dissabte, 24 de març del 2012

Le nuclears espanyoles reben una "valoració positiva" de la delegació d'experts

Consejo de Seguridad Nuclear


Els experts internacionals encarregats de la peer reviews a Espanya han redactat un informe preliminar amb unes conclusions que recullen una "valoració positiva" del treball efectuat tant pels titulars de les centrals com pel Consell de Seguretat Nuclear (CSN) en relació amb les proves de resistència de les centrals nuclears espanyoles.
La delegació (a la que hi ha dos experts de la Comissió Europea) ha mantingut diverses reunions amb els membres de les direccions tècniques de Seguretat Nuclear i de Protecció Radiològica del Consell, que han participat en la redacció de l’informe sobre les proves de resistència, i ha revisat diversa documentació tècnica. A més, els experts van visitar, el passat dimarts, la central nuclear d'Almaraz, ja que aquestes revisions, dissenyades pel Grup Europeu de Reguladors Nuclears (ENSREG), inclouen també treball sobre el terreny.
L'informe preliminar derivat d’aquests anàlisis serà examinat pel plenari encarregat de coordinar les peer reviews, per a ser posteriorment remès a Grup Europeu de Reguladors Nuclears, juntament amb l’informe final i els informes nacionals dels països europeus que, a l’igual que Espanya, estan sotmetent a les seves centrals a aquest exhaustiu procés de revisió. Una vegada els informes hagin arribat a la Comissió Europea, se celebrarà un seminari públic al mes de maig.

dijous, 22 de març del 2012

Dissolen el Consorci per a la dinamització turística de les Terres de l'Ebre

La Marfanta
Els quatre consells comarcals de les Terres de l’Ebre han anunciat la dissolució del Consorci per a la Dinamització Turística de les Terres de l’Ebre. Ha estat aquest dimecres a la seu del Consell Comarcal del Baix Ebre, a Tortosa, durant una altra de les reunions de treball que els quatre presidents celebren periòdicament. L’inici dels tràmits per a la desaparició del Consorci per a la Dinamització Turística de les Terres de l’Ebre s’explica per una voluntat comuna d’aprimament de l’administració, tenint en compte que ja hi ha altres organismes que es dediquen a la promoció i a la dinamització turística de les quatre comarques.

El consorci està format pels consells comarcals del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta. La seua finalitat principal, i el motiu pel qual es va constituir al gener de 2005, és executar el Pla de dinamització turística de les Terres de l’Ebre. La presidència del consorci, segons els seus estatuts, corresponia exercir-la a cadascun dels presidents comarcals, consecutivament. L'últim president va ser l'expresident del consell del Montsià i alcalde de Sant Jaume d'Enveja, Joan Castor Gonell (PSC). De fet, Gonell encara figura com a president en el web del consorci. 

Per la seua banda, el pla de dinamització turística ha estat un programa inclòs al Pla integral de qualitat turística espanyola PICTE 2000, destinat a l’activació econòmica i la potenciació de destinacions turístiques emergents. Els objectius principals del Pla han estat l’augment de la qualitat dels serveis turístics; la millora del medi urbà i natural dels municipis; l’ampliació i millora dels espais d’ús públic; l’augment, millora i diversificació de l’oferta complementària; la posada en valor de recursos turístics; la creació de nous productes; i la implicació i sensibilització de la població i agents locals en la cultura de la qualitat. El pla de dinamització turística es va executar en quatre anualitats, i fins ara s'encarregava de la gestió del projecte de llagut turístic “Lo Sirgador”.

Adhesió a Òmnium Cultural i suport a la candidatura de Reserva de la Biosfera · D’altra banda, en la reunió, Lluís Soler, Joan Martín Masdéu, Jordi Jardí i Carles Luz també han acordat l’adhesió dels quatre consells comarcals a Òmnium Cultural, per ajudar a la promoció i defensa de la llengua i la cultura catalanes. A més, han mostrat el seu suport explícit a la candidatura de les Terres de l’Ebre per esdevenir Reserva de la Biosfera. Finalment, els quatre presidents han defensat la utilitat dels consells comarcals, després que aquesta setmana la primera secretària del PSC ebrenc, Núria Ventura, haja reclamat la seua supressió, com a mesura d’estalvi i per evitar la fusió dels ajuntaments de menys de 5.000 habitants.

dijous, 15 de març del 2012

La Ribera d'Ebre vol ser líder en fibra òptica

Marfanta.
La Ribera d’Ebre ha presentat a la Generalitat un pla per aconseguir la implantació de la fibra òptica a la comarca en l’horitzó de l’any 2015. El Consell Comarcal vol que la Ribera d’Ebre siga capdavantera en la fibra òptica, per atraure noves inversions industrials, potenciar aspectes com el teletreball, millorar els plans de seguretat, garantir la qualitat de vida dels veïns, i reforçar els serveis de l’administració electrònica. En aquest sentit, el president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Jordi Jardí, ha recordat que ja hi ha ciutats del territori, com ara Tortosa, que ja tenen fibra òptica. I que ara, l’objectiu és que aquesta infraestructura es puga desplegar a la Ribera d’Ebre, tot aprofitant el traçat d’altres serveis que travessen la comarca com el gasoducte i les línies d’evacuació elèctrica.
 Durant una entrevista a l’informatiu Primera Columna, Jardí ha detallat que la intenció del Consell Comarcal és portar els serveis de la fibra òptica a tots els nuclis de població de la Ribera d’Ebre, excepte al poble de Llaberia, al municipi de Tivissa. De fet, l’objectiu principal és connectar amb la fibra òptica els polígons industrials i edificis públics, per apropar la Ribera d’Ebre al món. D’altra banda, Jardí ha explicat que el Consell Comarcal ha renovat la imatge i el web dels telecentres de la Ribera d’Ebre. El president comarcal ha defensat la utilitat d’aquest tipus d’equipaments per garantir l’accés de tota la població de la Ribera d’Ebre a les noves tecnologies de la informació i de la comunicació.

