dijous, 16 de juliol de 2009

Eagle has landed

El 16 de juliol de 1969 a quarts d'onze del matí, hora local, s'enlairava des de Cap Kennedy (Florida, EUA) l'Apol·lo XI amb els astronautes Neil Armstrong, Buzz Aldrin i Michael Collins.
Dies desprès, el 20 de juliol, l'Eagle allunava al sud del Mare Tranquilitatis i Amstrong es convertia en el primer ésser humà que posava el peu sobre la Lluna (..un petit pas per a l'home, però un gran pas per a la humanitat).
Però aquesta fita històrica no es pot explicar sense tenir en compte el context internacional en que es va produir: La Guerra Freda. La situació de tensió política, ideològica i militar que va tenir lloc durant la segona meitat del segle XX entre el bloc occidental-capitalista (liderat pels EUA) i l'oriental-comunista (liderat per la URSS) també es va manifestar en la cursa per la conquesta de l'espai.
Però aquesta conquesta de l'espai, que tenia molt de propaganda, era important sobretot per l'aplicació dels avenços científics i tecnològics a la indústria armamentista, especialment els míssils balístics intercontinentals (ICBM), capaços de posar diversos cap nuclears a milers de quilòmetres de distància.
Els soviètics sempre van anar per davant en aquesta cursa espacial: Van posar en òrbita el primer satèl·lit artificial el 1957 (Sputnik), el primer ésser viu, també el 1957 (la gosseta Laika), el primer home el 1961 (Yuri Gagarin), la primera dona el 1963 (Valentina Tershkova) i van fer el primer passeig a l'espai el 1965 (Alexei Leonov).
Kennedy, amb un cop d'efecte, va anunciar el 1961 que els EUA posarien un home a la Lluna abans de que acabés la dècada. Així, quan l'Apol·lo 11 va allunar, molta gent va donar per acabada aquesta cursa. Els americans encara enviarien 6 missions més, mentre que els soviètics van fracassar en el seu intent de posar un cosmonauta a la Lluna.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Ep Marià, doncs pel què sembla hi havia uns tercers en discòrdia en aquesta carrera, fins i tot hi han documents escrits i sonors. Tot i que van ser amagats durant molts anys als calaixos de la NASA...

http://www.bajoquetarock.com/melonarenlalluna.htm

Màrius ha dit...

Salut Marià, és ben cert això de la cursa competitiva. Més que una qüestió científica, era purant militar o estratègica... publicitària al cap de tot.
I tot i així, ben arriscada pels que hi van anar. A banda de tots els que havien mort abans que ells, el retorn del trio calavera no estava assegurada més enllà d'un 50%... I altres escenaris més luctuosos estaven prevists, llegeix el contingut del discurs preparat per si les mosques...

"Fate has ordained that the men who went to the moon to explore in peace will stay on the moon to rest in peace.
These brave men, Neil Armstrong and Edwin Aldrin, know that there is no hope for their recovery. But they also know that there is hope for mankind in their sacrifice.
These two men are laying down their lives in mankind's most noble goal: the search for truth and understanding.
They will be mourned by their families and friends; they will be mourned by their nation; they will be mourned by the people of the world; they will be mourned by a Mother Earth that dared send two of her sons into the unknown.
In their exploration, they stirred the people of the world to feel as one; in their sacrifice, they bind more tightly the brotherhood of man.
In ancient days, men looked at stars and saw their heroes in the constellations. In modern times, we do much the same, but our heroes are epic men of flesh and blood.
Others will follow, and surely find their way home. Man's search will not be denied. But these men were the first, and they will remain the foremost in our hearts.
For every human being who looks up at the moon in the nights to come will know that there is some corner of another world that is forever mankind."
http://www.thesmokinggun.com/archive/0808051apollo1.html