Tenim un problema, i no es tracta del famós 3% de Maragall. Tampoc parlo de la greu crisi financera i econòmica que patim; ni tampoc del canvi climàtic o de la oblidada guerra del Congo.
Em refereixo a la crisi de tolerància i solidaritat que podem detectar en alguns comentaris que es fan. L'altre dia explicava a classe el fenomen migratori actual.
Intentava fer una mica de pedagogia i parlava de la necessitat que te la nostra economia del treball dels immigrants (legals), que hi ha feines que els d'aquí no les volem fer, etc. Com que a la classe tenim magrebins, sud-americans i gent de l'Europa de l'est, em pensava que tot aniria rodat.
Doncs no, un grupet d'alumnes van començar a donar la seva opinió en contra dels immigrants. El que més em va xocar va ser que comentaven que no els hi semblava bé que a un immigrant (legal) que es fes mal al treball, tingués dret a la baixa laboral i continués reben un salari.
Vaig intentar explicar que això és un dret laboral independentment de la persona; però ells feien una clara distinció entre els d'aquí i els de fora.
Pocs dies desprès, aquest mateix grupet, em comentaven que no estaven d'acord que els que tinguessin més diners paguessin més impostos. Ho trobaven injust. Segons ells tots hauríem de pagar la mateixa quantitat.
De res va servir intentar fer-los veure que hi ha salaris molt baixos, feines mal pagades, acaparament de riqueses per part d'un quants... I que havia costat molts esforços arribar o estem ara.
Res, que en dos dies em van desmontar alguns dels pilars del nostre estat del benestar. I és que la ignorància fa ser molt atrevit.
Em refereixo a la crisi de tolerància i solidaritat que podem detectar en alguns comentaris que es fan. L'altre dia explicava a classe el fenomen migratori actual.
Intentava fer una mica de pedagogia i parlava de la necessitat que te la nostra economia del treball dels immigrants (legals), que hi ha feines que els d'aquí no les volem fer, etc. Com que a la classe tenim magrebins, sud-americans i gent de l'Europa de l'est, em pensava que tot aniria rodat.
Doncs no, un grupet d'alumnes van començar a donar la seva opinió en contra dels immigrants. El que més em va xocar va ser que comentaven que no els hi semblava bé que a un immigrant (legal) que es fes mal al treball, tingués dret a la baixa laboral i continués reben un salari.
Vaig intentar explicar que això és un dret laboral independentment de la persona; però ells feien una clara distinció entre els d'aquí i els de fora.
Pocs dies desprès, aquest mateix grupet, em comentaven que no estaven d'acord que els que tinguessin més diners paguessin més impostos. Ho trobaven injust. Segons ells tots hauríem de pagar la mateixa quantitat.
De res va servir intentar fer-los veure que hi ha salaris molt baixos, feines mal pagades, acaparament de riqueses per part d'un quants... I que havia costat molts esforços arribar o estem ara.
Res, que en dos dies em van desmontar alguns dels pilars del nostre estat del benestar. I és que la ignorància fa ser molt atrevit.
8 comentaris:
Marià, no vull assegurar d'on ve, però hi ha una educació que connecta molt millor en los i les joves i que li passa la mà per la cara a l'escola. Si hagués d'apostar, diria que és la manera de fer de la societat (discurs dominant en termes sociològics), molt enllaçada en la manera de fer de les narracions que surten als mitjans d'informació i formació de masses. Vivim en una cultura que porta determinades diferències superficials al primer pla de la relació humana i la competitivitat a l'arrel de tota relació. La joventut no és més que el reflex del que els ensenyem a la societat i la societat som tots i totes, però sobretot hi ha uns grups privilegiats que disposen de moltes més eines per fer arribar el missatge que els interessa. El paper dels profes és important però no podeu contrarestar certs aprenentatges que no s'haurien de produir; jo mateix sóc conscient que he de desaprendre moltes coses... Com diu l'anunci és responsabilitat de tothom. Ara només cal que esta responsabilitat la sapiguem aplicar, i això vol dir per a mi canviar maneres de fer, canviar les prioritats al dia a dia i desconectar als aprenents de les fonts d'informació de la cultura neocapitalista. Suposo que em deixo moltes coses...
Per curiositat, Marià, quina edat tenen aquests alumnes?
Bé, sols apuntar que són dels últims cursos de l'ESO (14-15-16 anys). De totes maneres, quan tracto aquest mateix tema a segon de batxillerat (17-18 anys) els comentaris no varien massa.
Marià,
Quina vergonya... Avui he esmorzant llegint al diari, que 1 de cada 3 joves està a favor de la pena de Mort!!!!! Quina barbaritat!
Tan sols pensar en totes aquelles persones que han vist les seves llibertats, drets socials, la seva llibertat d'expressió i sobretot la seva dignitat humana agreujada, ultratjada i bexada durant tants anys... per assolir i fer d'aquest món un lloc millor per a TOTS! Caic en el desànim i veig, que la nostra societat està en contínua decadència.
