dijous, 28 de febrer de 2008

Problemes domèstics

Fa temps que es parla del dèficit d’inversions en infraestructures que pateix Catalunya. El polítics catalans, i també els mitjans de comunicació, denuncien les deficiències en els serveis de rodalies, els esvorancs, el retard d’anys en l’arribada de l’AVE, el col·lapse de les carreteres i autopistes que generen cues a les hores punta, caps de setmana, etc, les apagades de llum i, darrerament, les dificultats en el subministrament d’aigua potable.

El que no diuen aquests mitjans, i tampoc els polítics, és que aquest problemes afecten una part del territori i, obvien el que està succeint a allò que en diuen comarques. I es que a Catalunya tenim un problema, l’excessiu pes de la àrea metropolitana de Barcelona (macrocefàlia se’n diu). Tenim un caparrot que va creixent desmesuradament i un cos que s’està quedant raquític.

No he sentit ni un polític, ni una veu autoritzada, ni un periodista de prestigi que, davant d’aquest col·lapse que pateix l’àrea metropolitana, parli de canviar el model de creixement de Catalunya, que digui clarament que una possible solució als dèficits que pateix aquesta àrea seria un creixement econòmic i demogràfic més equilibrat pel conjunt del territori, que s’hauria de incentivar la deslocalització empresarial de la regió metropolitana cap a altres comarques que gaudeixen de considerables atractius, que s’hauria de fomentar la creació de riquesa allà on no n'hi ha, que s’haurien d’adoptar mesures (concretes) per evitar el despoblament de determinades comarques...

Nooo!!! Es miren el melic i diuen: “hi ha dèficit d’infraestructures” i immediatament es busca un culpable, generalment al centre de la península.

No es tracta de dir a la gent on ha de viure, ni tampoc on s’han de localitzar les activitats econòmiques, però sí pensar una altra solució. Però és clar, seria una solució a molt llarg termini ja que s’hauria de canviar una dinàmica de creixement enquistada, i tots sabem que els polítics pensen en el dia a dia, el vot a vot.