dimarts, 30 de març del 2010

Perill d'inundació?

Està clar que no hi ha un consens per a la instal·lació del magatzem de residus nuclears a Ascó, què hi ha interessos divergents, visions contraposades, etc., però em sembla ridícul per part del govern de la Generalitat que s'argumenti un hipotètic trencament de la presa del pantà de Riba-roja d’Ebre i el posterior desbordament de l’Ebre per refusar la ubicació al terme municipal d’Ascó del magatzem de residus nuclears (MTC) .
També em sembla ridícul que en l’informe s'assenyali que tot i que la zona d’emplaçament projectada no és inundable en circumstàncies normals existeix el risc de crescuda de dos barrancs.
Per favor, qui ha fet aquest informe? Un tècnic o un polític? Trencament de la presa? De quins barrancs està parlant? Quin cabal màxim porten aquest barrancs?
A més, argumentant això els polítics locals hauríem de demanar una evacuació fins que desaparegui el perill per no parlar del greuge que representa aquestes afirmacions per a les futures possibles inversions a la zona, ja que sembla que ens estem tirant pedres sobre la nostra pròpia teulada.
Una mica d'història
L'Ebre és un riu cabalós, té una conca enorme (més de 80.000 km²) i en època de desglaç i de pluges intenses pot passar de portar menys de 200 metres cúbics/segon a portar-ne més de 2.000.
Avingudes importants sempre n'hem tingut. Només cal recordar la riuada de l'octubre 1907. Aquell any el riu va arribar als 9.500 m3/s i 9,20 metres sobre el nivell normal. Per aquesta raó es considerada la segona en importància, després de la més important de totes, l’esdevinguda l’octubre del 1787.
Els anys acabats en 7 (1787, 1907, 1937) però també altres anys com el 1982 (3.570 m3/s) hem patit els efectes de la crescuda del riu. Però també es veritat que la construcció dels embassaments de Riba-roja, Mequinensa o els del Segre, Cinca i els dos Nogueres permeten laminar molt el seu cabal.
Des de la construcció d'aquests embassaments ja no hem tornat a veure un riu com el de 1787 o el de 1907 i, més aviat, s'han viscut grans crescudes del riu més que no pas riuades; com la de 2007 en que el cabal del riu tot just va arribar als 2.000 m3/s.

dilluns, 29 de març del 2010

Les obres d'art més cares

El passat dos de febrer de 2010 es va assolir un rècord històric a la casa de subhastes Sotheby's. Un comprador va pagar 104,3 milions de dòlars, una xifra mai vista, per l'adquisició de l'obra L'homme qui marche I de l'escultor i pintor suís Alberto Giacometti. Alberto Giacometti es considerat un dels escultors surrealistes més importants de l'època.
El propietari de l'obra era el Commerzbank AG, el segon banc més important d'Alemanya, després del Deutsche Bank. En canvi, com passa en aquests casos, el comprador va fer l'oferta, des de l'anonimat, via telefònica. Una oferta que va multiplicar per sis el preu de sortida.
Pot provocar una mica de repugnància que en plena crisi econòmica hi hagi gent que es gasti aquestes xifres astronòmiques en obres d'art mentre hi ha gent que no arriba a final de mes.
El preu pagat per L'home que camina I supera per poc l'obra Garçon à la pipe de Pablo Picasso venuda el 2004 a Nova York per 104,1 milions de dòlars. Aquesta obra, pintada a París el 1905, s'inscriu en l'època rosa de l'artista, caracteritzada pels tons rosats, ataronjats i terrosos.
El tercer lloc, pel que fa en aquest ranking de les obres d'art més cares de la història l'ocupa Dora Maar amb gat també de Picasso. Obra cubista que el 2006, també a Nova York, es va subhastar per 95,2 milions de dòlars.



