dijous 15 de març de 2012

La Ribera d'Ebre vol ser líder en fibra òptica

Marfanta.
La Ribera d’Ebre ha presentat a la Generalitat un pla per aconseguir la implantació de la fibra òptica a la comarca en l’horitzó de l’any 2015. El Consell Comarcal vol que la Ribera d’Ebre siga capdavantera en la fibra òptica, per atraure noves inversions industrials, potenciar aspectes com el teletreball, millorar els plans de seguretat, garantir la qualitat de vida dels veïns, i reforçar els serveis de l’administració electrònica. En aquest sentit, el president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Jordi Jardí, ha recordat que ja hi ha ciutats del territori, com ara Tortosa, que ja tenen fibra òptica. I que ara, l’objectiu és que aquesta infraestructura es puga desplegar a la Ribera d’Ebre, tot aprofitant el traçat d’altres serveis que travessen la comarca com el gasoducte i les línies d’evacuació elèctrica.
 Durant una entrevista a l’informatiu Primera Columna, Jardí ha detallat que la intenció del Consell Comarcal és portar els serveis de la fibra òptica a tots els nuclis de població de la Ribera d’Ebre, excepte al poble de Llaberia, al municipi de Tivissa. De fet, l’objectiu principal és connectar amb la fibra òptica els polígons industrials i edificis públics, per apropar la Ribera d’Ebre al món. D’altra banda, Jardí ha explicat que el Consell Comarcal ha renovat la imatge i el web dels telecentres de la Ribera d’Ebre. El president comarcal ha defensat la utilitat d’aquest tipus d’equipaments per garantir l’accés de tota la població de la Ribera d’Ebre a les noves tecnologies de la informació i de la comunicació.

Font: Marfanta

dimecres 14 de març de 2012

Els Mossos detenen quatre homes per robar en la deixalleria municipal de Flix

RiberaOnLine.
Agents de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra adscrits a la comissaria de districte de Móra d'Ebre, van detenir el passat 10 de març a 4 homes, tots de nacionalitat romanesa i veïns de Torres de Segre (Segrià), com a presumptes autors d'un robatori amb força a la deixalleria municipal de Flix (Ribera d'Ebre).
Sobre les 12h. del migdia, els agents van ser alertats per un vigilant municipal de Flix, informant que unes persones havien accedit a l'interior de la deixalleria i que possiblement es trobaven sostraient diversos objectes.
Un cop personats els agents i vigilant municipal en el lloc dels fets, van sorprendre "in fraganti" els 4 homes referenciats, els quals havien fet un forat a la tanca perimetral del recinte i havien començat a carregar un vehicle amb material sostret de l'interior.
Els agents van detindre els 4 homes i el material intervingut va ser retornat als responsables de la deixalleria.
 
Font: Riberaonline

diumenge 11 de març de 2012

dimecres 7 de març de 2012

Els instituts de l'Ebre reclamen la jornada intensiva


Marfanta
Els serveis territorials d’Ensenyament a les Terres de l’Ebre estan estudiant diverses demandes d’instituts de secundària del territori que voldrien aplicar la jornada compactada a partir del setembre, quan comence el curs 2012-2013. En aquest sentit, Ensenyament respectarà l’autonomia dels centres i determinarà en quines condicions un centre de secundària pot oferir i fer la jornada intensiva, és a dir, tot concentrant les hores lectives només pel matí. Així ho explicat el director dels serveis territorials d’Ensenyament, Antoni Martí, qui aquest dimecres ha passat pels estudis de l’informatiu matinal Primera Columna. Segons Martí, l’establiment de la jornada compactada en els instituts de secundària aniria més enllà de les mesures per estalviar en transport escolar, menjadors i despeses en el funcionaments dels centres. Però, a més a més, permetria obrir tallers i biblioteques dels instituts a les tardes.

