Fi de la Segona Guerra Mundial a Europa

Des de l’alliberament de Roma pels aliats (4 de juny de 1944), el desembarcament de Normandia (6 de juny de 1944), l’ofensiva soviètica al front oriental (1944) i, sobretot, el fracàs de l’ofensiva alemanya sobre les Ardenes (setembre de 1944), que era qüestió de temps la derrota de l’Alemanya Nazi.

Així, entre el quatre i l’onze de febrer de 1945 a la conferència de Jalta (Crimea, Ucraïna), preveient la victòria aliada, Stalin, Roosevelt i Churchill van discutir quina seria la situació d’Europa un cop fos alliberada dels nazis.

Es va deixar l'Europa de l'Est sota l'òrbita soviètica. Alemanya seria desarmada i dividida en quatre parts, cadascuna seria administrada per una potència vencedora (els EUA, l'URSS, el Regne Unit i França) i es va planejar la creació de l'ONU. En definitiva, va començar la Guerra Freda

Per tant, res no justifica el bombardeig aliat sobre la ciutat alemanya de Dresden, capital de Saxònia, entre el tretze i quinze de febrer d’aquell mateix any. Una ciutat que no tenia cap valor militar. No hi havia tropes destacables. No hi havia indústria bèl·lica d’importància i no era cap obstacle per a l’ofensiva aliada. Alemanya ja no era una potència militar i s’estava retirant en tots els fronts.

Llavors, per què es va bombardejar una ciutat indefensa? S'havia discutit a Jalta. Stalin estava molt interessat en que continuessin els bombardejos massius sobre les ciutats d'Alemanya oriental. I als aliats no els hi va fer fàstic la idea. Es tractava de fer una demostració de força i d’eficiència de l’immens poder de destrucció que tenien els aliats. Es tractava d’alertar als nazis que no s’acceptaria una rendició amb condicions. El preu, una tempesta de foc: desenes de milers de morts i ferits i 300.000 persones que van haver de desplaçar-se perquè NO va quedar pràcticament res de la ciutat.

El 16 d’abril de 1945 va començar l'atac final soviètic sobre la capital del Reich. Un mal regal per a l’aniversari de Hitler (20 d’abril). L'exèrcit bolxevic, apostat al llarg del riu Oder, va avançar encerclant la ciutat. La defensa alemanya estava formada en part per civils, molts d'ells nens i adolescents que Hitler va enviar a una mort segura per aturar als comunistes.

Barri a barri i carrer a carrer, els soviètics van anar prenent el control de la ciutat. Hitler va refusar fugir i es va recloure en el seu búnquer, juntament amb alguns dels seus generals. El 30 d’abril amb l'exèrcit soviètic ja només a uns quants carrers de distància, Hitler es va suïcidar juntament amb la seva companya Eva Braun.

Pocs dies abans Hitler va dictar el seu testament polític en el qual nombrà un govern que havia d'ésser presidit per Karl Dönitz com a president del Reich i Joseph Goebbels com a canceller, amb l'objectiu de continuar la guerra sense cap mena de claudicació, encara que fos a costa de la destrucció d'Alemanya. Però Goebbels també es va suïcidar l'1 de maig amb la seva dona Magda qui prèviament havia assassinat els seus sis fills.

La ciutat de Berlín es va rendir el 2 de maig. El 7 de maig, Dönitz va donar la seva autorització al Cap de l'Estat Major de l'Alt Comandament de les forces armades alemanyes, el general Alfred Jodl, per firmar a França la rendició incondicional d'Alemanya davant les tropes aliades que entraria en vigor l'endemà. El dia 9 de maig, funcionaris alemanys liderats pel mariscal keitel van signar la rendició davant les forces soviètiques del general Zhúkov. La guerra a Europa s'havia acabat.