Als alcaldes, presidents de consells comarcals, president de la Generalitat i d'altres càrrecs de govern se'ls ha de criticar, se'ls ha d'exigir més, independentment de si els has votat o no a les últimes eleccions, de si estàs o no pròxim al seu ideari o de si fan bé les coses.
El raonament és senzill: ells (els polítics) són el primers que se n'encarreguen de publicitar els aspectes positius que es desprenen de la seva tasca pública, quan en realitat és la seva obligació treballar pel bé comú. En canvi, intenten amagar allò que no fan prou bé.
Així, surten a la foto de la tant esperada inaguració, posen la primera pedra de l'edifici davant la premsa, apareixen al costat del prestigiós conferenciant o escriptor, parlen als mitjans de comunicació autocomplaent-se, etc.
En canvi, amaguen aquella negociació fallida, es mantenen al marge de la presa de decisions negatives (acomiadaments, tocs d'atenció...) per no aparèixer com a responsables, oculten les inversions promeses i no aconseguides, culpen a Madrid de la manca de diners...
Es indubtable que a Flix s'està treballant, i molt, des de totes les regidories. Una feina constant, de vegades fosca, de la qual moltes vegades un no se sent recompensat. Però tampoc no podem negar allò que no s'acaba de fer bé.
Cal recordar les inversions fallides com la de Synthesia o Vallombrosa. El retard constant en l'inici de les obres de neteja de l'embassament. La dificultat per aconseguir un cabal ecològic al meandre. El minitransvasament encobert...
El raonament és senzill: ells (els polítics) són el primers que se n'encarreguen de publicitar els aspectes positius que es desprenen de la seva tasca pública, quan en realitat és la seva obligació treballar pel bé comú. En canvi, intenten amagar allò que no fan prou bé.
Així, surten a la foto de la tant esperada inaguració, posen la primera pedra de l'edifici davant la premsa, apareixen al costat del prestigiós conferenciant o escriptor, parlen als mitjans de comunicació autocomplaent-se, etc.
En canvi, amaguen aquella negociació fallida, es mantenen al marge de la presa de decisions negatives (acomiadaments, tocs d'atenció...) per no aparèixer com a responsables, oculten les inversions promeses i no aconseguides, culpen a Madrid de la manca de diners...
Es indubtable que a Flix s'està treballant, i molt, des de totes les regidories. Una feina constant, de vegades fosca, de la qual moltes vegades un no se sent recompensat. Però tampoc no podem negar allò que no s'acaba de fer bé.
Cal recordar les inversions fallides com la de Synthesia o Vallombrosa. El retard constant en l'inici de les obres de neteja de l'embassament. La dificultat per aconseguir un cabal ecològic al meandre. El minitransvasament encobert...
4 comentaris:
Ens hem passat tants anys foten a parir al que manava que ara quan ens ha tocat decidir a nosaltres ens hem oblidat que això de manar significa saber estar a les verdes i a les madures. Com tu be dius, Marià, un encara que els hagi votat a les ultimes eleccions els pots criticar, només faltaria, fins i tot pots fer el que jo faré, no tornar-los a votar.
Com diria aquell:
¡¡¡¡Al loro,... que nos enbaucan...!!!!
Sisco
Saps que passa Marià? Que estem fets uns xulos. Que no volem mostrar la part de Mea culpa per orgull i de vegades "mareigen" tan la perdiu, que gairebé tot és absurd. Etiquetem les coses per el seu nom, que d'aquí un temps potser direm que 1+1 feient 3.
Ei! Marià, no t'oblidis del cotxe del president del parlament, que ha portat tant enrenou!, una equivocació més en èpoques que ens hem d'apretar el cinturó. Però que pasa que els altres càrrecs oficials van en bus, tren o metro?.
En política no se´n salva gairebé ningú, encara que els votis o no.
Es la dita del comunista "tot es de tots!, fins que colectivitzem amb el que "jo" tinc".
Als que no tenim el poder només ens queda criticar o resignar-nos, que de fet només nosaltres mateixos ens aconseguirem treure les nostres castanyes del foc!
Vinga a mirar endavant!
Helena
Marià,
Està clar que l'interès per la política i els afers públics, que evidentment ens afecten a tots, no són una prioritat en la vida dels ciiutadans.
Potser aquí està la clau de totes les misèries del nostre sistema polític, entre les què com tu ben destaques, trobem la no necessitat dels polítics de "rendir" comptes davant dels seus electors.
Crec que hauríem de fer un exercici de reflexió tots plegats perquè els representats polítics són un reflex de la nostra societat.
Molt em temo, que tenim els polítics que ens mereixem, perquè com a ciutadans no fem els deures: EXIGIR, FISCALITZAR, DEMANAR PROJECTES PÚBLICS AMB CONTINGUT, INICIATIVES INNOVADORES I VIABLES, etc.
Una abraçada
mpau
Publica un comentari a l'entrada