dijous, 28 de febrer del 2008

Problemes domèstics

Fa temps que es parla del dèficit d’inversions en infraestructures que pateix Catalunya. El polítics catalans, i també els mitjans de comunicació, denuncien les deficiències en els serveis de rodalies, els esvorancs, el retard d’anys en l’arribada de l’AVE, el col·lapse de les carreteres i autopistes que generen cues a les hores punta, caps de setmana, etc, les apagades de llum i, darrerament, les dificultats en el subministrament d’aigua potable.

El que no diuen aquests mitjans, i tampoc els polítics, és que aquest problemes afecten una part del territori i, obvien el que està succeint a allò que en diuen comarques. I es que a Catalunya tenim un problema, l’excessiu pes de la àrea metropolitana de Barcelona (macrocefàlia se’n diu). Tenim un caparrot que va creixent desmesuradament i un cos que s’està quedant raquític.

No he sentit ni un polític, ni una veu autoritzada, ni un periodista de prestigi que, davant d’aquest col·lapse que pateix l’àrea metropolitana, parli de canviar el model de creixement de Catalunya, que digui clarament que una possible solució als dèficits que pateix aquesta àrea seria un creixement econòmic i demogràfic més equilibrat pel conjunt del territori, que s’hauria de incentivar la deslocalització empresarial de la regió metropolitana cap a altres comarques que gaudeixen de considerables atractius, que s’hauria de fomentar la creació de riquesa allà on no n'hi ha, que s’haurien d’adoptar mesures (concretes) per evitar el despoblament de determinades comarques...

Nooo!!! Es miren el melic i diuen: “hi ha dèficit d’infraestructures” i immediatament es busca un culpable, generalment al centre de la península.

No es tracta de dir a la gent on ha de viure, ni tampoc on s’han de localitzar les activitats econòmiques, però sí pensar una altra solució. Però és clar, seria una solució a molt llarg termini ja que s’hauria de canviar una dinàmica de creixement enquistada, i tots sabem que els polítics pensen en el dia a dia, el vot a vot.

dimarts, 26 de febrer del 2008

Debat ZP-Rajoy

Debat? Quin debat? Digueu-me! Més que un debat va ser un seguit de monòlegs que s’han anat repetint des de fa mesos.

Per això trobo més interessant destacar aquesta campanya publicitària feta per l’ONG People in need. De fet la campanya ja es va fer l’any passat, però està totalment al dia.

En aquesta campanya, i d’una manera demolidora, es critica la societat consumista en la que vivim posant-la davant d’un dels reptes fonamentals del nostre temps: acabar amb la fam al món. Els protagonistes que hi surten pateixen a diari el problema de la manca d'aliments i d'aigua potable i qui millor que ells per expressar aquestes contradiccions.

Ulleres, 24 €. Accés a l'aigua potable, 8€
Aftershave 35€. Elements bàsics per a la llar, 6,50€

Una cervesa 4,50€. 50 litres d'aigua, 1,50€
Bossa, 32€. Menjar per a una setmana, 4€

Ens ha tocat viure en el món de l’opulència i, mentre que sols representem el 20% de la població, consumim el 86% dels recursos de la Terra. En canvi, la resta del planeta (el 80% de la població) s’ha de conformar amb el 14% dels recursos.

Mentre no siguem conscients d’això...

diumenge, 24 de febrer del 2008

No m'agraden els polítics

Potser no hauria de generalitzar, sobretot perquè formo part d’un col·lectiu que cada cop està més desprestigiat per culpa de la mala pràctica docent d’uns quants.

No hauria de generalitzar, dic, però es que no m’agraden els polítics. Potser hauria de dir que no m’agraden els polítics de l’alta política. I és que tenim uns líders polítics que no ens els mereixem.

Un líders sense vergonya ni escrúpols, en campanya electoral permanent des del març del 2004. a l’”acoso y derribo” de l’adversari sense pensar ni una sola vegada en les conseqüències que pot comportar aquesta praxis.

Polítics que juren i perjuren que aprovaran l’estatut que surti del Parlament de Catalunya però que desprès no dubten en passar-li el ribot; o que s’autoproclamen com a únics protagonistes de les inversions fetes a Catalunya en infraestructures.

Coalicions que van al Congres de diputats formant pinya amb el tripartit per defensar l’Estatut i desprès es fan sols la foto amb el president anunciant que han arribat a un acord ells solets que permetrà aprovar un Estatut devaluat.

