Els vent i les urbanitzacions

Fa uns dies vam viure un episodi d'excepcionalitat atmosfèrica de forts vents que va tenir unes conseqüències gravíssimes amb la mort de diverses persones, entre elles nens, i moltíssimes destrosses materials.

Aquest episodi va tornar a posar de manifest l'equivocat que és el model de creixement urbanístic d'algunes zones de Catalunya, especialment de la regió metropolitana de Barcelona. En aquesta zona les urbanitzacions construïdes en zones semiboscoses o directament all mig del bosc són una constant.

Construir la casa en mig del bosc de pins pot presentar avantatges: contacte amb la natura, tranquil·litat, etc., però no és una bona idea. El bosc català es crema periòdicament i els forts vents poden fer caure els arbrers sobre la teulada i afectar els, de vegades precaris, serveis de llum, telèfon o subministrament d'aigua.

De la mateixa manera que hi ha una "llei de costes" que regula les construccions vora mar o que està prohibit construir a la llera inundable de rius i rieres, s'hauria de regular (o prohibir) construir a les zones boscoses.

És un model de creixement urbanístic insostenible des de qualsevol punt de vista. Aquest creixement dona lloc a unes àrees d'urbanització difusa que consumeixen molt de sòl, exigeixen una gran despesa energètica (transports, enllumenat públic, etc.) i provoquen una dispersió d'infraestructures i serveis que les encareix (clavegueram, pavimentació, recollida d'escombraries, etc.) i que als ajuntaments els hi costa assumir.
A més, en la situació d'excepcionalitat, com la que hem tingut aquests darrers dies, s'ha viscut un drama humà, ja que moltes famílies han perdut la seva casa i no saben a qui reclamar. Qui ho pagarà? Les asseguradores o l'erari public?

Fotos: La Vanguardia
Mireu també aquest video

De la neu al vent

Sembla ser que tenim un hivern "mogudet". Ja està bé, perquè passar 15-20 dies sense veure el Sol, amb la boria persistent que tenim a Flix no ho recomano a ningú.

Així que hem passat de la boira gebradora del Nadal, a l'enfarinada de neu del dia 9 de gener i, ara, a la ventada, amb un cop enregistrat a l'observatori meteorològic del CEIP de 114,3 km/h a les 13:14h.
Els efectes s'han deixat notar immediatament: la barca ha deixat de passar, diversos contenidors d'escombraries tombats pel terra i diverses caigudes d'arbres al carrer escoles, a la carretera de Riba-roja i altres indrets.

Contra la guerra

La guerra porta implícit la mort, el dolor i la destrucció; per això la poden qualificar amb qualsevol adjectiu que ens vingui al cap: innecessària, dolorosa, cruel, salvatge, inhumana, tràgica....
Avui dia, la única cosa que marca la diferència entre una guerra i una altra és l'atenció que li dediquen els mitjans de comunicació. Perquè, encara que sembli mentida, hi ha unes guerres que són més mediàtiques que unes altres.
Les imatges de ferits i morts, especialment si són dones i nens, i els articles que parlen de les atrocitats que cometen uns i els altres, ens colpeixen el cor i ens fa pensar en qui pot ser el salvatge que ha provocat aquella massacre.
Però, siguem realistes, no hi ha sols una guerra, la que surt per la tele o a la portada dels diaris. Hi ha moltes guerres, guerres que s'estan produint en aquests moments i amb uns índexs de violència i destrucció inimaginables.
El que hem de preguntar-nos es qui decideix que una guerra sigui més mediàtica que una altra. O, per què la lògica mediàtica fa que molts conflictes siguin invisibles per a molts de nosaltres.
Encara tinc present els mesos anteriors a l'atac dels EUA a l'Iraq (març de 2003). Una guerra anunciada a bombo i plateret per tots els mitjans de comunicació, i que va provocar una resposta en contra a nivell internacional com mai s'ha produït en la història.
Però per aquelles mateixes dates (febrer de 2003), a Darfur (Sudan) s'estava i s'està produint una catàstrofe humanitària que pràcticament no va tenir ressó en els mitjans de comunicació. Per tant, per a la majoria de la gent no existia. Ni una sola manifestació, ni una protesta, ni una campanya d'internet, ni una cassolada. Senzillament, no la veiem. Centenars de milers de persones mortes (també nens), milions de desplaçats, però cap moviment de protesta.
Ara estem en una situació semblant; Isarel amb una desmesura evident aprofita els seu poderòs exèrcit per esclafar els terroristes de Hamàs. Els mitjans de comunicació, sobretot la televisió i els diaris, ens bombardegen amb imatges esfereidores de nens morts, ferits o mutilats i amb relats esgarrifosos que superen la nostra imaginació. Però, és que us penseu que la guerra te alguna cosa de noble?
Tots ens tornem a posar les mans al cap i ens comencem a mobilitzar. Però, hi ha molts altres conflictes: RD Congo, Txad, Somàlia, NE d'Sri Lanka, Angola, Haití, Zimbabwe, Libèria, Sahara Occidental, Myanmar, Kurdistan, Txetxènia, Timor Oriental, Costa d'Ivori, etc.
Des del 1990 s'han produït unes 100 guerres; actualment, tenen lloc una trentena de guerres obertes i unes setanta situacions de tensió greu que poden esdevenir guerra. S'han produït milions de morts i més de 24 milions de desplaçats.
Pot ser ja és hora de mobilitzar-nos contra la guerra i no contra una guerra.

La neu enfarina Flix

Tot i que no s'han complert les prediccions meteorològiques que vaticinaven gruixos importants de neu a cotes baixes, la neu ha fet acte de presència aquest matí a Flix enfarinant algunes teulades i cotxes aparcats. Fora del nucli urbà la neu ha agafat una mica més, especialment si pujaves una mica de cota.

A quarts de deu del matí ha començat a nevar de manera intermitent, i s'han suspès les classes a l'IES de Flix per precaució, donat que molts alumnes venen de fora vila.

El Servei Metereològic de Catalunya continua mantenint l'alerta per neu, ja veurem.