Si voleu consulta la notícia cliqueu aquí


dilluns 5 de març de 2012

2011. Immigració a Flix


Històricament, Flix ha estat un lloc d’arribada d’immigrants. Sols cal recordar els orígens de la Fàbrica i la important colònia d’alemanys que hi havia, o l’arribada de gent d’altres llocs de l’estat espanyol per a la construcció de la presa i la central hidroelèctrica.
En els darrers anys ha cobrat importància el nombre de persones residents al poble que han nascut a l’estranger. Així si l’any 2000 tant sols hi havia a Flix 38 persones nascudes a l’estranger, l’any 2011 eren 514. Aquesta xifra representa un 12,95% del total de la població flixanca.
En aquest mateix període de temps, i segons les dades del padró continuo de població de l’idescat, Flix ha passat d’una població de 4.208 habitants l’any 2000 a 3.969 habitants l’any 2011; és a dir, tenim 239 habitants menys, el que suposa que hem perdut un 5,7% de la població.
Per tant, la conclusió és evident: la davallada demogràfica encara seria molt pitjor de no ser per l’arribada de la població immigrant. De fet, tant el creixement natural com el saldo migratori interior són negatius, mentre que el saldo migratori exterior és clarament positiu.
Aquesta davallada demogràfica s’accentuarà els propers anys perquè, no sols s’està produint una reducció en l’arriba d’immigrants, si no que hi ha un retorn d’aquests cap als seus països d’origen. Així, la xifra més alta la trobem el 2009 quan a Flix hi havia 532 persones que havien nascut a l’estranger, va baixar a 529 el 2010 i 514 l’any passat.
Aquest és un fenomen que s’està produint a nivell de tot l’estat espanyol. El motiu d’aquesta reducció l’hem de buscar en la greu crisi econòmica i financera que estem patim que fa que el nostre país ja no sigui tant atractiu per venir a buscar feina.
La composició de la població estrangera és molt heterogènia pel que fa a l’edat i el sexe. Dels 514 residents a Flix nascuts a l’estranger que hi havia el 2011, 287 eren homes (un 56%) i 227 dones (un 44%). I, per grups d’edats, predominaven, els estrangers d’entre 20 a 44 anys, amb 278 persones (un 54% del total).
Pel lloc de procedència de la població estrangera, l’any 2011, destacaven els de països comunitaris amb 288, 29 més eren d’altres països europeus, 92 eren africans, 3 d’Amèrica del Nord i Central, 49 d’América del Sud i 39 d’Àsia i Oceania.
La immigració (legal), en línies generals, l’hem de considerar positiva per al nostre poble. Aquests immigrants contribueixen amb els impostos i són un consumidors que ajuden a revitalitzar el comerç local.
L’arribada d’immigrants ha contribuït a reduir la pèrdua de població del poble. Els immigrants, en general, són persones joves que acostumen a tenir més fills que els residents del país.
Finalment, la immigració suposa el contacte amb cultures de països molt diversos i la possibilitat de conèixer altres maneres d’interpretar el món.

dilluns 27 de febrer de 2012

Leaving Las Vegas

Pels vols de Nadal de 2009 el Consell de Ministres va aprovar un paquet de mesures en l'àmbit nuclear, entre les que destacava la construcció d'un magatzem de residus nuclears. S'obria així un període de temps durant el qual els municipis que el volguessin acollir podrien presentar la seva candidatura.
Pel rebuig social que hi ha cap als temes nuclears se sabia que la majoria de municipis candidats serien els mateixos que tenen alguna activitat nuclear en el seu terme o pobles petits i situats en zones despoblades. Cap gran municipi presentaria la seva candidatura. Barcelona, Madrid o Sevilla es reserven les olimpíades, exposicions universals, capitalitats culturals o congressos de mòbils.
Evidentment Ascó, per la seva cultura nuclear seria un dels municipis que presentaria la seva candidatura i, a més, amb possibilitats d'acollir-lo. No cal recordar l'enfrontament que es va produir entre partidaris i detractors de la idea.
Immediatament va sortir gent a nivell particular, formant part d'algun col·lectiu i gent que matina molt que van expressar d'una manera més o menys oberta que es tractava d'una oportunitat única per al nostre territori.
Deien que representava una forta inversió de capital, la creació de molts llocs de treball directe i indirecte, la fi dels nostres problemes i no sé que més. Manifestaven que era un error, una irresponsabilitat, deixar passar aquesta oportunitat i que, si era necessari, l'Ajuntament de Flix també hauria de presentar la seva candidatura. Es van sentir veus que inclús demanaven la construcció de noves centrals nuclears al territori com a solució als nostres problemes.
Ara, més de dos anys desprès, em pensava que alguna persona a nivell particular, algú que forma part d'algun col·lectiu o algú que matina molt; és a dir, aquells que demanaven el MTC al nostre territori com a solució als nostres problemes, els mateixos que feien entrades als blocs, ara semiabandonats, o que deixaven els seus comentaris amb més o menys encert, sortirien a demanar que s'instal·lés aquí, a Flix, un altre "caramelet".