Partits qualificats com a independentistes què per mantenir unes quantes butaques al consell de govern perdent aquest qualificatiu i no el recuperen fins a pocs mesos de les eleccions.

Partits verds que el primer que fan es denunciar a bombo i plateret el problema dels fangs de l’embassament de Flix (i no estic defensant Erkimia) però que no diuen ni piu, o no fan la difusió mediàtica, d’altres impactes mediambientals com el transvasament encobert que s’està fent del riu Ebre a Flix, de les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs, del complex petroquímic de Tarragona, de la manca de cabal ecològic del riu al meandre de Flix...

Partits que quan governaven van decidir fer passar l’Ave pel centre de Barcelona amb el suport dels nacionalistes i que ara ho critiquen i aproven resolucions en contra d’aquest traçat.

En fi, seria un no parar. No voldria generalitzar però, no m’agraden els polítics.

dimecres, 20 de febrer del 2008

El Quart Món

A les classes de geografia de segon de batxillerat un tema que sempre crida l’atenció als alumnes és el del Quart Món. Ells tenen bastant clar el concepte de Primer Món i Tercer Món i els identifiquen fàcilment amb desenvolupament i subdesenvolupament respectivament.

Però quan fas la pregunta de que entenen ells per Quart Món les respostes són d’allò més variades, i van des d’aquell que no ha sentit mai aquest concepte, fins aquell que creu que són els països més pobres del món. Fins i tot alguna vegada algú m’ha contestat que era una altra dimensió (??) o un planeta nou. Anem a intentar aclarir-ho.

Des de la dècada de 1980 la pobresa ha augmentat molt a les societats desenvolupades, sobretot a les àrees urbanes. En aquestes societats de l’opulència cada vegada hi ha més gent que viu millor però també hi ha uns sectors socials que queden al marge d’aquesta prosperitat. Aquestes bosses de pobresa situades al mig de la prosperitat urbana del món desenvolupat es coneixen amb el nom de Quart Món.

El Quart Món el poden trobar tan als barris antics que s’han anat degradant amb els pas dels anys com a les zones suburbials perifèriques, però també al districte central de negocis (CBD); és a dir, a la zona més rica de la ciutat que durant el dia està inundada dels executius (els colls blancs) empresarials i que quan s’acaba la jornada laboral són substituïts pels sense sostre.

Precisament, la imatge típica del Quart Món són els sense sostre (homeless) que malviuen entre capses de cartró i bosses de plàstic, són alcohòlics o drogoaddictes, dormen en un banc o al caixer de la cantonada. Però cada vegada més, aquestes bosses de pobresa estan formades per persones d’origen molt divers: joves sense feina, famílies monoparentals (generalment dones soles que s’han de fer càrrec dels fills), persones soles de la tercera edat, immigrants,… Són gent que no tenen cap expectativa d’incorporar-se al mercat de treball i a la societat que els envolta i que se senten socialment exclosos.

Aquesta gent malviu de l’almoina, del que recull pel carrer, de la venda ambulant irregular, netejant vidres de cotxes als semàfors o recollint menjar dels contenedors dels grans supermercats. En aquest darrer cas es coneixen amb el nom de freegan (una cosa així com rebuscadors).

Aquí teniu un exemple de rebuscadors



dilluns, 18 de febrer del 2008

Ara fa un any

Tradicionalment sempre s'ha dit que al llarg de la teva vida has de fer tres coses imprescindibles per deixar emprenta: plantar un arbre, escriure un llibre i tenir un fill. Com que els temps canvien una barbaritat ara sembla que no ets ningú si no tens un blog. Senzillament, si no tens un blog no existeixes.
-No tens un blog?
-Nooo

-Encara no?

-Nooo
-Però si és molt fàcil?

-Ja ho sé

-Pots posar el que vulguis, opinions, enllaços, apunts de classe, videos....

-XD
Tot just fa un any vaig fer un curset amb altres professors de l'IES de Flix sobre l'aplicació dels nous mitjans audiovisuals a l'aula. En una d'aquelles sessions vam haver de fer un blog.
La cosa és bastant senzilla (de fet la informàtica m'agrada molt) però, la veritat, no li vaig donar continuïtat, no tinc constància per mantenir actualitzat un blog.
He tardat un any en revisar aquell blog!!!!


Ara espero no tardar tant.