L’onze de setembre de 1938 avions de guerra republicans sobrevolaven Barcelona. Era uns dels actes de
Mentre tant al front de l’Ebre la batalla continuava de maneta sagnant. Franco ja havia arribat a l’escenari de la batalla el 2 d’agost i havia decidit combatre l’enemic frontalment. Tenia al davant les millors tropes de l’exèrcit republicà amb l’Ebre a l’esquena i no podia deixar passar l’oportunitat d’esclafar-lo malgrat que això representes una bany de sang per tots dos bàndols.
Les ofensives de l’exèrcit franquista es van anar succeint gràcies a l’inesgotable font de recursos de que disposava Franco i l’exèrcit republicà anava resistint com podia. Les bateries d’artilleria obrien foc contra les posicions republicanes, l’aviació bombardeja i la infanteria avançava. El sòl rocós de molts llocs impedia als republicans cavar trinxeres i aquests s’havien de protegir com podien o fugir.
Els atacs eren molt virulents i pràcticament no hi havia temps de recollir els ferits que amb “camilles” eren traslladats a la reraguarda. Si era complicat recollir ferits, pitjor era fer-se càrrec dels morts, en el millor dels cassos es tapaven amb pedres.
La pudor al camp de batalla, produït per la descomposició dels cossos, era insuportable i als soldats se’ls hi donava boles de camfora per a que se les posessin al nas.
Encara avui dia, passejant per
1 comentari:
I ara la sentor de la càmfora s' escamparà per totes les Terres de l'Ebre gràcies als gegantins ventiladors que mos posaran a la Terra Alta damunt de les restes dels morts de la batalla.
Tot un homenatge compatible com va dir en Montilla.
Publica un comentari a l'entrada