dilluns, 16 de novembre del 2009

On és Kyoto?

Fa uns dies (del 2 al 6 de novembre) es va celebrar a Barcelona una conferència sobre el canvi climàtic. Els escàndols protagonitzats per polítics i gent del món de la cultura: corrupció urbanística, malversació de fons públic, apropiació indeguda, etc. etc.; és a dir, el xoriços de coll blanc, van enviar aquesta trobada lluny dels titulars dels principals mitjans de comunicació.
La trobada en qüestió, però, era important. Més de 4000 delegats de diversos països havien de fer els deures i elaborar un document consensuat per portar a la cimera de Copenhaguen del desembre. En aquesta cimera s'ha de signar un nou acord per substituir el Protocol de Kyoto (Japó 1997) que limiti les emissions de diòxid de carboni i altres gasos d'efecte hivernacle, responsables de l'escalfament de la Terra i del canvi climàtic més enllà del 2012.
Ja us podeu imaginar que la reunió de Barcelona ha estat un fracàs, els participants han estat incapaços de signar un document de mínims i els interessos particulars s'han imposat als generals.
Mentrestant, les mostres de canvi climàtic són cada cop més evidents: perill de desertització de la conca mediterrània, fenòmens meteorològics extrems (llargues sequeres, pluges torrencials, huracans i tifons devastadors...), desglaç de l'oceà Àrtic, de l'Antàrtida i de moltes glaceres, augment del nivell del mar que ja és una amenaça real per a alguns països (Tuvalu) etc, etc, etc.
La situació és greu i estem aprop del punt de no retorn. Mai el clima havia canviat tant en tant poc temps. Són necessàries les accions conjuntes per sobre dels interessos locals o, els que és pitjor, dels interessos de les multinacionals.
Evidències del canvi climàtic
Foto muntatge del que pot passar