Els partits polítics són veritables màquines perfectament engreixades que busquen únicament assolir els millors resultats electorals. Uns no volen pedre el nombre de diputats que vaticinen les enquestes, altres volen millorar els resultats de les darreres eleccions, tots volen aconseguir una quota del poder. Què tindrà el poder?
El polític (el líder, el cap de llista) és la cara visible d'aquesta maquinària implacable. Puja a l'escenari i comença a vomitar un discurs preparat, assajat i memoritzat. Res no deixen a la improvisació: la manera de vestir, la pausa, la pujada de to, els aplaudiments, la gent al darrera del polític per evitar donar una imatge de soledat; tot està estudiat fins al més mínim detall.
Tot és un muntatge, molt americà; es tracta de vendre un producte perquè poc els importa la ideologia, l'interès general, els problemes de la gent o recuperar el respecte de la gent perdut els darrers 4 o 8 anys (els polítics són, segons les enquestes, els menys valorats).
Cada campanya electoral se senten els mateixos discursos: independència, ser més forts a Madrid, que la dreta no governi, més nivell d'autonomia, bilingüisme... Puuuuuaaaajjjjj!!!!! Fan fàstic. No perquè no cregui en alguns d'aquests ideals, sino perquè en boca dels polítics que tenim perden validesa ja que la majoria d'aquests discursos s'aparcaran durant quatre anys l'endemà de les eleccions.
La democràcia, el govern del poble, és un bé massa preuat per a deixar-lo en mans d'aquests partits polítics i d'aquests polítics que defensen l'interès personal per damunt del general.
1 comentari:
Ostras Marià! tant de bo que haguessis fet aquesta entrada abans de la que vaig fer que es deia "la crítica fàcil" l'hauria posat com un dels millors exemples.
És també un "tractat" d'allò de "tots al mateix sac", de veritats a mitges i de generalitzacions que no fan cap favor a un dret que va costar molt d'aconsseguir, el dret a anar a votar i a triar qui volem que ens representi durant un temps.
També hi ha una bona dossi de demagògia quan parles del poder i les promeses. Bé que entre aquesta entrada i l'anterior suposo que deus proposar l'abstenció o el vot en blanc, no?.
Publica un comentari a l'entrada