Flix, juliol de 1936

El 18 de juliol de 1936 el General Franco feia un cop d'estat contra el govern democràtic i constitucional de la república espanyola. Una gran part del territori espanyol es va mantenir fidel a la república. Això va dividir Espanya en dos i va provocar l'esclat de la Guerra Civil (1936-1939).

Aquesta fidelitat a la república, però, no volia dir unitat, ja que dins del bàndol republicà s'hi aglutinaven socialistes, comunistes, trotskistes, anarquistes, independentistes, republicans, etc. etc. etc. Uns volien salvar la república, altres volien aprofitar la guerra per fer una revolució social, altres volien col·lectivitzar els mitjans de producció, altres s'esgarrifaven només de pensar-hi.

Catalunya es va mantenir fidel a la república fins al final de la guerra. A Flix, el 19 de juliol, poc desprès de rebre la notícia del cop militar, l'ajuntament fou ocupat per membres d'esquerres, majoritàriament de la CNT-FAI. En aquell moment l'alcalde de Flix era Mariano Masot Bagés, que havia guanyat les eleccions l'any 1934.

Pocs dies desprès, personatges destacats de la Colònia Fàbrica (alguns tècnics que s'havien posicionat durant la vaga del 1933 en contra de les demandes del sindicat) i de la dreta local, foren arrestats i alguns assassinats. En total es van comptabilitzar 18 víctimes civils residents a Flix als moments inicials del conflicte [1].

El 20 de juliol, un nombrós grup de treballadors encapçalats per membres de la CNT-FAI, es van apoderar de la fàbrica i van convidar a membres del PSUC-UGT a formar part del Comitè de Control Obrer, tot i que els anarquistes eren els qui tenien el poder.

Aquest Comitè el presidia Joan Pérez Aguilà i estava format per Baldomero Poblado, Josep Ferrús Rodes, Francisco Grau Sabaté, Josep Català Masot, Francisco Rius i Claudio Cervelló, com a representants de la CNT, i Antonio Ribera Ortiga, Ramon Rodes, Antonio Lucea Ribas, Federico Christ, Arturo Jové Mora i Antonio Guiu Biosca, com a representants de la UGT [2].

La població de Flix va passar a ser controlada pel comitè local de milícies antifeixistes i es van fer les primeres apropiacions. Així el 25 de juliol de 1936 Josep Maria Manonelles, en representació d'ERC de Flix, signa l'acta d'ocupació de l'immoble situat al carrer Francesc Lairet 1. L'immoble era propietat de Dolors Mata Blanc viuda de Bagés i estava destinat a sala de cafè, botiga i vivenda. Amb la incautació passarà a ser la seu social d'ERC de Flix.

Dos dies desprès, el 27 de juliol de 1936, el Comité de Milícies Antifeixistes, procedeix a la incautació de les propietats de Delfin Rius. Concretament dues vivendes situades al carrer Francesc Macià (Barri Internacional), un hort i la fàbrica de sabó situats tots dos al carrer de la Indústria també del Barri Internacional. El motiu que apareix a les actes d'incautació d'aquestes propietats és el següent:

"Fue faccioso, fugándose a los primeros momentos revolucionarios, e ignorándose su paradero. Colaboró siempre con la dictadura y Gil Robles, y militaba en Falange Española. Encontrándosele varias armas. Es necesario para los fines de la colectividad, y de utilidad imprescindible para la misma"

Les incautacions de cases, finques rústiques, horts, molins, collites i altres propietats continuaran abans i desprès i afectaran a les principals famílies de Flix: Mariano Ferrús, Pedro Ceró, Wilhelm Müller, Viuda de Joaquim d'Oriol, Miquel Ferrús, el capellà, el convent de les monges, Mathias Zoogg, Antonio de Oriol, Miquel Pardell, Lluís de Castellví, Alfonso Gaset, Maria Català, Luís Díaz, Viuda de J. Marca, Manuel de Oriol, Damian de Oriol, Viuda de Josep Ferrús, José Casagualda... [3]

[1] MUÑOZ HERNÁNDEZ, P. Alemanys a l’Ebre. La colònia química de Flix (1897-1994). Tarragona. 1994. Pàg. 82-83.

[2] SÁNCHEZ CERVELLÓ, J.-VISA RIBERA, F. La navegació fluvial i la industrialització a Flix (1840-1940). Flix. 1994. Pàg. 183-184.

[3] Arxiu Nacional de Catalunya (online)