dimecres, 24 de març del 2010

Estem de recerca

El currículum de quart d'ESO es completa amb l'elaboració d'un projecte de recerca que ha de servir per a potenciar el treball en equip i entrar en el món de la descoberta mitjançant un conjunt d'activitats d'un tema concret.
L’alumnat, al llarg de sis dies i en grups reduïts, ha de plantejar un objectiu, planificar el mètode de resolució, integrar informació procedent de diverses fonts i, finalment, arribar a unes conclusions argumentades per mitjà d’un informe escrit i una breu exposició oral.
En col·laboració del Grup de Natura Freixe i l'entorn d'aprenentatge Sebes i Meandre de Flix, els temes als que podem accedir són variats. Aquest curs les àrees escollides han estat:
Hem combinat la teoria amb la pràctica perquè tenim els espais aquí mateix, encara que molta gent no els veu, i tècnics preparats per fer les explicacions i elaborar les pràctiques d'una manera clara i entenedora.
Així, mentre uns grups estudiaven les tècniques d'anellament i el seguiment que es fan a les aus, uns altres estudiaven la qualitat de les aigües de la llacuna de Sebes i les tècniques de depuració d'aigües residuals.
A la vegada, els grups que estudiaven ell camí de sirga, han pogut gaudir de la visita al Centre d'Interpretació del Camí de Sirga inaugurat al Mas de Pitoia el 29 de maig de 2009 i, també, han seguit la nova ruta exterior del meandre que, tot i no ser pròpiament el camí, els hi ha permès passejar vora el riu (un fet que, paradoxalment, no es podia fer tot i estar envoltats per l'Ebre).
Pel que fa a la Batalla de l'Ebre, hem visitat el refugi del carrer Sant Josep, hem resseguit el poble localitzant en un mapa tots els altres refugis que tenim i hem visitat el refugi dels pontoners situat davall mateix del castell, tot recordant el pont de ferro que allí es va construir durant la batalla.

dimarts, 16 de març del 2010

FLIPARIES

Fa uns dies va sortir la revista de l'institut de Flix "Fliparies". Una revista quadrimestral feta pels alumnes del centre amb la col·laboració de diversos professors.
Hi podem trobar les seccions que ja van sent habituals en els darrers números com La fem petar amb..., L'IES dia a dia, Digues la teva, L'AMPA informa, Va de literatura, etc.
Cal destacar els articles, molt emotius, dedicats a dues persones que formaven part de la comunitat educativa i que ens han deixat (Montse i Xavier).
També voldria destacar les notícies sobre la campanya d'estalvi energètic, sobre les sortides que s'han fet (Via verda, Reus, Barcelona) i sobre les activitats que es fan per a recollir diners pel viatge de fi de curs de 4t d'ESO.
És interessant un estudi sobre que faran els nostres alumnes quan acabin quart d'ESO o una enquesta molt curiosa sobre que en pensen els alumnes de les enquestes.
Tampoc hi falten les fotos de les festes tradicionals: la Castanyada, Nadal, Sant Antoni i Santa Agda i diferents articles sobre el "polèmic" reportatge de la Fàbrica de Flix a TV3 i sobre el magatzem de residus nuclears.
En definitiva, una revista feta amb il·lusió per passar una estona entretinguda que aviat es podrà descarregar d'aquí. Mentrestant, podeu baixar-vos els números anteriors.

dijous, 11 de març del 2010

Lyonazo

Una temporada més, i ja van sis, el Madrid es quedarà en blanc pel que fa a títols europeus. Ahir per la nit als madridistes els hi va esclatar a la cara la bombolla de la xuleria i de la prepotència.
Una bombolla que es va començar a inflar amb els 300 milions d'euros que Florentino es va gastar en plena crisi econòmica per a crear un equip que havia de guanyar la Champions.
Una bombolla que han anat alimentant programes com Punto Pelota, cadenes de televisió com Cuatro, diaris com Marca, declaracions de jugadors i, sobretot, periodistes com los Manolos, Guasch, Roncero, Relaño i altres cavernaris.
Cansat de sentir parlar del "villarato", de "la décima", del "mejor jugador del mundo"; ahir em vaig alegrar tant del gol de l'Olimpique com del gol d'Iniesta contra el Chelsea la temporada passada que ens obria la porta de la final de la Champions.
Si amb el que va passar a Alcorcón els madridistes no van dormir bé, ahir van patir un malson.

