
Però el moviment sufragista també va lluitar per millorar l'educació, la capacitació professional i l'equiparació dels dos sexes en matèria familiar.

Desprès de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) el sufragisme va experimentar un auge en quasi tots els països. Va passar a ser un moviment en què s'enquadraven dones de tots els grups socials i de totes les ideologies, que coincidien en voler transformar la societat.
Aquest moviment de seguida va tenir èxit als països anglosaxons, on hi havia una classe mitjana forta i uns ideals democràtics més consolidats.
El primer país on es va reconèixer el dret de vot a la dona en igualtat de condicions que a l'home fou a Nova Zelanda el 1893; van seguir Austràlia 1902, Finlàndia 1906... Al Regne Unit el vot femení es va permetre el 1918 a les dones de més de 30 anys, una edat que es va reduir als 21 anys, com els homes, el 1928. Als Estats Units es va atorgar el vot a les dones el 1920.

2 comentaris:
Trobo molt bé que pengis aquesta informació sobre la història del moviment sufragista. Et suggereixo que afegeixis alguna cosa sobre John Stuart Mill, filòsof, autor de "The vindication of women" i de "On Liberty", que a finals del XIX va demanar que el Parlament de Londres concedís el vot femení. Naturalment, va perdre...
Trobo molt interessant la informació que penges. Suggereixo que afegeixis alguna cosa sobre John Stuart Mill, filòsof anglès, autor de "The vindication of women" i "On Libertý", el qual va demanar al Parlament anglès que concedís el vot a les dones. Era durant la segona meitat del XIX. No va aconseguir que la proposició fos aprovada...
Publica un comentari a l'entrada