dilluns, 30 de juny de 2008

Jo anava amb la selecció espanyola

Independentment de la bandera, del toro, del “Y viva España” de Manolo Escobar, de la repetició fins a la sacietat allò de “San Iker” o “Podemos”, de la barreja entre futbol i política... Independentment de tot això i més, jo anava amb la selecció espanyola.

No he tirat petards, ni he sortit al carrer, ni he obert cap botella de cava, però aquesta selecció me la sento més propera que altres seleccions com la russa o la grega.

Sols una dada, a l’equip inicial hi havia quatre catalans: Xavi, Pujol, Cesc i Capdevila. A més, per als culers cal afegir-hi Iniesta i altres jugadors molt relacionats amb el Barça com Navarro, Sergio Garcia o Reina. I la manera de jugar, tocant tant la pilota, no recorda algun equip català?

D’acord, no és la selecció catalana que molts voldríem però, de moment, és el que més s’hi aproxima. Tot és respectable, faltaria més, però noms impronunciables com Schweinsteiger, Hitzlsperger, Mertesacker (titulars de la selecció Alemanya) no crec que molts els recordin avui.

9 comentaris:

João #12 ha dit...

Em bom Portugues(eu sou de Portugal) Parabens a Espanha!
Fue una merecida victoria sobre alemania que nos ha dejado de fuera a nosotros

quim ha dit...

Que has fumat alguna cosa Marià? jajajaja. Los cactus aquells de sebes no son bons home....jejeje

Jo passo del futbol, el vaig aborrir, però lo que estar clar es que aquesta selecció és igual que les altres. La Federació EspaÑola amb recursos pròpis de la màfia, impideix que un altra federació totalment legal no pugui participar en un torneig de Federacions (?). Per entendre-ho tot, s'ha de mirar el concepte de Federal i veure fins on arriba l'injustícia. Molt greu tot plegat...
Una cosa si que ha canviat, i es que per primera vegada els Catalans hem sucumbit a la propaganda feta per Polanco i companyia, molts han justificat aquests dies el perquè es miren els partits i volen que guanyi una federació que impideix que un altra federació, en aquest cas la Catalana, pugui jugar.
Perquè serà que quan manen els Psocialistes tot sembla millor i que Espanya en el fons no ens fa tant mal. Com su deuen fer????

Endavant!!

Anònim ha dit...

sembla mentida que sigues professor d'història ... des del 1714 que els catalans, o si mol m'apures des de la batalla d'almansa al 1707, que els catalans només som un poble colonitzat.

des del decret de nova planta, fins la pseudodemocràcia en la que vivim, l'estat espanyol no em representarà mai com a català.

Mai al parlament espanyol la llengua catalana serà usada amb normalitat.

Mai el borbó, demanarà perdó pel que han fet els seus avanpassats a catalunya.


també és possible, que sigues un "pogre" votant de ZP.

Anònim ha dit...

el més habitual es el que tu opines, Marià, i això no vol dir que un abdiqui de les seves creences i conviccions però es molt saludable fugir d'aquestes esquizofrènies que alguns estan patint constantment...

Anònim ha dit...

Mai la sentré com a meva per molts catalans que hi juguin, ja que representen moltes coses i l'afecció celebra altres coses que no comparteixo.
Tens un bloc molt maco.
Salut

Anònim ha dit...

Obriu els ulls, mai no hi haurà seleccions catalanes

Anònim ha dit...

Llavors t'haig de felicitar per la victoria, encara que molts vam sentir a barcelona aquella mateixa nit frases del tipus "joderos polacos". Així es dificil qualsevol identificació. Felicitats pel bloc.

Anònim ha dit...

Marià ho explica tot molt clarament, no hi ha lloc pel dubte, ni per a la rèplica, esport i política dividits, no són el mateix, un esportiste és a un polític el que la neu és a l'estiu, és així, ja sé que escapo una mica de la visió de Marià, però és que a mi m'apassiona l'esport i em provoquen mal de ventre les idees polítiques, totes, sí, totes. Òbviament totes aquelles que són majoria que tenen pell de demagogia i cor d'interessos electoralistes.
Cap jugador d'esport col.lectiu, amb nivell de selecció, renunciarà a la selecció que sigui, perquè és un professional i es deu a la seva professionalitat i ambició, que són les dos cames abstractes que el duran a millorar.
Els demés podem fer crits de "Viva España" carrincló i amb ressons de blanc i negre, enfadar-nos per un nom que celebrem amb un programa similar a la telescombraria de les esteban i Cia "polacos".
No ho sé, l'esport és una manifestació física i artísitica, després hi ha la política; l'aigua és un element carregat de poesia, misteri i bellesa, després hi ha la política; l'home és un ens vanitos, superb i ple d'anhels capitalistes, l'home occidental per suposat, després hi ha la política. La santa política que mai canviarà res que no interessi canviar i haurem d'escoltar la Esteban, veure els toros o tragar-nos frases del tipus "sembla mentida que siguis professor d'història".
Doncs bé, Maria pel que recordo fou i segur és un magnífic professor d'història lliure de molts perjudicis i prejudicis que no permeten ensenyar com déu mana.
El bloc genial.

A. Guiu.

Ramir ha dit...

Si l'esport no és política, que deixin de competir sota banderes.
ELs primers que estan barrejant política i esport són ells, que porten un escut d'un pais a la samarreta. A partir d'aqui, cadascú que senti lo que vulgui. Però el que no es pot fer tampoc ara, és voler treure ferro al sentiment catalanista. Només sentir l'himne d'espanya ja tanco la tele, si la tinc oberta...
Per tant, davant d'aquest rebuig innat cap a les nacions i en especial a l'espanyola, rebutjo també les seleccions esportives sota banderes de països. He dit.