Em pensava que alguna persona, algun col·lectiu o algú que matina molt demanaria, exigiria, al nostre ajuntament, a tots els partits polítics del poble, a totes les entitats  que conjuntament es presentés la candidatura de Flix o que es demanés una entrevista amb qui fos per acollir una inversió superior als 16.000 milions d'euros i una previsió de creació d'uns 200.000 llocs de treball.
Em pensava que els bloggers tornarien a treure fum crucificant a l'alcalde, als regidors i, de pas, als funcionaris per la irresponsabilitat de tornar a deixar passar una oportunitat única per al poble i per a  tota la comarca.
Em refereixo el macroprojecte d'oci que el magnat nord-americà Sheldon Adelson té previst ubicar a Espanya: EuroVegas. Un macroprojecte que, curiosament, es disputen Madrid i Barcelona sense la possibilitat que hi hagi més candidats.
Crec que l'ajuntament de Flix no pot deixar escapar aquesta oportunitat, i si ho fa, ha de dimitir en bloc. Perquè Flix presenta unes condicions més favorables del que ens podem pensar per  acollir el projecte. En aquest sentit, cal recordar que la ciutat de Las Vegas (Nevada) està situada al mig del desert i va ser necessari construir-hi pràcticament totes les infraestructures bàsiques. Nosaltres les tenim. Bé! Més o menys!
  • Tenim tot el terreny que es vulgui.
  • Tenim tota l'aigua necessària. I ara que netejaran l'embassament (?) de més qualitat.
  • Tenim tota l'energia que consumirà aquesta ciutat de l'oci. Centrals nuclears, hidroelèctriques, molins i plaques solars.
  • Tenim dos aeroports (Reus i Lleida) infrautilitzats a menys d'una hora de distància. Aquest temps no és molt exagerat si tenim en compte que a l'aeroport de Lleida-Alguaire hi arriben turistes que van al Pirineu a esquiar. Trajecte que han de fer amb bus i que representa més d'una hora i mitja d'anada i unes tres hores de tornada per les cues que es formen en acabar el cap de setmana.
  • Tenim l'eix de l'Ebre i la N-420 que es podrien desdoblar. No hauria de representar cap maldecap tenint en compte que s'han construït autovies que no porten enlloc com l'A-14 que s'acaba bruscament al límit entre Lleida i Aragó perquè a la banda aragonesa no s'ha mogut ni un carretó de terra.
  • Tenim una línia de ferrocarril. Que s'hauria de arranjar o, posats a demanar, convertir en un ramal de l'AVE. Això tampoc hauria de representar cap problema ja que s'han fet trams d'AVE que al cap de sis mesos s'han hagut de tancar per manca de passatgers (Toledo-Albacete).
En fi, tampoc estem demanant la lluna. Per això els polítics locals haurien de pressionar per aconseguir aquest "caramelet" o carregar amb les conseqüències.  Però la realitat és que aquest "caramelet" se l'estan disputant Madrid i Barcelona i que per a nosaltres sols ens deixen les escombraries i, a sobre, ens barallem.

