La plantada d’arbres que s’ha fet avui a
El dia ha acompanyat durant tot el matí i s’ha pogut gaudir d’una bona estona de contacte amb la natura. Les cigonyes estan anidant i és un espectacle veure-les volar.
Cigonya (Ciconia ciconia)La plantada, que s’ha fet al mas de
Salze (Salix Alba)
Aube (Populus alba)
Xop (Populus nigra)Diumenge 30 de març a Sebes (Flix) se celebrarà
Aquest mateix dia, amb motiu del 25è aniversari de Catalunya Ràdio i el 10è aniversari de 
Els actes.
La programació dels actes lúdics de
Al Mas del Director:
A partir de les 9:30, jocs d’enginy per a totes les edats a càrrec del Traginer de Jocs.
A les 11:00 representació de l’espectacle “Monstres”, per a totes les edats, a càrrec de
A les 12:00 Parlaments i lliurament de Diplomes als Voluntaris de
A les 13:00 Foto de família i alliberament de fauna salvatge provinent del Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Vallcalent (Lleida).
Al Mas de Pitoia
Els horaris per a la plantada d’arbres seran: 9:30, 10:30 i 12:30.
A partir de les 9:15 es podrà accedir a la reserva amb transport gratuït: un trenet, un autocar i el carruatge l’arpella.
La nit del 23 al 24 de febrer de 1937 Flix va ser bombardejat per l’aviació feixista. L’atac va començar a les 10 de la nit i va acabar a la una i vint de la matinada. Es van llençar 125 bombes i es van produir 8 víctimes mortals, a més de ferits i nombroses destrosses materials.
Morts a Flix desprès del primer bombardeig 23 de febrer
1937
L’objectiu sembla ser que era la “Fàbrica”, on es sospitava que es produïa material de guerra, però les bombes van caure indiscriminadament, també sobre la població civil.
Aquell va ser el primer dels més d’una vintena de bombardejos que va patir Flix, un dels primers municipis de Catalunya afectats pels atacs aeris durant la guerra civil.
Arran dels primers bombardejos a Flix es va construir una xarxa de refugis per a protegir la població. Però molta gent atemorida va marxar del poble i va buscar protecció als masos i a les coves (balmes).
Cova de Marca
Tinc una amiga que els caps de setmana es dedica a visitar i fotografiar les coves de Flix, en una d’aquestes sortides ens va convidar. Vam agafar el camí dels Vingalis i van anar a veure un seguit de petites coves (actualment utilitzades pels propietaris com a deixalleries) fins que van fer cap a la cova de Marca.
Sembla ser que en aquest indret hi van viure nombroses famílies durant els anys de la guerra civil. Ara, per les petjades que hi ha, sembla que es refugi d’animalons.
L’accés és fàcil; la cova és d’unes dimensions considerables, al seu interior hi ha un petit “anjub” que recollia l’aigua que regalimava per la paret de la cova, també té diferenciat un espai on tancaven el bestiar i les restes d’una paret de pedra que probablement la tancava.
Malgrat les dimensions de la cova es fa difícil imaginar-se com va viure la gent aquells moments tant dramàtics. Què menjaven? Quina relació tenien entre ells? Quina intimitat tenien? Com es distreien? Compartien alguna cosa més que la por?...
Mentre tant, els governs occidentals reaccionen tímidament o, com el cas dels Estats Units que, en el seu detallat informe anual sobre la situació dels drets humans del 2007, exclou
El govern xinès no respecta els drets humans, ni les llibertats més elementals i molt menys les diferents nacionalitats que hi ha a l’interior de les seves fronteres.
Aquesta situació es ben coneguda per tothom des de fa anys. Però, tot i així, es premia a 
l’Organització Mundial del Comerç o encarregant-li l’organització dels Jocs Olímpics del 2008 (esdeveniment que mou milions d’euros).
- Es que no s’ha de barrejar política i esport, ens diuen. I es queden tan amples. De veritat que cap país no s’està plantejant seriosament la possibilitat de fer un boicot als Jocs Olímpics?????
Un cop més, els nostres governants anteposen interessos econòmics al dret a la vida i és que més de 1.300.000.000 de xinesos són un mercat molt apetitós encara que hi hagi morts pel mig.
En aquest món, cada cop més informatitzat, era una cosa que tard o d’hora havia de passar. Personalment crec que han trigat una mica a fer-ho, però la dita ja ho diu....
Ara també hem d’estar atents amb una altra ràdio, és diu ”Calon FM”, està a Gal·les i hi treballa la flixanca Laia Poblado. Segons diu, hi ha possibilitats de que també emeti per internet . Aquí us deixo l’adreça per a que ho anéssiu comprovant.
Bé a hores d’ara, 00:56 hores del dilluns 10 de març de 2008, podem afirmar que Pere Muñoz ha sortit elegit com a Senador per la circumscripció de Tarragona.
Des de Flix ens hem d’alegrar del fet que un veí nostre, que podem trobar comprant al supermercat, ens representi al Senat.
Conec a Pere des de fa anys, som companys de feina a l’IES de Flix, i espero que amb ell es defensarà el territori i el riu. Perquè aquesta nova legislatura està plena de reptes: Ha de començar la neteja de l’embassament, ha de continuar la millora del meandre, s’ha de concretar el projecte dels Monegros...
Hi ha molta feina a fer.
Bona sort!!!!!
Tradicionalment, s’ha intentat relacionar la commemoració del Dia Internacional de
Però com sempre, per a buscar el perquè d’un fet històric mai no trobem una única explicació. I la commemoració d'aquest dia tampoc és una excepció.
El Dia Internacional de
Sembla ser que l’antecedent en el que s’inspira aquest dia és el Women's Day que las socialistes nord-americanes celebraven des de 1908 el darrer diumenge de febrer, i que tenia com a finalitat la reivindicació del dret al vot per a les dones.
Posteriorment Clara Zetkin (1857-1933), líder del moviment alemany de dones socialistes va presentar una proposta a
La primera celebració del Dia Internacional de
Els primers anys, el Dia Internacional de
A mig matí comença a passar un cotxe (o furgoneta) amb uns altaveus al sostre. A tot volum anuncia el míting de no sé qui, o potser sols és la publicitat d’un partit polític; és igual.
Els tradicionals cartells electorals m’encanten perquè si no els vols veure gires la cara; encara que cada cop és més difícil perquè n’hi ha per tot arreu. La publicitat a la tele o a la ràdio te la pots estalviar canviant de cadena.
Però els cotxes amb megafonia em molesten, envaeixen la teva intimitat tant si vols com si no vols. Qui són ells per envair el teu espai privat? Si al menys se sentissin bé. Se senten d’una hora lluny, però no s’entén res fins que no passen per davall de casa teva i, desprès encara sonen i sonen i sonen. Semblen “el colchoneroooo laneroooooo!!!!!!!!”
Així que hem decidit sortir al camp perquè el dia s’ho mereixia. Hem pujat per camí fins a Almatret i hem vist l’esclat de la primavera (compte a partir de dimarts que baixen les temperatures) i hem anat a veure el mirador de Riba-roja i el mirador de la presa; impressionant les vistes que hi ha, ho recomanem.
Ametller florit, Almatret. Les abelles ja treballen
Mirador de Riba-roja, Almatret. Què trauríeu de la foto?
Mirador de la presa, Almatret
