
Això suposa fer front a les nostres necessitats diàries: aliments, habitatge, energia, béns i serveis. Però també assimilar els residus que produïm.
A Catalunya, als catalans, ens fa falta la superfície equivalent a quasi 8 "catalunyes" per a mantenir el nostre nivell de vida. Tenim una petjada ecològica important que compensem amb les importacions de tot tipus de recursos d'altres països i/o continents.
El més preocupant és que la Terra en conjunt, amb totes les desigualtats que hi ha, amb totes les diferències de qualitat de vida que hi ha entre països desenvolupats i subdesenvolupats, amb totes les injustícies, té una petjada ecològica d'1,3; és a dir, la població mundial necessita una Terra i un terç més per mantenir la situació actual.

No surten els números. Estem consumin més recursos i generant més residus dels que el planeta pot generar o assimilar.

Mentre tan la crisi financera i econòmica que patim ens porta una notícia que la podem qualificar de positiva: Segons l'OPEP i l'AIE aquest any, el consum de cru serà un 12% menor del previst fa tan sols un més i per al 2009, la demanda de petroli també serà menor del que, a priori, estava previst.
Això, que en teoria hauria de alegrar-nos des del punt de vista ambiental, es presentat per alguns mitjans de comunicació com un situació negativa.
2 comentaris:
Ei, que tal.
Et falta el video de planet earth forever de The Secret, ja l'has vist al meu blog?. A veure si així despertem alguna cosa més dins la gent que el seu ego.jjaja.
Ara estic liada, amb el corel painter. Ja he aprés el photoshop i l'illustrator, això és un no parar.
Au, que et queda tot un curs per a fer.:D.
Pues mira, me'n alegro, si som així d'estúpids ens ho mereixerem. Al cap i a la fi nosaltres serem els afectats, el món continuarà girant en el seu sistema solar indiferentment de si hi som nosaltres a sobre d'ell o no, i la natura sap corregir-se per a tornar a l'estat en que creu que ha d'estar.
Com dirien los siniestro total:
"Pueblos del mundo extinguíos dejad que continue la evolución"
Tota una llàstima...
Publica un comentari a l'entrada