dimarts 21 de febrer de 2012

Descens de la població catalana

El dia 6 de febrer l'Institut d'Estadística de Catalunya va fer públic un informe, amb estimacions avançades, en el que s'indica que Catalunya ha perdut població el darrer any. El cens a 31 de desembre de 2011 era de 7.432.830 habitants, 1.802 menys que l'any anterior.
Aquest fet no es produïa des de la Guerra Civil, quan la població catalana va passar dels 2.921.216 habitants el 1936 als 2.890.974 el 1940, just desprès d'acabar la guerra. Segons les dades oficials, durant aquell quinquenni (1936-1940) la població catalana va perdre 30.242 habitants. Una xifra que, amb tota seguretat, és molt superior donat que les autoritats franquistes, en el primer recull demogràfic que van fer, van intentar "maquillar" els efectes de la guerra.
Aquest  descens de població del 2011 s'ha produït per un conjunt de circumstàncies. Una seria l'envelliment de la població que porta a un repunt de la taxa de mortalitat. Una altra seria el resultat de la crisi que patim i que hauria provocat un saldo migratori negatiu, fruit tant dels descens de la immigració com de la sortida de població autòctona i del retorn als seus països de molts immigrants. I, finalment, un creixement natural (diferència entre naixements i morts) molt baix.
En aquest informe de l'Idescat, també es posa de manifest l'important increment d'habitants de més de 65 anys (la població en aquesta franja ha augmentat en 9.509 persones) i una accentuació del desequilibri entre sexes: ara hi ha a Catalunya 13.181 dones més i 14.983 homes menys.

Font: Idescat

dilluns 20 de febrer de 2012

El Club Nàutic Flix premiat

Bé, a hores d'ara tothom ja deu saber la notícia flixanca del cap de setmana. No, no es tracta de la celebració del carnaval que ha estat una mica fluix. Es tracta del guardó que ha rebut el Club Nàutic Flix.

Ajuntament de Flix
Ahir diumenge, 19 de febrer, durant la 2a Festa del Rem Català celebrada a Banyoles, el Club Nàutic Flix fou guardonat com el Millor Club de Banc Fix de la temporada 2011. Prèviament, i com s'havia anunciat el CN Flix havia estat nominat al guardó, juntament amb el Vent d'Estrop de Cambrils. Els mèrits que s'han valorat per assolir el premi han estat la gran quantitat de tripulacions de Flix que han competit a la Lliga Catalana de Llaguts i al Campionat de Catalunya -un total de set- i, tanmateix, l'excel·lent organització de la regata del Riu de Baix, la qual va tenir una molt bona acceptació i va rebre felicitacions per part de tots els clubs i de la Federació Catalana de Rem, institució aquesta última organitzadora de l'acte d'ahir.
Els altres clubs guardonats en aquesta 2a Festa del Rem Català dins la Modalitat de Banc Fix han estat el Club de Rem Badalona -Millor Equip Sènior Masculí i Millor Entrenador, Juan Manuel Novo- i el Xon's Rem Empuriabrava -Millor Equip Sènior Femení.

dijous 16 de febrer de 2012

dimecres 15 de febrer de 2012

No a les retallades a l'educació pública

MANIFEST DELS CENTRES EDUCATIUS PÚBLICS DE LA RIBERA D’EBRE
Els centres educatius de Primària i Secundària de la Ribera d’Ebre demanem la rectificació del Departament i que doni les explicacions oportunes de com pensen acabar amb la gestió que s’està fent dels recursos materials i humans per part de la Conselleria. Mentrestant, hem decidit proposar accions de protesta degut al malestar general que hi ha entre el professorat que veu afectada la seva professionalitat, l’atenció a l’alumnat i la degradació de la qualitat de l’ensenyament públic:
  • Promoure les assemblees de centre, de localitat i/o de comarca per tal de fer extensiva la protesta i exigir la rectificació per part dels responsables de la situació actual.
  • Treballar per la unitat de tot el professorat davant la situació que estem patint els serveis públics i tots i totes les treballadores públiques de Catalunya amb l’excusa de la crisi.
  • Col•laborar amb les companyes i els companys dels centre en la presa de decisions i elaboració de materials per tal de donar publicitat a les nostres reivindicacions.
A continuació es detallen els greuges que ens han portat a la situació actual:
  • Retallada de la dotació econòmica per les escoles i instituts.
  • Retallada de plantilles, tot i l’augment d’alumnat.
  • No cobertura de les baixes del professorat i disminució dels dies de nomenaments.
  • Manca d’inversió en infraestructures educatives.
  • Manca de recursos professionals i econòmics per tractar la diversitat als centres.
  • Manca de coherència i de criteri en les decisions que afecten directament a l’ensenyament (projecte 1x1, sisena hora, setmana blanca, exàmens de setembre, línees pedagògiques i metodologia, etc.).
  • Precarietat laboral dels interins i substituts i pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors i treballadores públics.
Des de la Conselleria d’ensenyament s’estan duent a terme mesures que agreugen la situació i la qualitat de l’ensenyament públic i deterioren encara més les condicions de treball del professorat. Insistim en que aquests fets perjudiquen directament al nostre alumnat en el seu procés d’ensenyament-aprenentatge, i per tant, en la seva formació acadèmica i personal.
Davant aquesta situació creiem que tot el col•lectiu docent ha d’estar unit per reclamar el respecte i la millora de l’ensenyament públic, i per tant animem a tots els centres de Catalunya a unir-se a aquesta protesta.

Mestres i Professors dels Centres Educatius Públics de la Ribera d’Ebre
Ribera d’Ebre, febrer de 2012

dimarts 14 de febrer de 2012

La suspensió de les primes a les energies renovable frena el projecte de Flix

Diari de Tarragona
Andreu Caralt
La construcció de dues plantes de bioenergia a Flix és un dels projectes industrials de major abast a l'Ebre. Dues empreses amb experiència com Ercros i Seeger es van unir l'any passat per impulsar una inversió pionera a l'Estat espanyol, de 52,6 milions d'euros, 23 llocs de treballs directes i 350 en el conjunt de la cadena de fabricació.
Ara bé, la suspensió radical de les primes a les energies renovables decretada pel nou govern popular el passat 27 de gener ha generat incertesa i molta preocupació. La inversió preveu una planta de cogeneració elèctrica (6 MW) que alimentaria una segona planta de fabrficació d'un biocombustible, el pèl·let; tot plegat utilitzant la biomassa dels boscos i la resta de poda dels cultius com a màtèria primera. La inversió estimava, com no podia ser d'altra manera, les primes en vigor en aquest sector, claus per al desenvolupament i que ara han desaparegut.
'Molt mala notícia per a Flix'
Des del mateix dia del decret, el passat 27 de gener, l'Ajuntament de Flix s'ha mantingut en contacte amb els promotors, que ja li han tramès a l'alcalde, Marc Mur, la seva preocupació. "Està clar que els hi afecta, és una mala, molt mala notícia per a Flix. Hi segueixen treballant però hi ha hagut un canvi d'escenari, l'absència d'aquests diners és una influència important", ha relatat Mur al Diari.
L'única esperança per a recuperar la normalitat, en aquests moments, és l'establiment d'un règim de primes específic per a determinades fonts d'energia, com la biomassa, tal com estableix el mateix decret en un dels apartats. Fons de la mateixa Ercros han assegurat al Diari que l'empresa resta a l'espera de l'entrada en vigor d'aquest règim específic "ja que és vital per a la subsistència del projecte". Ara bé, fons del sector renovable consultades assenyalen que no s'espera que s'estableixi en breu aquests règims especials, fet que frenaria la inversó.
L'alcalde de Flix es reunirà amb les dues empreses aquest mateix mes de febrer per avaluar els efectes del decret i determinar si cal modificar el calendari previst, que preveia l'inici de les obres el 2012.

divendres 10 de febrer de 2012

La Generalitat exigirà a l'Estat que no s'extraguin els llots de Flix fins acabar el pla de restitució

El director de l'ACA es compromet amb els alcaldes de la Ribera d'Ebre a posar aquesta condició sobre la taula del nou director general de l'Aigua
Móra d'Ebre (ACN).- La Generalitat assumeix com a pròpia la demanda de tots els alcaldes de la Ribera d'Ebre que exigeixen que no s'iniciï l'extracció dels llots contaminats de l'embassament de Flix fins que s'acabin les obres previstes al pla de restitució. Així s'hi ha compromès el director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Lleonard Carcolé, en una reunió celebrada aquest divendres a Móra d'Ebre. Carcolé ha assegurat que posarà aquesta condició sobre la taula del nou director general de l'Aigua, Juan Urbano López de Meneses, en la reunió que mantindrà amb ell, probablement, durant aquest mes de febrer. El pla de restitució suposa una inversió de més de 57 MEUR a 71 municipis de l'Ebre i del Camp de Tarragona.

Font: ACN

La CN Ascó tindrà un magatzem individual de residus nuclears el segon trimestre de 2012

Barcelona (ACN).- El conseller d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, ha explicat aquest dimecres que la central nuclear d'Ascó, que es troba "propera a la saturació", comptarà amb un magatzem temporal individualitzat de residus nuclears el segon semestre de 2012. Durant una compareixença parlamentària davant la comissió d'Empresa i Ocupació, Mena ha posat el magatzem d'Ascó com a alternativa davant els dubtes sobre si s'acabarà construint un magatzem temporal centralitzat (MTC) a la localitat de Villar de Cañas (Conca), tal com va decidir el Consell de Ministres desembre passat. "Ja veurem en el futur si es portaran a terme aquests magatzems centralitzats o s'opta pels individuals", ha considerat Mena.

Font: ACN

dimecres 8 de febrer de 2012

Un nou PHN

Al novembre de l'any 2000, el llavors ministre d'agricultura, Miguel Arias Cañete en una trobada amb agricultors murcians van afirmar que el Plan Hidrològico Nacional seria un "paseo militar" en el Congrès de diputats i que es tiraria endavant "por cojones" perquè així ho havia dit, el llavors president espanyol, José Maria Aznar. 
Mariano Rajoy, en aquell moment vicepresident del govern, va haver de sortir al pas d'aquestes afirmacions i matitzar-les pel malestar que havien provocat entre determinats cercles inclòs dins del seu partit.
Han passat quasi 12 anys i sembla com si no haguès canviat res. El passat 1 de gener, l'actual ministre d'agricultura, Miguel Arias Cañete (el mismo) ha anunciat la voluntat del govern de Rajoy (el mismo) de crear un Pacte Nacional de l'Aigua. 
Aquest pacte tindrà com a objectiu "assegurar el subministrament d'aigua en suficient qualitat i quantitat" i que s'ha de dissenyar "amb l'acord i suport solidari de totes les CCAA". Segons el ministre, el pacte "serà de llarga durada i tindrà caràcter estratègic i vertebrador per a tot el territori nacional", i ha de tenir com a resultat la proposta d'un nou Pla Hidrològic Nacional que "tindrà en compte totes les tecnologies i infraestructures existents" i també en proposarà de noves per "assegurar l'augment de caudals en zones amb dèficit hídric".
No cal dir que aquestes declaracions han encès totes les alarmes a les Terres de l'Ebre i especialment entre  la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), tot i que el moviment social ja estava en alerta des de la victòria electoral del Partit Popular.

dimecres 1 de febrer de 2012

Onada de fred

Totes les previsions indiquen que en els propers dies tindren una onada de fred severa provocada per l'entrada d'aire siberià. L'aire d'origen siberià és una aire molt fred, més fred que l'aire d'origen polar, i sec. 
Aquesta massa d'aire ens afecta quan es donen dues coincidències: la primera, la posició allargada de l'anticicló continental i, la segona, la presència d'un zona de baixes pressions sobre la Mediterrània. Entre els dos centres d'acció es canalitza aquest aire fred i sec. I aquesta és la situació que es produirà els pròxims dies.
No obstan, això no vol dir que tinguéssim les temperatures que s'assoleixen a Sibèria ja que la massa d'aire en el seu desplaçament cap al sud es va desnaturalitzant. Tampoc vol dir que no pugui ploure, ja que en el seu desplaçament cap a Catalunya es pot carregar d'humitat, quan circula per sobre de la Mediterrània, i provocar nevades en cotes molt baixes.
De totes maneres tot sembla indicar que serà una onada de fred severa però seca.


