Quan sento els tambors dels armats trencant el silenci de la nit, me n'adono que la Setmana Santa és a les portes.
El repicar dels tambors i el so de les cornetes arriben de sobte, quasi sense adonar-nos. A mi em porten records de la infància, quan a casa meua es trencava la monotonia del dia a dia i tot girava al voltant dels armats.
Cada any es repetia la mateixa cerimònia: faldilla roja, calçotets llargs blancs, "manguitos" de llautó, espardenyes de cordons creuats, "babero almidonat", espasa o bandera,... tot havia d'estar en perfecte ordre per a la processó de Les Creus o del Sant Enterrament.
El repicar dels tambors i el so de les cornetes arriben de sobte, quasi sense adonar-nos. A mi em porten records de la infància, quan a casa meua es trencava la monotonia del dia a dia i tot girava al voltant dels armats.
Cada any es repetia la mateixa cerimònia: faldilla roja, calçotets llargs blancs, "manguitos" de llautó, espardenyes de cordons creuats, "babero almidonat", espasa o bandera,... tot havia d'estar en perfecte ordre per a la processó de Les Creus o del Sant Enterrament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada