dilluns, 13 d’octubre del 2008

Castells de fum

Arran de les eleccions al Parlament de Catalunya del 2003 i 2006, i especialment desprès del nomenament dels càrrecs polítics dels diferents nivells, es va desfermar a Flix una eufòria desmesurada.
Probablement no hi havia en tot Catalunya cap municipi que tingués tants càrrecs polítics per habitant. Tothom en parlava. Teníem diversos directors de serveis territorials, algun director general, un conseller del govern de la Generalitat i actualment, fins i tot, tenim un senador a Madrid.
Esta vegada si!!! (com el Barça).
Ara sortirem de la crisi que arrosseguem de fa anys!!!.
Lo poble tornarà a ser lo que era!!!!
Ens pensàvem que tenint gent del poble als centres de decisió la situació de Flix faria un tomb de 180º. Es va arribar a comentar que en pocs anys Flix passaria a tenir 15.000 habitants.
"Si home, no has vist que s'estan fent un munt de pisos.
Ha de venir molta gent per lo del pantano".
Dolça ingenuïtat! Flix en tindria prou en recuperar els més de 5000 habitants que teníem fa anys. Però això no depèn d'actuacions puntuals sinó de canvis estructurals.
Bé, la realitat és la que és i Flix continua sent un poble amb una situació demogràfica i econòmica si no greu, almenys si que és delicada. I els nostres polítics o no poden o no en saben o, pitjor encara, algun d'ells, que fa anys que són fora vila, ni tan sols coneixen la realitat del nostre poble.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

tens tota la rao flix cada dia que pase estem mes fotuts i els nostres "politics" ya tenen una bona poltrona i molts € al mes- a vivir que son dos dias

Anònim ha dit...

Algú esperava que els polítics solucionessin algo? Són part del problema

Anònim ha dit...

Deien que tot el d’abans era un desastre i que els polítics d’esquerres ho arreglarien tot i l’únic que han fet es “arreglar-se ” ells

Anònim ha dit...

Fer.... si perdem la esperança en los politics locals que farem

Anònim ha dit...

Quina raó que tens Marià! Esperança? Solsament la radicalitat ens portaria dosis de gran futur. De totes formes, com aquell nen, que espera i espera un gran regal per reis ... potser... desperta noi. Ni quan dormo ho veig clar ...

Anònim ha dit...

Tens tota la raó, Marià. Sols t'ha faltat afegir el detall que ens trobem en un context immillorable en el qual, a més dels alts càrrecs flixancos, les tres administracions principals (local, autonòmica i estatal), estan, si fa no fa, en mans d'un mateix color polític. El que podia haver estat una situació ideal per a l'enlairament de Flix, finalment no ha comportat gairebé res, tret d'algunes inversions i ajuts oficials que solament solucionen qüestions molt puntuals. En canvi, allò que era desitjable, la vinguda d'empreses forànies o la creació de pròpies, amb la consegüent generació de força llocs de treball, no s'ha produït. És més, ens em hagut d'empassar el "bluff" de Vallombrosa (encara no reconegut oficialment), sense oblidar l'altre "fiasco" de Synthesia (algú se'n recorda?). No sé si més endavant hi haurà alguna sorpresa al respecte, tant de bo, però tal com van les coses ho dubto. Quan va haver l'eufòria a l'inici d'aquest període suposadament favorable per al poble, vaig fer-me la reflexió que si d'aquesta no erem capaços de sortir-nos-en, als habitants de Flix no ens quedava altre remei que, o bé rebelar-nos contra els nostres representants polítics, o bé fer una convocatòria perquè tots plegats ens reunim a la placeta per aplicar-nos un hara-kiri col·lectiu per desgraciats.
DEC

Anònim ha dit...

Flix:

De l'esplendor a l'herba,
del goig pretèrit dels dies bells,
del salt vers Europa,
de l'obrem la Fàbrica
que em menjo el món
d'una mossada de salari argentat.
Què queda?
Silenci, nuesa de recursos,
emigrants cinc immigrants zero i mig.
Fum que no signa progrés, sols sinònims de contes de terror i grapats d'ensurts que vestits de fantasmes amenacen un poble i el seu gentilici.
Por pel res que arriba,
respecte pels interrogants de respostes sense mots.
L'esplendor a l'herba i la glòria a les flors són avui disfresses d'un passat de jardins nets i ben pentinats, però la pell es tinta d'aridesa i els números no perdonen, som dins una crisi isolada de la gran crisi i no tenim més veu que la d'aquella arma carrega de futur que es diu esperança, treball i fe.
L'esperança és un objectiu, el treball una conscienciació més que necessària i la fe tornar a Flix els colors de força, neguit i energia que li pertoquen.
Per això no calen polítics, calen flixancos.

Anònim ha dit...

Marià em declaro autor del post de dalt i un admirador de la teva filosofia de trenar el bloc.
Tot i que jo penso que no, no totes les regidories treballen a pleret, n'hi ha que no saben exactament per on es mouen i això és molt negatiu a l'hora d'enxamplar els camps que regenten.
Vés, tot són opinions.
Salut.
Albert Guiu.