Si tan sols poguessin argumentar quelcom "intel·ligent" per intentar respatllar les seves teories... demostrarien una mica de criticisme i saber fer. Qui sap? Potser algun dia et diran que no el sistema de provisió de serveis i drets socials de l'Estat del Benestar no té cap funció, i que tothom "s'acampi" com pugui, això sí... segur que frisen per un I-phone "subvencionat" pels seus pares... Això sí que és realment necessari, per ells!
TAN SOLS PUC DIR-TE QUE JO VAIG ANAR AMB TU A CLASSE, I VAIG APRENDRE MOLT, NO TAN SOLS A NIVELL DE CONTINGUTS SINÓ DE VALORS I ESPERIT CRÍTIC... i que tot i tenir 27 anys, alguns cops em sento més aprop d'altres generacions que suposadament "la meva".
ESTIC INDIGNADA, UN COP MÉS!
MPAU
Hola Marià,
Doncs sí, realment tenim un problema.
A més, per si fos poc, ahir vaig llegir que 3 de cada 10 joves estan a favor de la pena de mort.
Però tant mateix, crec que no els hem de veure com la causa de la degradació dels valors de la nostra societat que ens ha costat tants segles assolir, si no més aviat com la conseqüència.
Segurament ja fa molt temps, massa, que no gestionem correctament els nostres drets i que des de la nostra societat benestant, més que del benestar, molt sovint actuem amb hipocresia, creant ONGs per un costat i beneficiant-nos del treball esclau i mal pagat d'aquells qui pretenem ajudar.
Malgrat tot, tampoc em sembla que ara haguem d'entonar el "mea culpa". És massa tard i cal posar fil a l'agulla. Per un costat sí que cal que ens replantegem la nostra actitud vers els més necessitats, però sobretot, hem de ser implacables amb els qui fomenten la discriminació de manera tant oberta. D'arguments no ens en falten.
Salut!
Pilar.
Les reflexions d'institut són molt interessants, però compte són més cridaneres quan tenen un marcat to extremista, l'opinió dels alumnes tolerants no és mai tan explosiva i de retruc tan grollera com la dels alumnes que fan l'aposta dels d'aquí per damunt dels d'allí, una aposta sols perdonable perquè ve d'adolescents en molts casos recolzats per un pensament acomodat en quatre pensaments fets, sí, hi ha pensaments fets, com hi ha frases fetes.
Respecte al tema de si els immigrants s'han de distinguir entre legals i il.legals, vés, vols dir que els daus de decidir uns aquí, els altres allí, no són en mans d'empresaris, capitalistes i tota la resta d'omniscients controladors de l'espècie proletària, que volen prostitutes, il.legals, que volen cambrers, legals, que volen collidors de fruita a preu Kunta Kinte, il.legals, i així la llista es faria infinita, sí, ja sé que hi ha regularitzacions i això, però fins a un trist cert punt.
El problema es fa majúscul quan les opinions de la canalla adolescent passen a ser opinions canalles d'adults, tots ens trobem comentaris estúpids sobre immigrants sobrers, mentre ens fotem un copa que ens serveix una romanesa, vivim en pisos que netegen colombianes o parem el cotxe perquè un africà ens posa l'STOP als morros.
L'únic racisme racional és la xenofobia visceral contra els racistes i això em de provar d'ensenyar-nos els uns als altres.
Gràcies als déus dels dilluns pagans, tinc que dir, que igual que tu, jo m'he trobat petits estols d'alumnes carregats d'immadures teories sobre immigració, també he conegut entre l'alumnat gent d'una solidaritat i alegria vers els altres, tots els altres, no vull fer grupuscles, digna d'aprenentatge i admiració per part meva.
Bé, Marià, salutacions.
Albert Guiu
Estic d'acord amb l'Albert quan diu que les reflexions extremistes són més cridaneres que l'opinió dels alumnes tolerants. I en aquest sentit, vull remarcar que la majoria d'alumnes tenien aquesta opinió tolerant.
Salut
M'ha deixat impressionat llegir el que he llegit...mai em podria pensar que persones de tan curta edat poguéssin ser partidaries d'actituds tan poc solidàries. Crec que ser professor de secundària avui en dia és tot un repte per a qualsevol persona, i, Marià, valoro moltíssim la feina que feu tots vosaltres cada dia, ja que teniu un paper privilegiat a a l'hora de "moldejar" fins a cert punt els criteris de les persones que un dia prendran el testimoni de les generacions més grans.
Hi ha un punt però en el que m'agradaria fer un incís: no crec que el tema de la immigració i la pena de mort estiguin relacionats, com ha dit M.Pau. El fet que una persona estigui o no a favor de la pena de mort no pot relacionar-se amb el seu grau de tolerància vers el fenòmen de la immigració legal.
Pablo Ramírez García
Publica un comentari a l'entrada