- Jo no sóc racista, però...
Quantes vegades hem sentit aquesta afirmació i hem callat o hem fet la mitja rialla de complicitat?
És una afirmació perillosa que va arrelant entre la població. I ara sembla ser que cada cop està més estesa la idea de que els immigrants són un problema. Ja se'ns ha oblidat que, fins fa poc, feien les feines que no volíem fer, que gràcies a les seves aportacions a la seguretat social s'ha garantit alguns dels serveis públics bàsics o que han fet augmentar la taxa de natalitat al país i el volum de població en zones rurals.
- Però es que ara la situació ha canviat. Estem en una de les crisis econòmiques més greus!
Diem, en un intent de justificar la nostra posició.
El cert és que la percepció que tenim sobre l'immigrant s'ha agreujat perquè se'ls veu com a competidors directes en un mercat laboral cada cop més competitiu, se'ls considera responsables de la saturació dels serveis públics o se'ls acusa de no voler integrar-se.
Diem, en un intent de justificar la nostra posició.
El cert és que la percepció que tenim sobre l'immigrant s'ha agreujat perquè se'ls veu com a competidors directes en un mercat laboral cada cop més competitiu, se'ls considera responsables de la saturació dels serveis públics o se'ls acusa de no voler integrar-se.
En un exercici de cinisme, de vegades se'ls acusa de la caiguda dels sous o de l'augment de l'atur. Se'ns oblida, una vegada més, que la crisi l'ha provocada el capitalisme salvatge, les entitats financeres, la gran banca, els especuladors sense escrúpols que ara mateix se n'estan rient de nosaltres des de les Seychelles.
Tanmateix no hi ha dades que ratifiquin els tòpics sobre la saturació dels serveis sanitaris, la caiguda de la qualitat de l'ensenyament o l'acaparament dels ajuts socials.
Personalment desconec si aquests tòpics són certs, encara que tots estem disposats a posar la mà al foc per a defensar la història, que assegurem que és verídica perquè ens ho va explicar una persona que ho va veure, d'aquell immigrant que ha rebut un ajut i que a un autòcton, en la mateixa situació, se li ha denegat.
Potser ens cremaríem!
Potser ens cremaríem!
1 comentari:
Jo desconec sobre polítiques d’immigració, o com està el mercat laboral fora de la nostra població. Tant sols per la meva, “incultura o inexperiència” en aquest camp voldria parlar de la situació actual de Flix. Fins al moment, -al nostre poble- a les empreses de construcció treballàvem la gent del poble “tots aquests paletes o peons” que tothom ens coneix perquè ens hem dedicat sempre i ara casualment “estem a l’atur (amb sort perquè com que mai havíem estat a l’atur ara tenim el temps màxim de la prestació). Les petites empreses de construcció que hi han al poble continuen treballant però amb immigrants (alguna cosa passa, algun benefici hi trauen). POTSER NO HAURIEM DE DISCRIMINAR ALS IMMIGRANS POTSER ALS EMPRESARIS, disposats a enriquir-se, que passen de qualsevol normativa laboral; convenis col•lectius, prevenció riscos laborals, etc.
Les dones que sempre havíem anat a la fruita al “pladini”, o el jovent que a l’estiu treia uns diners, aquest estiu no han pogut treballar. També els han substituït per immigrants.
Immigrants que ni tant sols vivien al poble: hindús, xinesos, bé totes les nacionalitats.
Aquests arriben s’instal•len a la població, s’empadronen i tot seguit (com les empreses cotitzen per mínims) tenen totes les ajudes del món. O sigui tenim una problemàtica social increïble, als carrers, al món laboral fins i tot a l’escola. I lo més important fins ara no érem considerats racistes potser perquè encara els immigrants no treballaven a feines que anteriorment eren ocupades per treballadors del poble.
Un treballador de la construcció evidentment a l'atur.
Publica un comentari a l'entrada