dijous, 5 de novembre de 2009

Fàstig

Fàstig em fa veure com durant anys Fèlix Millet ha expoliat milions d'euros de la fundació Orfeó-Palau de la Música.
La quantitat et deixa gelat, però el pitjor és que actuava com si els diners fossins seus, o pitjor, perquè els malbaratava. Deixant de banda el seu sou millonari, Millet ha fet servir els recursos de la Fundació per pagar remodelacions de cases, viatges a les Maldives o a Dubai o les despeses de boda de les seves filles. Això si, ben arropat per Jordi Montull.
Fàstig em fa veure com Colom declara que ha rebut diners del Palau de la Música per pagar els deutes del Partit per la Independència i/0 per a la creació de la fundació Espai Catalunya que no va arribar a constituir-se mai. On són?
Fàstig em fa la fundació Trias Fargas vinculada a Convergència Democràtica de Catalunya que ha rebut 500.000 € en subvencions al llarg de 10 anys mentre activitats culturals pròpies de l'Orfeó Català no es podien fer per "falta de fons".
Fàstig em fa el jutge que, tot i tenir la llei de la seva banda, no fa cas de la commoció social que ha provocat aquest cas i deixa en llibertat els imputats.
I fàstig em fa tota aquella gent que sabia el que estava passant i va mirar cap a un altra banda, va callar o va deixar fer.

5 comentaris:

quim ha dit...

Estic d'acord amb tu Marià, Millet és la punta de l'iceberg . S'haurien de publicar també els noms de tots els que configuren aquests patronats i fundacions. Després potser entendríem molt millor tot el que ha passat.

Josep Antoni Collazos Ribera ha dit...

Certament escadalitza veure les xifres dels diners que ha arribat a malbaratar aquest ésser nefast. Però, a més a més, per a aquells que hem estat gestionant de prop petittes entitats (l'Orfeó de Flix o el CERE) en el meu cas, per a les quals sol·licitar una mísera subvenció representava un esforç en temps i en recopilar i complimentar documents, parant compte en comprovar que es complien correctament tots els termes per rebre-la, i veus com un un tio miserable i mesquí, aprofitant-se del nom d'una institució i el del seu llinatge, ha anat rebent a mans plenes tot el que demanava per destinar-ho en bona part al seu ús personal i repercutint negativament sobre la mateixa institució a què anaven destinats els diners (va estar a punt de disoldre's l'Orfeó Català per, suposadament, manca de fons!), francament m'ha indignat profundament. Ja no em poso en l'assumpte d'aquelles institucions i grups polítics que n'han tret profit d'aquest "mangoneo", ni en la vergonyosa actuació judicial.

eli ha dit...

... fa mooooolt fàstig!

Dora Cervelló ha dit...

Fa molt fàstig!però el què en fa més, és que tots aquells que el coneixien s'aixoplugaven sota la seua aura de bondat infinita i van anar als casaments, i van lluir vestits caríssims,i quan van necessitar diners, van tenir a qui apropar-se. Quan de temps feia que "el tot Barcelona", coneixia el draps bruts del Palau?. Quins fàstigs per tots aquells que han callat fins ara!.

Anònim ha dit...

Fàstic o fastig, però no hauries d'escriure fàstig.
Salut!