Fa mesos que setim parlar de les ajudes que els governs (nosaltres, els ciutadans) de mig món injecten en el sector privat per afrontar la crisi financera i econòmica mundial.
En molts d'aquests països hi ha democràcia (EUA, Canadà, UE), però, donat el que fan els governs davant la crisi, ben bé podem parlar de plutocràcia (resumint: els beneficis són privats però les pèrdues es reparteixen entre tots).
Són xifres de milers de milions d'euros o de dòlars que difícilment ens podem imaginar.
Josep Oliver, Catedràtic d'Economia Aplicada (UAB) donava a El Periódico (22-02-09) les xifres que l'administració Bush i ara la d'Obama utilitzaran per afrontar el temporal:
"El programa que va dissenyar l'Administració Bush, que va injectar prop de 350.000 milions (de dòlars), va tenir resultats mediocres [...]
En síntesi, el pla Obama proposa una inversió pròxima als 800.000 milions de dòlars per activar l'economia, 300.000 milions per frenar el deteriorament immobiliari i uns 2,5 bilions per estabilitzar el sistema financer."
Sumem els diners "injectats":350.000.000.000+800.000.000.000+300.000.000.000+
+2.500.000.000.000=
Resultat:
La friolera de 3.950.000.000.000 dòlars (xifra que supera en escreix el que l'ONU considera indispensable per cobrir les necessitats bàsiques de la població mundial).
Actualment als EUA són (arrodonint) 300.000.000 d'habitants. Si repartim les ajudes previstes entre la població tenim que a cada nord-americà li toquen 13.166,66 dòlars.
Si una família, de mitjana, està formada per 4 membre, li correspondrien 52.666,6 dòlars, que no està gens malament per afrontar una situació de crisi.
Pd: Què vol dir exactament injectar diners?
Pd: Atenció, per internet circula un power amb uns càlculs bastant exagerats.