diumenge, 7 de març del 2010

8 de març. Dia Internacional de les Dones

Un dels aspectes més rellevants pel que fa a l'emancipació de la dona ha estat el moviment sufragista. Nascut als Estats Units a finals de la dècada de 1840, es va estendre ràpidament a la segona meitat del segle XIX. Aquest moviment va néixer per obtenir per a la dona el dret de vot (sufragi) en igualtat de condicions que l'home.
Però el moviment sufragista també va lluitar per millorar l'educació, la capacitació professional i l'equiparació dels dos sexes en matèria familiar.
Desprès de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) el sufragisme va experimentar un auge en quasi tots els països. Va passar a ser un moviment en què s'enquadraven dones de tots els grups socials i de totes les ideologies, que coincidien en voler transformar la societat.
Aquest moviment de seguida va tenir èxit als països anglosaxons, on hi havia una classe mitjana forta i uns ideals democràtics més consolidats.
El primer país on es va reconèixer el dret de vot a la dona en igualtat de condicions que a l'home fou a Nova Zelanda el 1893; van seguir Austràlia 1902, Finlàndia 1906... Al Regne Unit el vot femení es va permetre el 1918 a les dones de més de 30 anys, una edat que es va reduir als 21 anys, com els homes, el 1928. Als Estats Units es va atorgar el vot a les dones el 1920.
El moviment feminista va tardar més a triomfar als països socialment menys avançats. A Espanya el feminisme va ser impulsat en el segle XIX per Concepción Arenal. El 1918 va néixer l'Associació Nacional de Dones Espanyoles (ANME) on va destacar Clara Campoamor i Victoria Kent. Les seves demandes no van tenir èxit fins que la Constitució de la Segona República va establir el dret de vot a la dona el 1931.

dissabte, 6 de març del 2010

L'atur a Flix

La gràfica sobre l'evolució de l'atur a Flix (al final del text) ens dona una informació interessant dels principal problema que afecta avui dia a la gent, la maca de feina.
Aquest gràfic (dades del Ministeri de Treball) ens dona el valor absolut del nombre d'aturats dels anys 2007, 2008, 2009 i gener de 2010 a Flix. Cadascú pot fer el seu anàlisis particular. Les estadístiques estan per això.
Personalment crec que s'ha de destacar l'augment de l'atur que s'ha produït des del mes d'abril del 2008 quan hi havia uns 70 aturats fins als 198 aturats enregistrats al gener de 2010. Això representa un augment del 183%, una xifra realment espectacular i molt negativa. Ara bé, estem parlant d'un període de quasi dos anys (ERO d'Ercros, tancament d'Inquide i Recuprod...)
Si ens centrem en l'evolució de l'atur al llarg del 2009, les xifres continuen sent igual de dolentes. El gener de 2009 hi havia 127 aturats i el desembre del mateix any 198. El resultat és que el nombre d'aturats ha augmentat en un 56%.
Finalment, podem fer una anàlisi de l'evolució de l'atur del darrer trimestre del 2009. Aquí les xifres surten més maquillades (allò que agrada tant als polítics). L'octubre de 2009 hi havia 191 aturats i el desembre els 198 que ja hem dit. Aquesta variació "només" representa un augment del 3,7%.

dimecres, 3 de març del 2010

Comunicat de premsa de la CANC

La Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya convoca una manifestació contra la possible ubicació del cementiri nuclear a Ascó.

Davant la possible instal·lació del cementiri nuclear de tot l'Estat a Ascó, la CANC ha convocat una manifestació a Móra d'Ebre, el diumenge 7 de març a les 12 del migdia, per tal de mostrar el rebuig i la manca de consens territorial, social i polític a una instal·lació d'aquest tipus. Així ho expressen les mocions de rebuig aprovades per 91 ajuntaments, 9 consells comarcals (entre ells, el de la Ribera d'Ebre), la Diputació de Lleida i el mateix Parlament de Catalunya. A més, més d'un centenar d'adhesions d'entitats socials, polítiques i econòmiques de tot Catalunya s'han posicionat en contra.

