El passat 11 de desembre va acabar la Conferència sobre el canvi climàtic celebrada a Durban (Sud-Àfrica). Durant dues setmanes representants de més de 190 països es van reunir en un intent de trobar un compromís per a frenar el canvi climàtic.
En l'últim moment es va arribar a un acord de mínims que consisteix en prorrogar els compromisos establerts al Protocol de Kioto que acabaven el 2012 però sense els EUA (Rússia, Japó o Canadà també van manifestar els seu desig de no respectar aquesta pròrroga); és a dir, un fracàs absolut.
En l'únic que s'han posat d'acord tots els països és en seguir treballant per a aprovar el 2015 un document que sigui vàlid per a tots a partir del 2020. Una cosa semblant a un acord per arribar a un acord.
També s'ha decidit crear un fons per ajudar al països menys desenvolupats a lluitar contra els efectes del calentament global.
Tanmateix, s'ha aconseguit que, per primer cop, els països més contaminants estiguin obligats a adoptar accions per reduir les emissions de gasos contaminants. Un acord difícil de verificar perquè els compromisos de cada país varien en funció d'un seguit de paràmetres. En el cas d'Espanya, el Protocol exigia que el nivell d'emissions del 2010 fos, com a molt, un 15% superior al del 1990, però el 2008 ja era del un 24% més alt, especialment a causa del fet que les emissions de diòxid de carboni eren un 40% més elevades.
Qui verificarà el grau de compliment dels acords? Hi haurà sancions per als països que no compleixin amb les quotes? Si un país no vol pagar la sanció, que passarà?
Qui verificarà el grau de compliment dels acords? Hi haurà sancions per als països que no compleixin amb les quotes? Si un país no vol pagar la sanció, que passarà?
2 comentaris:
I mentrestant els gels, àrtics i antàrtics, es van desfen...és que no tenim remei! primer nantres i els altres...bé, ja mirarem d'ajudar-los en lo que puguem...
Mientras le damos tiempo al capitalismo a reinventarse, las crisis realmente auténticas, palpables, como la ecológica, las energéticas, la medioambiental, la humanitaria y quizás la más importante, la de los valores... siguen avanzando a pasos agigantados.
Es verdad que no se suele escuchar a la mayoría de los políticos hablar de estos temas, quizá no les interese, pero tampoco siento la preocupación de los ciudadanos...y esto sí me preocupa.
Malos tiempos para la lírica, amigo.
Publica un comentari a l'entrada