Font: Marfanta

dimecres, 14 de març del 2012

Els Mossos detenen quatre homes per robar en la deixalleria municipal de Flix

RiberaOnLine.
Agents de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra adscrits a la comissaria de districte de Móra d'Ebre, van detenir el passat 10 de març a 4 homes, tots de nacionalitat romanesa i veïns de Torres de Segre (Segrià), com a presumptes autors d'un robatori amb força a la deixalleria municipal de Flix (Ribera d'Ebre).
Sobre les 12h. del migdia, els agents van ser alertats per un vigilant municipal de Flix, informant que unes persones havien accedit a l'interior de la deixalleria i que possiblement es trobaven sostraient diversos objectes.
Un cop personats els agents i vigilant municipal en el lloc dels fets, van sorprendre "in fraganti" els 4 homes referenciats, els quals havien fet un forat a la tanca perimetral del recinte i havien començat a carregar un vehicle amb material sostret de l'interior.
Els agents van detindre els 4 homes i el material intervingut va ser retornat als responsables de la deixalleria.
 
Font: Riberaonline

diumenge, 11 de març del 2012

dimecres, 7 de març del 2012

Els instituts de l'Ebre reclamen la jornada intensiva


Marfanta
Els serveis territorials d’Ensenyament a les Terres de l’Ebre estan estudiant diverses demandes d’instituts de secundària del territori que voldrien aplicar la jornada compactada a partir del setembre, quan comence el curs 2012-2013. En aquest sentit, Ensenyament respectarà l’autonomia dels centres i determinarà en quines condicions un centre de secundària pot oferir i fer la jornada intensiva, és a dir, tot concentrant les hores lectives només pel matí. Així ho explicat el director dels serveis territorials d’Ensenyament, Antoni Martí, qui aquest dimecres ha passat pels estudis de l’informatiu matinal Primera Columna. Segons Martí, l’establiment de la jornada compactada en els instituts de secundària aniria més enllà de les mesures per estalviar en transport escolar, menjadors i despeses en el funcionaments dels centres. Però, a més a més, permetria obrir tallers i biblioteques dels instituts a les tardes.

Si voleu consulta la notícia cliqueu aquí


dilluns, 5 de març del 2012

2011. Immigració a Flix


Històricament, Flix ha estat un lloc d’arribada d’immigrants. Sols cal recordar els orígens de la Fàbrica i la important colònia d’alemanys que hi havia, o l’arribada de gent d’altres llocs de l’estat espanyol per a la construcció de la presa i la central hidroelèctrica.
En els darrers anys ha cobrat importància el nombre de persones residents al poble que han nascut a l’estranger. Així si l’any 2000 tant sols hi havia a Flix 38 persones nascudes a l’estranger, l’any 2011 eren 514. Aquesta xifra representa un 12,95% del total de la població flixanca.
En aquest mateix període de temps, i segons les dades del padró continuo de població de l’idescat, Flix ha passat d’una població de 4.208 habitants l’any 2000 a 3.969 habitants l’any 2011; és a dir, tenim 239 habitants menys, el que suposa que hem perdut un 5,7% de la població.
Per tant, la conclusió és evident: la davallada demogràfica encara seria molt pitjor de no ser per l’arribada de la població immigrant. De fet, tant el creixement natural com el saldo migratori interior són negatius, mentre que el saldo migratori exterior és clarament positiu.
Aquesta davallada demogràfica s’accentuarà els propers anys perquè, no sols s’està produint una reducció en l’arriba d’immigrants, si no que hi ha un retorn d’aquests cap als seus països d’origen. Així, la xifra més alta la trobem el 2009 quan a Flix hi havia 532 persones que havien nascut a l’estranger, va baixar a 529 el 2010 i 514 l’any passat.
Aquest és un fenomen que s’està produint a nivell de tot l’estat espanyol. El motiu d’aquesta reducció l’hem de buscar en la greu crisi econòmica i financera que estem patim que fa que el nostre país ja no sigui tant atractiu per venir a buscar feina.
La composició de la població estrangera és molt heterogènia pel que fa a l’edat i el sexe. Dels 514 residents a Flix nascuts a l’estranger que hi havia el 2011, 287 eren homes (un 56%) i 227 dones (un 44%). I, per grups d’edats, predominaven, els estrangers d’entre 20 a 44 anys, amb 278 persones (un 54% del total).
Pel lloc de procedència de la població estrangera, l’any 2011, destacaven els de països comunitaris amb 288, 29 més eren d’altres països europeus, 92 eren africans, 3 d’Amèrica del Nord i Central, 49 d’América del Sud i 39 d’Àsia i Oceania.
La immigració (legal), en línies generals, l’hem de considerar positiva per al nostre poble. Aquests immigrants contribueixen amb els impostos i són un consumidors que ajuden a revitalitzar el comerç local.
L’arribada d’immigrants ha contribuït a reduir la pèrdua de població del poble. Els immigrants, en general, són persones joves que acostumen a tenir més fills que els residents del país.
Finalment, la immigració suposa el contacte amb cultures de països molt diversos i la possibilitat de conèixer altres maneres d’interpretar el món.