dijous, 30 d’abril del 2009

Nomenclàtor

L'abril de 1939, acabada la guerra, el nou ajuntament "feixistoide" va decidir fer alguns canvis en la nomenclatura dels carrers del poble per a major glòria dels guanyadors. Tanmateix, en alguns casos, a l'hora de decidir el nom d'un carrer nou o posar-li a un que fins llavors no en tenia, es va aplicar el mateix criteri; és a dir, posar noms de generals feixistes, conqueridors castellans, o referències a la unitat d'Espanya i la "cruzada nacional". Així, es va decidir anomenar:
  • Carrer de Calvo Sotelo al d'Ascó
  • Carrer Capitán Cortés al de la Barca
  • Carrer Dr. Müller al de Riba-roja
  • Carrer del General Sanjurjo al de les Tendes.
  • Avinguda José Antonio a la del Riu.
  • Avinguda del Generalísimo a la de Indústria.
  • Carrer Unificació al tram entre el carrer Major i Sant Roc.
  • Carrer de Garcia Morato al tram entre el carrer de la Església i el riu Ebre.
Anys posteriors, es van adoptar mesures semblants. Així el gener de 1940 es va decidir anomenar:
  • Plaça de los Mártires a la Plaça de l'Església.
  • Carrer del General Mola al carrer de la Presó.
I el juny de 1943 es va acordar canviar i fixar el nom dels carrers següents:
  • Plaça de la Asunción a la Plaça de la Presó.
  • Carrer Victoria al carrer Gombau.
  • Carrer de la Liberación al carrer de Bonaire.
  • Carrer de l'ermita al carrer del Vent.
  • Carrer de Santa Teresa a la travessera entre els carrers Major i Montagut.
  • Carrer de Pizarro a la segona travessera entre els carrers Major i Victoria.
  • Carrer Cervantes a la primera travessera del Carrer Sant Roc...
I així, successivament, fins que l'any 1979, amb l'arribada dels ajuntaments democràtics, també es van democratitzar i catalanitzar els carrers. Si al 19 d'abril de 1979 es creava el primer ajuntament democràtic des de la República, al maig ja es feien els primers canvis de noms dels carrers de Flix:
  • Los Fueros per Sant Tomàs
  • Generalísimo per Molí
  • Alférez Provisional per Passatge d'INI
  • Calvo Sotelo per Maragall
  • García Morato per Escoles
  • José Antonio per Catalunya
  • Liberación per Bonaire
  • Paz de Franco per La Pau
  • Mártires per Església
  • 4 de Abril per Sant Jordi
  • Victoria per Gombau
  • Concilio per Montserrat
  • 18 de julio per Raval
  • Unificación per Girona
  • Capitán Cortés per La Barca
  • General Mola per Lleida
  • Nueva España per Pau Casals
  • General Sanjurjo per Les Tendes
  • Duques de Cádiz per Passeig de l'Ebre
  • Diputación per Costa del Graner
Plaça Major, un dels darrers noms recuperats

dissabte, 25 d’abril del 2009

Expressió visual

Avui s'ha inaugurat a la sala d'exposicions de l'ajuntament de la Palma d'Ebre una exposició de pintura de Josep Alcait Rojals, un noi que aquest setembre farà 22 anys. Es tracta d'un noi amb una història particular, com ell mateix explica al díptic informatiu de l'exposició:

"ALS QUATRE ANYS EM VAN DIAGNOSTICAR UNA DISTRÒFIA MUSCULAR DE DUCHENNE.
TOT VA COMENÇAR UN DIA QUE SORTIA DEL "COLE" DE VANDELLÒS I CAMINAVA MALAMENT. EM VAN PORTAR AL CAP D'HOSPITALET I D'ALLÍ A REUS.
EL METGE NO S'HO CREIA, ES PENSAVA QUE FEIA "CUENTO". MÉS TARD VAIG ESTAR INGRESSAT A L'HOSPITAL DE REUS I D'ALLÍ EM VAN ENVIAR A LA VALL D’HEBRON A BARCELONA, I ÉS ON EM VAN DIR EL QUE EM PASSAVA.
CAP ALS NOU ANYS EM CANSAVA MOLT I CADA COP EM COSTAVA MÉS CAMINAR FINS QUE VA ARRIBAR EL MOMENT QUE VAIG NECESSITAR UNA CADIRA.
EM COSTA MOURE'M I FER QUALSSEVOL MOVIMENT, PERÒ TOT I AIXÍ M'AGRADA DIBUIXAR I PINTAR. UTILITZO AQUAREL·LES, TEMPERES, BOLÍGRAFS, LLAPIS DE CARBÓ... I TOT i QUE ALGUNS DIBUIXOS EM COSTEN DE FER BASTANT TEMPS, EM SERVEIX PER RELAXAR-ME I EVADIR-ME.
DESITJO QUE AQUESTS DIBUIXOS US AGRADIN, I US DONO LES GRÀCIES PER VOLER COMPARTIR AMB MI LA MEVA IL·LUSIÓ."


