divendres, 25 de juliol de 2008

00:15 h del 25 de juliol de 1938

00:15 h del 25 de juliol de 1938. Nit sense lluna. La foscor protegeix als primers soldats d’infanteria republicans que creuen el riu. Comença la batalla de l’Ebre que durarà 115 dies (o potser 116?). La batalla que va precipitar la fi de la segona república i que va obrir una etapa ominosa.

Diverses són les causes que explicarien el perquè es va decidir creuar l’Ebre: Alliberar la pressió que Franco estava exercint sobre València, allargar la guerra civil fins a enllaçar amb un més que probable conflicte europeu, trencar l’aïllament de Catalunya, necessitat d’una victòria...

L’ofensiva republicana la va dur a terme l’Exèrcit de l’Ebre, comandat pel tinent coronel Juan Modesto Guilloto, que bàsicament comptava amb els cossos d’exèrcit V i XV, dirigits respectivament pels tinents coronels Líster i Tagüeña.

La vora dreta de l’Ebre estava dominada pel general franquista Yagüe, el cap del Cos d’Exèrcit Marroquí, format per les divisions 13a, 50a i la 105a.

Feia dies que s’estava preparant la contraofensiva republicana; des de començaments de 1938 s’estava reorganitzant tot l’exèrcit republicà sota les ordres de cap d’Estat Major el general Vicente Rojo. Aquest assitirà a l’inici de les operacions des de l’Observatori Militar de La Figuera a la Mola de Sant Pau (617 m).

L’objectiu era crear un cap de pont amb l’ocupació de Gandesa, que pogués servir de base a operacions posteriors.

El pas del riu es va fer durant la matinada del 25 amb nombroses barques requisades al llarg del riu i de la costa i que bàsicament transportaran tropes.

...Vaig creuar el riu cap a les sis de la matinada, a l’alçada de Riba-roja, davant mateix del poble. Érem 10 a la barca i tots anàvem drets. L’Ebre estava tranquil, no tenia por. Vaig veure una concentració de soldats que semblaven fileres de cucs marxant, pensava que tindria molta mala sort si em tocava a mi. Era el primer cop que anava a la guerra...

Joan Masot, lleva del bibe, veí de Flix.

Quasi a la vegada els pontoners van començar a desplegar tot un ventall de mitjans per creuar el riu: Passeres sobre flotadors de suro, plataformes sobre pontons, ponts de ferro i fusta... Tot per augmentar el ritme de pas de la infanteria a més dels camions, tancs, artilleria, municions i altres serveis necessaris per a l’ofensiva.

Les operacions militars inicials es van dividir en una acció principal i dues de secundàries. L’atac principal es va fer entre Riba-roja i Miravet-Benifallet i va ser un èxit, ja que van sorprendre totalment a les tropes del general Yagüe qui, aquella nit, en acabar una reunió amb els seus subordinats va afirmar:

Bueno, vamos a dormir, señores, que esta noche los rojillos no parece que traten de cruzar el Ebro.

Una acció secundària van tenir lloc més al nord, on l’exèrcit republicà va creuar l’Ebre entre Faió i Mequinensa per ocupar els Alts dels Auts. I l’altra al sud, on una brigada va fracassar estrepitosament en intentar creuar l’Ebre prop d’Amposta sofrint moltes baixes.

Josep Bru:

...Fou una massacre..., una massacre. Els que ens vam salvar foren els que no van creuar el riu. El pitjor fou pel matí, era inútil tot el que podíem fer; estàvem derrotats i desfets. Quan va sortir el sol vam veure com molts dels nostres intentaven tornar a l’altra vora. La sang baixava pel riu, estava ple de cadàvers Alguns brigadistes desesperats van preferir el suïcidi abans que caure presoners dels feixistes. El Comuna de París va desaparèixer.

K. Amor “La Última Batalla” (pàg. 72)

Com en tota acció de guerra, durant les primeres hores hi va haver molta incertesa a tots dos bàndols, on els comandaments militars desconeixien la realitat de la situació.

Al final del primer dia, milers de soldats republicans havien creuat l’Ebre, desarticulant una part important de les forces enemigues i capturant centenars de presoners, i estaven ja a les proximitats d’un dels principals objectius: Gandesa. L’èxit de la campanya dependrà de la cobertura aèria i de l’arribada a temps de reserves, camions, artilleria i carros de combat i la intendència necessària per a recolzar les accions militars.

Encara quedarien molts dies d’una batalla que es va desenvolupar en un clima estiuenc i en un territori d’una especial geografia i que es va caracteritzar per uns combats frontals molt acarnissats en unes condicions duríssimes. Això va fer que el nombre de baixes fos altíssim.


Webs


Bibliografia

Mezquida, Lluís M. La Batalla del Ebro. Asedio y defensa de Gandesa en sus aspectos militar, económico, demográfico y urbanistico. Tarragona. Diputació de Tarragona

Solé i Sabaté, JM (dir.) La Guerra Civil a Catalunya (1936-1939). Barcelona. Edicions 62.

Reverte, Jorge M.La Batalla del Ebro. Barcelona. Planeta DeAgostini