dimecres, 28 de juliol del 2010

Incautació de l'església de Flix, juliol del 1937

Juliol de 1937, tot just fa un any que s'ha produït la sublevació militar. La Guerra Civil serà llarga i cruenta. De moment, Flix està lluny del front de guerra però, degut a la presència de la Fàbrica, és un clar objectiu militar com ho demostren els bombardejos
facciosos del febrer d'aquell any.
Aquell mes de juliol, concretament el 26 de juliol de 1937, el ple de l'Ajuntament constitucional de Flix va decidir enviar una petició d'incautació a la Generalitat de Catalunya per a convertir l'església del poble en mercat municipal, dedicat a la venda al detall dels diferents queviures de la nostra localitat.
El motiu que es va posar de manifest per a justificar la incautació fou el del benefici públic; així com la necessitat de centralitzar la venda d'aliments, una major vigilància municipal pel que fa al control de preus, mesures higièniques, estat sanitari, etc.
En un altre document també es fa referència a la necessitat d'incautar l'església, i convertir-la en un mercat, per l'augment de població motivat pels treballs que està portant a terme Serveis Elèctrics Unificats de Catalunya (obres del salt de Flix) i la necessitat d'una nova estructuració i control de venda centralitzat.
Però la mesura d'expropiació va més enllà i es justifica per la revolució constructiva que està fent el poble i la guerra contra el feixisme, així com per la sang xuclada al proletariat durant anys.
Signa la petició d'incautació J. Ferrús; probablement Josep Ferrús Rodes, membre de la CNT i Conseller de Relacions (alcalde) del Consell Municipal de Flix.
Font: Arxiu Nacional de Catalunya (online)

dissabte, 24 de juliol del 2010

Presentació del llibre EBRO 1938

El 25 de juliol del 1938, les tropes republicanes es preparen per creuar l’Ebre, utilitzen “pontones”, barques petites, metralladores i morters. Passen el riu a les 00:15h. La nit és fosca, sense lluna i el pas del riu ja feia mesos que s'estava preparant. Així s’inicia una de les majors batalles que es van lliurar a la Guerra Civil Espanyola: La Batalla de l'Ebre.
Avui, dissabte 24 de juliol, a la sala de la Fundació el Solà de la Fatarella es fa la presentació del llibre Ebro 1938 de Rubén García Cebollero.
Rubén García Cebollero ha aconseguit escriure una novel·la intensa, reflex viu de la tragèdia i de l’odissea dels seus protagonistes: un entramat de personatges dels dos bàndols, immersos en una lluita infernal i tintada de sang.Una historia d’amor i vida, dolor i mort, on l’amistat i l’esperança s’arreceren baix el foc de la guerra.
L’autor, Rubén García Cebollero, va néixer el 1975 a Barcelona. Es llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona i en Humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya, on actualment estudia també Publicitat i Relacions Públiques. Com escriptor, ha obtingut diversos premis de poesia, amb la seva primera novel·la Ebro 1938 publicada per l’editorial Nowtilus. Presentada amb el títol de Fuego en el Ebro. 1938, va arribar a ser finalista del Premi Planeta de Novel·la 2004.

dimecres, 21 de juliol del 2010

Flix Jazz 2010

Flix jazz és un festival de jazz i músiques improvisades que es portarà a terme durant els dies 23, 24 i 25 de juliol a aquesta població de les Terres de l’Ebre. Aquest any el certament arriba a la seva segona edició i durant tres jornades la música agafarà el protagonisme al centre de Flix. Aquest festival neix de la voluntat de crear un marc festiu al voltant del jazz i les músiques improvisades (bossa-nova, blues, funk...) on tothom pugui gaudir i conèixer aquesta música. Així doncs, deixem que melodies, ritmes i nous sons omplin Flix de música i cultura!

Divendres 23 de juliol

- A Ca Don Ventura, a les 19 h, presentació de la 2a edició de Flix Jazz. A continuació actuació del Quartet d'Estiu (Amat Pallejà/Nick Kunz).

- A la Plaça Major, a les 22:30 h actuació de Pau Terol trio.

Dissabte 24 de juliol

- A les 12 h, al Casal Musical Joan Baptista Sabaté, espectacle infantil “Una petita història de jazz”.

- A les 19 h, a la Plaça Major, actuació del Bagés-Bertran-Colls-Monfort Grup.

- A les 22:30h a la Plaça Major, concert d'Apolo 13 featuring Llibert Fortuny.

Diumenge 25 de juliol

- A la Plaça major, a les 19 h, darrer acte de la 2a edició de Flix Jazz amb 2.5.6 trio.

