365 dies de bona sort a tothom!!!

Els residus nuclears a Flix

Ja sabeu que el passat 23 de desembre el Consell de Ministres va aprovar un paquet de mesures en l'àmbit nuclear, entre elles la construcció d'un magatzem de residus nuclears. Els pobles que el vulguin acollir tindran un mes de termini per a presentar la seva candidatura.

Sabedors de la notícia, l'ajuntament de Flix, en una mesura sense precedents, va convocar ahir un ple extraordinari amb un únic punt en l'ordre del dia: la possibilitat que Flix aculli aquest magatzem de residus nuclears.

El resultat del ple va ser del tot inesperat ja que, per unanimitat, es va decidir presentar la candidatura de Flix per acollir el magatzem temporal centralitzat (MTC).

"Es tracta d'avançar als nostres rivals en la cursa per aconseguir aquestes instal·lació" van afirmar fonts de l'ajuntament.

"No creiem que el cementiri nuclear comporti cap risc malgrat que s'hi emmagatzemaran milers de tones de materials altament radioactius durant milers d'anys, ni que aixó suposi la mort del municipi i la comarca que l'aculli com afirmen alguns verds radicals" van continuar dient les mateixes fonts.

A més a més, en el mateix ple es va decidir convocar una consulta popular per saber de primera mà el parer dels innocents del poble de Flix.

"No serà vinculant, perquè si el poble innocent ho rebutgés perdríem una gran oportunitat" van dir fonts autoritzades.

BONES FESTES

Després de Copenhaguen

Com ja vam comentar, aquest cap de setmana el líders mundials ha escenificat a Copenhaguen el fracàs de la cimera sobre el canvi climàtic.
Un cop més els nostres governants són incapaços d'arribar a un acord seriós per afrontar un problema, el canvi climàtic, que ningú nega que existeix, però que ningú s'atreveix a afrontar.
L'acord, de mínims, l'han adoptat els EUA i els líders de les potències emergents (Xina, Índia, Brasil...) marginant la Unió Europa. No s'ha signat cap compromís, cap objectiu a assolir, cap quota de reducció de gasos contaminants ni cap mecanisme de verificació.
Obama (qui l'ha vist i qui el veu), ha intentat presentar com un èxit de la cimera el fet que la Xina (que ja supera als EUA com a país més contaminant) hagi reconegut la seva preocupació pel canvi climàtic. Quina hipocresia!
Com és que no es poden posar d'acord?
El països desenvolupats, en un acte de cinisme, volien que la reducció més important de contaminants (sobretot CO2) l'haurien de fer els països en desenvolupament. Les grans economies, com la dels Estats Units, s'han limitat a fer petits gestos del tot insuficients i ja parlen d'un nou horitzó, el 2020 o 2050, per començar a lluitar pel canvi climàtic. Mentre que sols un nombre reduït de països de l'Europa occidental semblaven predisposats a establir reduccions importants de gasos contaminants i a aportar diners per afrontar aquest canvi.
Per la seva banda, les economies emergents (amb Xina i Índia al capdavant) no acceptaven cap tipus de control sobre les seves emissions, volien compensacions econòmiques o que se'ls permetés arribar a un major grau de desenvolupament per a començar a negociar les quotes d'emissions. El seu raonament és senzill: "quan jo estigui tant desenvolupat com vosaltres, ja en parlarem".
Finalment, els països més pobres ja van denunciar, des del primer dia de la Cimera, la posició de prepotència i de domini que volien imposar els països rics en la presa de decisions. Consideraven que es volia canviar tot per a no modificar res. És a dir, que un pocs països poguessin continuar mantenint el seu domini econòmic.

Ara bé Nadal

Mentre la temperatura va baixant i la majoria voldria que fins i tot nevés per Nadal, ha sortit una notícia al Diari de Tarragona sobre la possibilitat que el gener comenci

La neteja dels llots tòxics del

pantà de Flix

Com que encara no és el dia del innocents, haurem de donar certa versemblança a la notícia del diari.

Abans de Copenhaguen

Aquest cap de setmana acabarà la Cimera de Copenhaguen (Dinamarca). Tot apunta que serà un fracàs; però el líders mundials ho disfressaran amb un acord de mínims i una foto de cara a la galeria.

El deteriorament del medi ambient fa temps que preocupa a la comunitat internacional, encara que això no ha suposat consensuar una solució seriosa.

L'any 1972 l'Institut Tecnològic de Massatchusetts (MIT) va elaborar per encàrrec del Club de Roma l'informe Els límits del creixement, en el qual es denunciava fins a quin punt les societats occidentals estaven espoliant el medi ambient.

Aquell mateix any es va celebrar a Estocolm (Suècia) la primera reunió mundial sobre el medi ambient. En aquesta Conferència es van prendre consciència sobre un concepte que avui dia està de moda: el desenvolupament sostenible.

