Notes de fi de curs

Avui ha estat el dia d'entrega de notes de fi de curs a l'IES Flix. Els alumnes han recollit unes notes que s'han anat gestant durant nou mesos.
El ritual es va repetint any rere any. Els alumnes que ja ho tenien tot aprovat, amb millor o pitjor nota, han confirmat allò que fa dies que sabien: l'any que ve passaran de curs.

En canvi, els alumnes que han anat a suficiència han reaccionat de manera molt diferent segons els resultats obtinguts. Alegria continguda perquè han jugat amb foc tot el curs i s'han salvat pels pèls, gran alegria perquè no s'esperaven aprovar i al final ha sonat la flauta o, profunda decepció i, fins i tot llàgrimes, perquè no han superat el curs.

També avui s'han fet públiques les notes de selectivitat i, en aquest cas, hem de felicitar a tots els alumnes de segon de batxillerat que han fet les proves, per què tots han aprovat. Esperem que la nova etapa que se'ls obre els vagi bé.

Bones vacances a tots!!

Nit de Foc

Si voleu saber aspectes relacionats amb la festivitat de Sant Joan, aquí os deixo un parell d'enllaços per a informar-vos.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Nit_de_Sant_Joan
http://www.xtec.cat/~ealtimir/stjoanca.htm

Portes Obertes?

El dissabte 13 de juny es va fer una jornada de portes obertes de la Residència i Centre de Dia "Les Escoles". Una jornada que donava a conèixer al poble de Flix un equipament reivindicat des de feia dècades que entrarà en funcionament aquesta tardor.

Però, més que una jornada de portes obertes, va semblar una inauguració, amb parlaments, audició musical, refrigeri i, l'ingredient que no pot faltar en tota inauguració, polítics a dojo: la consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, el delegat del Govern a Tarragona, Xavier Sabaté, els directors del serveis territorials, Xavier Vega, Carles Vega, Montse Perelló, Jordi Gaseni i Adam Tomàs, el president del Consell Comarcal, Josep Solé, la diputada al Parlament Marta Cid i, lògicament, membres del consistori (no sé si em deixo algú).

El que havia de ser una jornada de festa on el protagonisme l'havia de tenir el poble de Flix es va convertir en una festa "encorsetada" on el protocol s'imposà a l'espontaneïtat.

Però tornem a la Residència. Es tracta d'una infraestructura que crearà entre 60 i 70 llocs de treball, però, que ningú s'enganyi, aquests llocs de treball no poden compensar els que s'han perdut amb el tancament d'Inquide, ni els que es perdran amb l'ERO d'Ercros.

Evidentment generarà una activitat econòmica que abans no hi era, però la majoria de llocs de treball que es crearan no es poden comparar ni en nivell d'especialització, ni en nivell d'exigència ni, molt menys, en nivell econòmic als que s'han perdut i es perdran.

Recull fotogràfic de "Les Escoles"

S'ha fet, s'ha dit, s'ha escrit

S'ha fet

Ahir (dijous 11 de juny) a la reunió de la plataforma "Volem viure a Flix" es va posar de manifest que si s'eviten temes conflictius, la gent pot fer pinya. I així és com més força es pot fer.

Les ganes de trobar solucions ràpides a conflictes llargs havia portat al plantejament de mesures que, en lloc d'unir, portaven a l'enfrontaven. Ahir, amb l'anunci de la creació d'un front comú entre la plataforma, l'ajuntament i el comité d'Ercros, es va evidenciar que la prioritat ara és salvar el màxim nombre de llocs de treball; més endavant serà el moment de dir cap a on volem anar.

S'ha dit

De vegades volem aportar solucions que responen més a la ignorància que a la realitat. Dir que els diners que s'han d'invertir en la recuperació del castell carlí s'haurien de dedicar a fer una nova fàbrica al poble, és una absurditat, perquè aquests diners, o es gasten en aquest projecte o no arriben al poble. Són ajuts públics que responen a un projecte, i si aquest no es fa...
A més, qui l'hauria de fer aquesta fàbrica? L'ajuntament? L'estat? No sabia que estavem en un país comunista.
Per altra banda, el seguit de comentaris despectius cap la reserva de Sebes, ratlla la paranoia. Dir que Sebes no aporta res al poble de Flix és, senzillament, mentida.
Ah! i sobre la mosca negra llegiu aquest enllaç de Jaume Masip. I no ho diu ell, ho diu el cap de la unitat d'ecosistemes aquàtics de l'IRTA.
S'ha escrit
L'altre dia em van comentar l'aparició d'un nou bloc "Flix en lluita". Un bloc anònim (de fet signa amb les inicial F.E.L) d'algú que no s'atreveix a donar la cara però que es permet insultar a tort i a dret amb un to populista i demagògic que em recorda a Lerroux.
Però és que, a més a més, s'ha apropiat del nostre gentilici, flixancos, posant-lo en la seva adreça electrònica (http://flixancos.blogspot.com/) quan en realitat el contingut del bloc respon als seus interessos personals i no als del poble de Flix.

Flix castiga als polítics

Ni partits polítics, ni ideologies ni, molt menys, líders. No, a Flix ha guanyat el vot nul amb 571 paperetes (un 36,21% dels vots) i, si li sumem el vot en blanc que ha estat de 39 paperets (2,47%), el resultat és que el 38,68 % dels que van anar a votar no es veien reflectits en les llistes dels partits.

Els resultats electorals a Flix mostren la ràbia, la incertesa, la impotència, la preocupació, la protesta que s'està vivint al poble com a conseqüència de la pitjor crisi que estem patint amb el tancament d'Inquide i de l'ERO presentat per Ercros. Ningú es pot alegrar d'aquests resultats.

Eleccions al Parlament europeu 2009. Resultats electorals a Flix.

Especialment preocupants son els resultats del PSC i d'ERC , els dos principals partits que hi ha a l'ajuntament de Flix. Els dos han perdut més de la meitat del suport electoral respecte a les passades eleccions al Parlament europeu del 2004, quan van rebre 829 i 370 vots respectivament. Però si bé el PSC continua sent la força més votada, ERC es superada per CiU (que sols perd 50 vots) i passa a ser la tercera força del poble.

I de l'abstenció? Que n'hem de dir? Ja em parlarem.

El Salt de Flix (i III)

La finalitat de tota l'obra del Salt de Flix era la producció d'energia elèctrica. Una energia que es generaria a partir de la velocitat que agafava l'aigua en salvar el desnivell que provocava l'embassament entre el riu de Dalt i el riu de Baix.

Dins l'edifici de la central s'hi van instal·lar quatre turbines Kaplan d'eix vertical amb 14.300 HP per màquina.

El parc de transformació treballava inicialment a la tensió de 110 kv, voltatge que actualment s'ha homogeneïtzat amb la resta del sistema.

Fotos:
www. flix.cat
Bloc de Pere
SÁNCHEZ CERVELLÓ, J.-VISA RIBERA, F. La navegació fluvial i la industrialització a Flix (1840-1940). Flix. 1994.
SÁNCHEZ VILANOVA, Ll. Les centrals hidroelèctriques de l'Ebre: Flix, Mequinensa, Riba-roja. Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya. 2001