Es significatiu que des del passat 26 de gener, dia en que Ascó va aprovar presentar-se com a candidat, s'hagin aprovat un total de 29 mocions en diferents ajuntaments. Pràcticament és una moció més per dia la que s'ha aprovat en contra del cementiri nuclear a Ascó. Especialment representatives del sentiment territorial contrari al cementiri nuclear, son les mocions aprovades durant aquest darrer mes a la Torre de l'Espanyol (29 de gener) i a la Palma d'Ebre (11 de febrer), així com en diversos municipis del sud de la demarcació de Lleida, o la mateixa Diputació de Lleida.

Així doncs, a dia d'avui, hi ha 10 municipis de l'AMAC (Associació de Municipis en Àrees amb Centrals nuclears) de Catalunya que han aprovat mocions en contra del cementiri, i que representen el 60% dels municipis (Corbera d'Ebre, el Molar, La Fatarella, Flix, Móra d'Ebre, la Torre de l'Espanyol, la Palma d'Ebre, Vandellòs-Hospitalet, Mont-roig del C., i Tivissa) i el 80% de la població d'aquesta associació.

Cap ajuntament ni altre organisme ha aprovat cap moció ni acord de recolzament a la candidatura d'Ascó, ni tant sols la pròpia AMAC, ja que en l'assemblea que aquesta associació va realitzar el passat 27 de gener a Madrid, no es va sotmetre a votació cap aval a la candidatura d'Ascó, i va ser per interpretació subjectiva del seu gerent, Marià Vila d'Abadal, que va auto-proclamar el recolzament de l'AMAC.

Des de la CANC durant aquestes darrers setmanes s'han organitzat assemblees pel territori. Se n'han fet a Gandesa, Falset, Móra d'Ebre, Amposta, Tivissa, Sant Jaume d'Enveja, i Alcanar, així com a l'Àrea Metropolitana de Barcelona. El proper dijous 4 se'n farà una a Valls (20h. Institut d'Estudis Vallencs), i el divendres 5 una altra a La Torre de l'Espanyol (21'20h. al Casal).

De cara a la manifestació del proper diumenge, la CANC ha convidat formalment a assistir-hi al mateix President de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, al President del Parlament, Ernest Benach, i al Síndic de Greuges, Rafel Ribó, així com a tots els diputats al Parlament de Catalunya, i els diputats i senadors catalans a Madrid.

Per a la manifestació s'han organitzat dues marxes en cotxe i un tren antinuclear. Una de les marxes sortirà de Tortosa a les 11h. des del pàrking del Sabeco, mentre que la del Camp i Priorat, sortirà des de Tarragona (Pl. Imperial Tarraco) i Valls (Portal Nou) a les 9'30h., passarà per Reus (Passeig Mata) a les 10h., i per Falset (antic camp de futbol) a les 10'45h. Per la seva banda, el tren antinuclear sortirà de Barcelona-Sants a les 9h. i arribarà a Móra la Nova a les 11'19h., desprès de passar per St. Vicens de Calders (9'47h.), Torredembarra (9'56h.) Altafulla (9'59h.), Tarragona (10'07h.) i Reus (10'26h.).

La manifestació, que començarà al Pont Vell de Móra d'Ebre, comptarà amb la presència de colles de grallers, dolçainers, gegants, i estarà encapçalada per la CANC, seguida dels representants polítics, i els alcaldes i regidors dels ajuntaments. La manifestació finalitzarà a la Plaça de Dalt, on es faran els parlaments, amb intervencions d'Andreu Carranza, Manolo Tomàs, Txus Carbó, veïns i veïnes d'Ascó, i el portaveu de la CANC, Sergi Saladié.
COORDINADORA ANTICEMENTIRI NUCLEAR DE CATALUNYA (CANC)

Terres de l'Ebre i Camp de Tarragona, 2 de març de 2010