Informació extreta de http://www.myspace.com/flixjazz

dilluns, 19 de juliol del 2010

Les coses no canvien

Malgrat que han passat molt anys, sembla que les coses no canvien. Potser tenim una mica més d'autogovern, però les nostres decisions han de continuar passant pel ribot de Madrid.
Barcelona 1932

dissabte, 10 de juliol del 2010

divendres, 9 de juliol del 2010

SOMNIEM!

SOMNIEU.
És clar que sí, somniem constantment.
ESPEREU MASSA.
És clar que sí, hem après a esperar i ho esperem tot.
VOLEU MASSA.
És clar que sí, volem massa, més, tot, àvidament.
TENIU MASSA PRESSA.
Sí, és clar que sí, caminar, arribar, recomençar, tenim pressa, molta pressa.

SOMNIEU.
Sí inevitablement, el somni d’avui com possibilitat del demà.
ESPEREU MASSA.
És clar que sí, i no ens fa cap vergonya ésser esclaus de l’esperança.
VOLEU MASSA.
És clar que sí, és el nostre dret rabiós, i encara més el nostre deure.
EXIGIU.
És clar que sí, apassionadament o amb tristesa.

I tanmateix,
i tanmateix, millor així,
millor un poble que es mou,
encara que, a vegades, precipitat,
encara que, a vegades, massa prudent,
encara que, a vegades, brut, baix, rastrer,
encara que, a vegades, sublim,
millor així, amb tota la seva condició humana, estranya i senzilla;
millor així, que no un ramat de xais sotmès al càlcul dels ordenadors d’interessos.
Per això, que ningú no s’avergonyeixi de dir, que ningú no s’avergonyeixi de cridar:
somniem, sí, constantment, somniem sense límits en els somnis,
somniem fins l’inimaginable.
Somniem sempre,
i ho esperem tot, hem après l’art d’esperar, aquest art d’esperar
en nits interminables d’impotència; sabem esperar i ho esperem tot, tot,
i ho volem tot, volem l’impossible per a arribar al possible,
volem el possible per a arribar a l’impossible;
millor així, amb tota la seva condició humana, estranya i senzilla;
millor així, que no un ramat de xais sotmesos al càlcul dels ordenadors d’interessos;
per això, si mai ens diuen, si mai ens gosen dir...

SOMNIEU.
És clar que sí! constantment, somniem sempre.
Si en dieu: ESPEREU MASSA.
És clar que sí, hem après a esperar, i ho esperem tot.
Si ens dieu: VOLEU MASSA.
És clar que sí, volem massa, més i tot, àvidament.
Si ens dieu: TENIU MASSA PRESSA.
És clar que sí, caminar, arribar, recomençar, sí, tenim pressa.

Lluís Llach, 1979

dijous, 8 de juliol del 2010

Jo no sóc racista, però...

- Jo no sóc racista, però...
Quantes vegades hem sentit aquesta afirmació i hem callat o hem fet la mitja rialla de complicitat?
És una afirmació perillosa que va arrelant entre la població. I ara sembla ser que cada cop està més estesa la idea de que els immigrants són un problema. Ja se'ns ha oblidat que, fins fa poc, feien les feines que no volíem fer, que gràcies a les seves aportacions a la seguretat social s'ha garantit alguns dels serveis públics bàsics o que han fet augmentar la taxa de natalitat al país i el volum de població en zones rurals.
- Però es que ara la situació ha canviat. Estem en una de les crisis econòmiques més greus!
Diem, en un intent de justificar la nostra posició.
El cert és que la percepció que tenim sobre l'immigrant s'ha agreujat perquè se'ls veu com a competidors directes en un mercat laboral cada cop més competitiu, se'ls considera responsables de la saturació dels serveis públics o se'ls acusa de no voler integrar-se.
En un exercici de cinisme, de vegades se'ls acusa de la caiguda dels sous o de l'augment de l'atur. Se'ns oblida, una vegada més, que la crisi l'ha provocada el capitalisme salvatge, les entitats financeres, la gran banca, els especuladors sense escrúpols que ara mateix se n'estan rient de nosaltres des de les Seychelles.
Tanmateix no hi ha dades que ratifiquin els tòpics sobre la saturació dels serveis sanitaris, la caiguda de la qualitat de l'ensenyament o l'acaparament dels ajuts socials.
Personalment desconec si aquests tòpics són certs, encara que tots estem disposats a posar la mà al foc per a defensar la història, que assegurem que és verídica perquè ens ho va explicar una persona que ho va veure, d'aquell immigrant que ha rebut un ajut i que a un autòcton, en la mateixa situació, se li ha denegat.
Potser ens cremaríem!