poliesportiu del Perelló per acollir els veïns evacuats. Aquestes persones que han rebut l'assistència de personal de la Creu Roja.

D'altra banda, segons les previsions del servei Meteorològic de Catalunya, les ratxes de vent continuaran sent fortes i es preveu que baixi la intensitat del vent a partir de mig matí. Cal recordar que, a més dels efectius dels Bombers de la Generalitat, del cos dels Mossos d'Esquadra i de la Creu Roja, fins al lloc també s'han desplaçat dues ambulàncies del Sistema d'Emergències Mèdiques, i efectius del cos d'Agents Rurals i de les Agrupacions de Defensa Forestal.

Marfanta

dissabte, 12 de maig de 2012

El cost del retard del TAV ja suma 222 milions

Podem llegir aquesta notícia publicada al diari El Punt Avui el 14 d'abril de 2012, o qualsevol altra que expliqui, per exemple, les despeses en la construcció d'un línea d'alta velocitat Madrid-Cáceres-Badajoz-frontera portuguesa (Portugal ja ha dit que no construirà el seu tram degut a la crisi i hem de suposar que el nombre de passatgers que utilitzarà aquesta línia no la farà rendible), o que ens informi sobre la injecció de milers de milions d'euros de l'estat espanyol a Bankia per la mala gestió del seus administradors mentre Rodrigo Rato surt somrient amb la butxaca ben plena.
Per altra banda, podem llegir qualsevol notícia sobre l'incompliment per part de l'estat espanyol de l'estatut d'autonomia de Catalunya al negar-se a pagar el que ens deuen per llei, o qualsevol notícia sobre les retallades en salaris o en serveis essencials per a la població (educació, sanitat).
Desprès podem treure les nostres pròpies conclusions sobre la responsabilitat, en la crisi que estem patín, dels polítics que ens governen.

EL PUNT AVUI

La concessionària del tram transfronterer cobra 128 milions d'indemnització i en reclama 350 més

La connexió de Girona a Figueres va costar 94 milions

Boques del túnel del TAV la Jonquera
Els constants retards del TAV en el tram entre Barcelona, Girona i Figueres han provocat també un autèntic forat negre econòmic, que suma a hores d'ara la quantitat de 222 milions d'euros. TP Ferro, la concessionària que va construir i ha de gestionar el tram internacional del TAV entre Figueres i Perpinyà, va acabar l'obra en el termini acordat, el febrer del 2009. Per amortitzar la inversió, TP Ferro cobrarà un peatge als trens que circulen pel túnel per un període de 50 anys. Els preus són d'entre 800 i 3.000 euros per als trens de viatgers en funció de la capacitat i la franja horària, i d'entre 518 i 744 per als de mercaderies.
Però el contracte inclou una clàusula en què s'estableix que s'ha d'indemnitzar la concessionària en cas d'incompliment de terminis per part de l'Estat, com ha acabat passant. Per això, un cop es va saber que l'obra no estaria fins a finals del 2012, es va firmar un acord pel qual el govern compensava les pèrdues allargant tres anys més la concessió i abonant, entre el 2009 i el 2012, 128 milions d'euros. Aquest any, el pressupost de l'Estat inclou una partida de gairebé 39,1 milions en aquest concepte, i fan una previsió de 40 milions més el 2013, que es pagarà o no en funció del calendari final de les obres.
Paral·lelament, i per no haver d'augmentar encara més la indemnització, l'Estat va aprovar la construcció del tercer rail entre Girona i Figueres. Aquestes obres es van acabar a mitjan desembre del 2010, amb l'objectiu d'unir en ample europeu els dos trams ja finalitzats del TAV: el de Figueres a Perpinyà i el de Mollet a Girona. Així, podien començar a donar sortida en ample europeu als trens de mercaderies des del port de Barcelona utilitzant l'ample mixt del corredor del Vallès, i se solucionava la discontinuïtat de via entre Girona i Figueres. Aquesta obra, que també estava inclosa en les reivindicacions del corredor mediterrani, es va accelerar per guanyar temps i així fomentar el pas de mercaderies pel túnel transfronterer. Si no, probablement estaria pendent. TP Ferro començava així a cobrar peatges i es reduïa la indemnització. El cost de l'obra –que va aprofitar la via actual del convencional, tret d'un nou tram d'enllaç amb l'alta velocitat a Figueres– va ser de 94 milions. Actualment, i segons TP Ferro, circulen en el seu tram quatre trens de viatgers diaris, i uns setze de mercaderies setmanals.
Més reclamacions
Fins ara, el retard del TAV ha costat, doncs, 222 milions d'euros. Però a aquesta quantitat es podria afegir encara la indemnització del 2013. A més, TP Ferro ha iniciat un procés d'arbitratge reclamant 350 milions més en concepte de sobrecost de les obres, que els estats espanyol i francès han denegat. El diputat de CiU Pere Macias ha explicat: “Seguirem insistint en el fet que cal accelerar les obres en comptes de destinar els diners a indemnitzacions”, i atribueix aquesta despesa a la “deixadesa” de l'Estat en el corredor mediterrani.

El Punt Avui

dimarts, 1 de maig de 2012

El cabal dels principals rius baixa quasi un 70% en un any

Les poques pluges estan afectant de manera significativa les conques del Miño-Sil, Duero, Tajo i Ebre.

La quantitat de metres cúbics d'aigua per segon que medeixen les estaciones d'aforament instal·lades a les diferents conques hidrogràfiques han passat de 5.060 metres cúbics a 1.548 en 365 dies (des de l'abril de 2011). Això representa una reducció del 69,4%.
Les conques que més s'han ressentit de la falta de precipitacions durant els darrers mesos són las del Miño-Sil, Duero i Tajo. Aquestes conques han vist disminuït el seu cabal a les estacions de mesurament quasi un 80%.

Miño-Sil

El riu  Miño al seu pas per l'embassament de Frieira (Pontevedra) ha vist reduït el seu caba en un 79%.

Duero

El riu Duero ha baixat un 84% al  seu pas por Toro (Zamora).

Tajo

El Tajo registra un cabal nul al seu pas per vàries estacions de mesurament. En conjunto, el cabal dels rius que formen part de la conca del Tajo ha baixat  un 78,3%.

Guadiana

La conca del Guadiana registra un descens acusat (un 67%), especialment al seu pas por Badajoz.

Guadalquivir

La conca del Guadalquivir baixa un 58%, a Mengíbar (Jaén).

Ebre

El cabal de la  conca de l´Ebre baixa un 55%, mentre que les conques internes de Catalunya ho fan en un 18%.

Caldrà veure com han afectat les darreres pluges en aquests valors.