Veien el daltabaix financer que hi ha a nivell mundial, originat per aquest capitalisme salvatge que actua com a via d’enriquiment d’uns quants però que no dubta a demanar la intervenció de l’estat quan van mal dades, poso aquest fragment del llibre “Groucho y yo” del genial Groucho Marx.“Muy pronto un negocio mucho más atractivo que el teatral atrajo mi atención y la del país. Era un asuntillo llamado mercado de valores. 
Lo conocí por primera vez en 1926. Constituyó una sorpresa agradable descubrir que era un negociante muy astuto. O por lo menos eso parecía, porque todo lo que compraba aumentaba de valor. No tenía asesor financiero. ¿Quien lo necesitaba? Podía cerrar los ojos, apoyar el dedo en cualquier punto del enorme tablero mural y la acción que acababas de comprar empezaba inmediatamente a subir. Nunca obtuve beneficios. Parecía absurdo vender una acción a treinta cuando se sabía que dentro del año doblaría o triplicaría su valor.
Lo conocí por primera vez en 1926. Constituyó una sorpresa agradable descubrir que era un negociante muy astuto. O por lo menos eso parecía, porque todo lo que compraba aumentaba de valor. No tenía asesor financiero. ¿Quien lo necesitaba? Podía cerrar los ojos, apoyar el dedo en cualquier punto del enorme tablero mural y la acción que acababas de comprar empezaba inmediatamente a subir. Nunca obtuve beneficios. Parecía absurdo vender una acción a treinta cuando se sabía que dentro del año doblaría o triplicaría su valor.
Mi sueldo semanal en «Cocoteros» era de unos 2.000, pero esto era calderilla en comparación con la pasta que ganaba teóricamente en Wall Street (...)Algunos de mis conocidos perdieron millones. Yo tuve más suerte, lo único que perdí fueron doscientos cuarenta mil dólares (ó 120 semanas de trabajo a dos mil por semana).
(...) El día del hundimiento final, mi amigo, antaño asesor financiero y astuto comerciante, Max Gordon, me telefoneó desde Nueva York. En cinco palabras lanzó una afirmación, que con el tiempo, creo que ha de compararse favorablemente con cualquiera de las citas más memorables de la Historia americana: "Marx, la broma ha terminado". (...)”
MARX, GROUCHo, Groucho y yo. Barcelona, Ariel, 1975, pp. 191-199.
80 anys desprès sembla que no s’ha après massa, si abans va ser l’especulació borsària ara és l’especulació urbanística i les subprime, si al 29 la gent estava sobreendeutada ara també, si abans se’n van beneficiar uns quants, ara també... en fi.
2 comentaris:
Ja tens raó.
Ara que el sistema financer ha fet llufa, hem de ser nosaltres amb els nostres diners que els donèssim un cop de mà. Com si ells ens ajudèssin a nosaltres quan els hi van bé les coses.
A veure com ho justificaran els nostres polítics aquests desvieament de calers públics. El que m'agradaria saber és d'on es retallaran.
Jo em pregunto no vam quedar que el mercat és lliure i que es regula sol? no entenc perquè l'administració hi ha de prendre part.
Aquesta colla de banquers i polítics han hipotecat a moltes generacions del nostre pais amb un tema com el de la vivenda que el preu hauria d'estar controlat. Lo que realment passa és que hi ha molta gent que han guanyat molts diners a costa de les miseries i desgràcies dels demés. Aquests mai surten per la seua TV...estan amagadets.
Quina vergonya! liberalisme econòmic però amb intervencionisme d'Estat. De fet l'Estat ha permès que l'interès estés baix això afavoria el gasto de la gent i enriquia el país, tot anava bé. Però davant d'una crisi no hem d'ajudar, sinó tot és cíclic: què no fan història econòmica a la facultat d'economia, em sembla que si.
no hi ha diners per 'ensenyament i la sanitat però n'hi ha per ajudar els banquers i tots aquells del puro i el 4X4, si els que van invertir en totxo.
Publica un comentari a l'entrada