dilluns 30 de gener de 2012

Preparatius per a les obres d'arranjament del pont

Ajuntament de Flix.
Aviat s'iniciaran les obres de millora a la C-12 al seu pas pel pantà de Flix. L'empresa FCC està realitzant els preparatius, aplegant i dipositant material d'obra a l'esplanada de la zona de la Costa del Graner. Aquestes obres estan dins del marc dels treballs de descontaminació de l'embassament de Flix.
El projecte d'arranjament contempla l'adequació de calçada del pont, la construcció d'una passarel·la de vianants -de més de 220 metres de longitud la qual anirà ubicada a la banda oposada de les comportes de la presa- i just a la sortida del pont, es construirà una pas soterrani per facilitar l'accés als vianants al polígon industrial de la Devesa. 
Amb aquesta actuació es vol assegurar el trànsit de vehicles i persones, sobretot durant el període d'obres de descontaminació de l'embassament, que comportarà un gran augment en la circulació amb els camions que transportaran els fangs cap al abocador del Racó de la Pubilla. Amb tot, val a dir que és una obra que estava projectada ja fa molts anys.
L'obra d'arranjament del pont és previst que tingui un durada de cinc mesos, durant tres dels quals la circulació de vehicles es veurà restringida a un sol carril amb regulació semafòrica.
Font: Flix.cat, 324.cat
 

dissabte 28 de gener de 2012

Batuda de porc senglar a la reserva de Sebes

Marfanta.com
El Grup de Natura Freixe, l’entitat que gestiona la reserva natural de Sebes i Meandre de Flix, ha anunciat a través d’un comunicat que el centre d’interpretació del Mas del Director, els diversos observatoris de la reserva, i el Museu del Camí de Sirga romandran tancats durant tot aquest dissabte, 28 de gener. El motiu del tancament de la reserva de Sebes al públic és la batuda per caçar porc senglars que es farà al llarg de tot el matí de dissabte en aquesta mateixa zona. La reserva natural de Sebes i Meandre de Flix tornarà a obrir els seus espais al públic el proper diumenge, 29 de gener, amb normalitat. 

Font: Marfanta

dimarts 17 de gener de 2012

Frases de Fraga


  • "Es evidente que el glorioso alzamiento popular del 18 de julio de 1936 fue uno de los más simpáticos movimientos político-sociales de que el mundo tiene memoria. Los observadores imparciales y el historiador objetivo han de reconocer que la mayor y la mejor parte del país fue la que se alzó, el 18 de julio, contra un Gobierno ilegal y corrompido, que preparaba la más siniestra de las revoluciones rojas desde el poder "(1949)
  • "Spain is different!" (Quan era Ministre d'Informació i Turisme entre 1962 i 1969)
    • Nota: Eslògan de 1964 per promocionar el turisme estranger. Però aquest lema també es va interpretar com una justificació encoberta del manteniment de la dictadura quan a la majoria dels governs d'Europa Occidental eren democràcies.
  •  "La calle es mía."(1976, quan era Ministre de Governació)
  •  "No les vamos a dejar romper nada y a lo mejor somos nosotros los que les rompemos algo." (1976).
  • "Hay que ver quien puede (...) plantarle cara -hay que decirlo- a los grandes enemigos de España, que son el marxismo y el separatismo."(1977, durant la campanya electoral).
  • "La legalización del Partido Comunista es un verdadero golpe de Estado"(1977, quan es va legalitzar el Partit Comunista)
  •  "No nos sentaremos en la misma mesa con los comunistas. Nunca pienso hablar con ellos". (1977)
  •  "Es un grave error la condena realizada por el Congreso al levantamiento militar de 1936, y si se habla del 36 habría que hablar también del 34 y del 31 hasta llegar a la lucha civil más fuerte que ha habido en el mundo, entre Caín y Abel. Yo siempre miro hacia delante y estoy en contra de querer revisar la historia o de juzgarla". (1999)
  • "Se tomó la decisión menos mala, aunque la menos mala fue más mala de lo que estaba previsto…." (Prestige 2002)
  •  "Las personas que nacen así (homosexuales) es porque los cromosomas se equivocan [...] Es una anomalía" (2004)
  • "Pienso morirme sin haberme puesto un condón" (2005)
  • "El juicio acerca de Franco será positivo, tanto sobre 1939 como al final, en 1975″ (2005)
  • "Los golpistas del 23-F estaban llenos de buena voluntad" (2006).
  • "Hay que decirle al señor Ibarretxe que hasta aquí hemos llegado. Un país que fue el primero en dar la vuelta al mundo no puede romperse" (2007)
  • "El franquismo sento la bases para una España com más orden" (2007)
Fonts:
El Comercio
El Mundo
Público
Wikiquote