dissabte, 28 de juny de 2008

Del monocultiu químic al monocultiu energètic

El fet de dependre econòmicament d’un únic sector (el químic) ha provocat que els darrers 100 anys, la història de Flix estigui molt lligada a la Fàbrica.

Aquesta dependència econòmica no ens ha permès analitzar, en perspectiva, situacions conflictives que s’ha anat produint en el dia a dia de la Fàbrica. I ens hem pres com a atacs personals fets que, des de qualsevol altre punt de vista que no sigui el nostre, són inadmissibles.

Per altra banda, qualsevol daltabaix en el sector químic ens produeix un desassossec perquè veiem perillar la nostra principal font d’ingressos, la nostra qualitat de vida.

Si bé en els darrers anys s’han fet esforços per diversificar la nostra economia i evitar aquesta monodependència, no s’ha concretat cap gran projecte i, l’entusiasme de la gent quan se senten rumors es va diluint amb el pas del temps.

Darrerament s’ha concretat la construcció d’una planta fotovoltaica i ara ja es parla d’instal·lar dos parcs eòlics (Vallfenoses i Cova Matamoros), si en aquestes hi afegim l’existència de la central hidroelèctrica queda clar que avancem cap a un nova monodependència, en aquest cas de l’energia.

Una de les premisses utilitzades pels economistes per evitar una situació de crisi és la diversificació de l’activitat, del risc, de la inversió... diversificar, diversificar, diversificar.... Nosaltres, ho estem fent realment?.