Josep estudia al centre d'educació especial Jeroni de Moragas de Mòra d'Ebre i, malgrat la seva limitada mobilitat, és un exemple d'esforç, constància i superació per a tots.






dimecres, 22 d’abril del 2009

Setmana Cultura 09


Durant aquesta setmana del 20 al 24 d'abril, aprofitant que dijous és Sant Jordi, s'estan desenvolupant tot un seguit d'activitats a l'IES de Flix dins del marc de la Setmana Cultural.
Sense suspendre les classes, s'han organitzat tot un seguit d'esdeveniments que volen donar un altre aire al fet d'anar a l'institut: tallers, xerrades, conferències, activitats esportives, gastronomia, etc.
Molts d'aquests actes han estat organitzats pels mateixos alumnes de l'institut a través de la comissió d'activitats extraescolars, també hi participa l'AMPA i, evidentment, el professorat.

Gaudim de la Cultura.

dilluns, 20 d’abril del 2009

Camí de la barca

El camí que porta fins a l'antic pas de barca del Riu de Dalt és un d'aquests espais que han quedat oblidats amb el pas del temps i, fins i tot, aïllat de la resta del poble des de que es va construir la circumval·lació.
Durant moltíssims anys va ser un lloc de pas obligat per als pagesos que anaven al seu "tros" de les Beremusses o de les Vallfenoses. També ho era per a tot aquell viatger que volgués creuar la comarca de nord a sud (o a l'inrevés).
Barca del Riu de Dalt amb una casa i una torre a la falda de Castell

Amb la Batalla de l'Ebre fou un punt estratègic de pas de tropes, armament pesant, camions i subministres cap al front, gràcies al pont de ferro que s'hi va construir. I la seva voladura al novembre de 1938 marcà la fi d'aquesta sagnant batalla.
Pont de ferro que es va construir durant la Batalla de l'Ebre

Durant anys el vam fer servir per arribar a la Roqueta i banyar-nos, fins que fan fer el "poli". I, com no, també va servir per abocar-hi la brossa del poble i anar-hi amb l'escopeta de perdigons per fer diana a les nombroses rates que hi havia.
Ara, l'accés no és complicat i, gràcies a la plujosa primavera que estem tenint, hi podem disfrutar d'una abundant i variada vegetació, mes frondosa si ens arribem fins al "galatxo".
Estat actual del camí

A més, encara podem observar el refugi que s'hi va fer per protegir els pontoners que mantenien en perfecte estat el pont de ferro, així com les restes d'una antiga construcció (casa o torre) quasi damunt mateix del refugi.
Refugi dels pontoners

Restes (Casa? Torre?)

Espero que amb les obres a la façana fluvial del meandre, que s'estan fent, es recuperi aquests indrets a la vida poble.

Foto barca Riu de Dalt:
SÁNCHEZ CERVELLÓ, J.-VISA RIBERA, F. La navegació fluvial i la industrialització a Flix (1840-1940). Flix. 1994.

dimecres, 15 d’abril del 2009

Indrets de Flix

El pas del temps fa que llocs que havien esdevinguts punts fonamentals de la nostra vila caiguin en l'oblit i, pràcticament, desapareguin davant dels nostres ulls sense adonar-nos-en.
Aquest és el cas de l'antiga muralla que envoltava el poble. Probablement construïda al segle XVII, era un exemple de baluard que coneixem gràcies als dibuixos i plànols de Sébastien Pontaut de Beaulieu (enginyer militar al servei de Lluís XIV de França.). Actualment les restes són escasses i disperses i algun tram ha quedat al descobert amb les obres d'acondicionament del meandre.
Plànol de Flix de Sébastien Pontaut de Beaulieu

Riu de Baix. Fragment de muralla recuperada(endevineu a quin tram correspon).

Un altre exemple, seria el canal de navegació i la resclosa que permetia salvar el desnivell que provocava l'antic assut. Construït a mitjans segle XIX era un lloc d'un intens trànsit fluvial, ja que era zona de pas obligat per a totes les embarcacions que anaven pel riu. Els treballs que s'hi estan fent ens permeten recuperar un espai que no fa tant de temps caracteritzava el nostre poble i que sovint surt a les converses familiars per un esdeveniment tràgic que hi succeí:
"Santi Castarlenas i un grup d'amics d'entre 10 i 12 anys van creuar per un dels dos ponts que salvaven el canal i permetien l'accés a la "isla". Com a marrecs entremaliats que eren van creuar pel pont al que li faltava el terra amb tanta mala sort que Santi va caure i morí ofegat."

Riu de Dalt. Sortida del canal de navegació. Resclosa. Anys 30.
Riu de Dalt. Recuperació de l'antiga resclosa.
Ara que les tardes s'allargen és un passeig que hauríem de fer per conèixer de primera mà una mica més del nostre passat.

Foto resclosa anys 30:
SÁNCHEZ CERVELLÓ, J.-VISA RIBERA, F. La navegació fluvial i la industrialització a Flix (1840-1940). Flix. 1994.

dimecres, 8 d’abril del 2009

Armats a casa

Quan sento els tambors dels armats trencant el silenci de la nit, me n'adono que la Setmana Santa és a les portes.
El repicar dels tambors i el so de les cornetes arriben de sobte, quasi sense adonar-nos. A mi em porten records de la infància, quan a casa meua es trencava la monotonia del dia a dia i tot girava al voltant dels armats.
Cada any es repetia la mateixa cerimònia: faldilla roja, calçotets llargs blancs, "manguitos" de llautó, espardenyes de cordons creuats, "babero almidonat", espasa o bandera,... tot havia d'estar en perfecte ordre per a la processó de Les Creus o del Sant Enterrament.