Vint anys desprès, el 1992, es va celebrar la Cimera de Rio de Janeiro(Brasil), coneguda amb el nom de Cimera de la Terra. En aquesta cimera va destacar com a proposta l'Agenda 21. Un programa d'actuacions pensant en el segle XXI que volia aconseguir un desenvolupament sostenible des del punt de vista ecològic, social i econòmic. Val a dir, que l'ajuntament de Flix va ratificar l'Agenda 21 i va crear un grup de treball que va elaborar un estudi socioambiental de Flix.

Posteriorment hi ha hagut moltes altres reunions. Algunes poc conegudes com la Cimera d'Aalborg (Dinamarca) del 1994.

Altres més famoses com la de Kioto (Japó) del 1997, coneguda perquè es va consensuar un protocol per la reducció de gasos contaminants (sobretot CO2), responsables del canvi climàtic, a taxes inferiors a les del 1990. Val a dir que els Estats Units, llavors el país que emetia un 25% del CO2 mundial, no el va ratificar. Per altra banda, ara sabem que aquell protocol va ser paper mullat ja que molt països, entre ells Espanya, no l'han complert.
Desprès ha vingut la Cimera de Johannesburg (Sud-àfrica) el 2002 i la de Bali (indonèsia) de 2007 en les que a més de tractar temes relacionats amb el canvi climàtic, també s'han plantejats solucions per eradicar la pobresa.
Bé, de reunions no n'han faltat, de bona voluntat tampoc, però això no s'ha traduït en una millora del medi ambient, i com diu James Lovelock en la seva hipòtesi Gaia: si no adoptem mesures immediatament per salvar la Terra, aquesta s'autoregularà i se n'encarregarà de fer desaparèixer el virus (l'home) que la fa estar malalta.

TV3, la teva?

La informació que dona TV3 de Catalunya està profundament esbiaixada, ho porto observant des de fa temps, i no soc l’únic.

Aquest estiu, sense anar més lluny, tots els telenotícies de TV3 donaven diàriament informació puntual d’actes culturals, lúdics i festius de les comarques gironines: Les havaneres de Calella, el Festival Castell de Peralada, el Festival del Jardins de Cap Roig, el Festival Internacional de Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols, la Shubertiada de Vilabertran (un poble de menys de 900 habitants) i un llarg etcètera.

La notícia sempre la donaven bastant complerta: presentació en directe d’un periodista de TV3, imatges de l’actuació, entrevistes als assistents i programació del proper dia.

Arribaven a l’absurd de donar notícies sobre lectures bilingües de poesia on les imatges mostraven un públic format per “quatre i el cabo”. Però com que també es feien en alguna localitat empordanesa, doncs tenia glamour. I és que TV3 està enamorada de l’Empordà.

Cap altra informació de cap altra activitat de cap altre lloc. Com si a la resta de Catalunya no es fessin concerts, festivals, lectures de poesies o obres de teatre, presentacions de llibres o fires. I en cas que n’informessin, una veu en off comentava i es ventilava la notícia en 15 segons.

Poca cosa de les actuacions que es feien durant l’estiu als Camp de Mart de Tarragona, nul·la informació de la Festa del Renaixement de Tortosa i ja no vull ni dir sobre la Fira del vi de Falset o la Fira de Mòra la Nova, que tot i tenir una antiguitat considerable (178 anys), per als de TV3 no existeix. El sud no existeix, no té glamour, és vulgar. El periodistes de TV3 no tenen per costum passar els seu temps d’oci a les comarques de més al sud del Llobregat.

Del Montseny o dels pobles de la Garrotxa sempre notícies agradables; inclús la problemàtica sobre la línia de Molt Alta Tensió es presentada com un greuge contra la població autòctona i com una amenaça al seu atractiu turístic. En canvi, furguen en cada notícia negativa relacionada amb Flix. No sé perquè, però també els hi encanta, encara que en sentit negatiu.

Dels teus no en vols sentir dir

Ja fa dies que per la blogesfera flixanca es comenta el reportatge de 30 Minuts sobre la Fàbrica. La realitat és que es tracta d’un reportatge que tot i no mentir, no diu tota la veritat, i posa el poble de Flix en escac. De fet, ha posat més llenya al foc perquè la situació que patim ja està prou encesa. I nosaltres estem cansats de ser els dolents de la pel·lícula.

Ja ho va dir Jordi Pujol que estàvem en un cul de sac, però ara l’etiqueta que ens han posat, si és que ja no la teníem, és la d’un macroabocador pestilent, contaminat i contaminant.

Les persones vestides amb escafandres i comptadors de radioactivitat, els residus químics en bidons i al fons del riu i les cases de la Colònia destrossades com si haguessin estat bombardejades van donar una imatge d’un Txernòbil químic. Però compte, no s’ha de matar el missatger. No és el culpable del que està passant al poble. I que consti que no defenso TV3, ja són prou grandets!

El reportatge era sobre l’empresa, no sobre Flix. Tampoc anava de la relació del poble amb la Fàbrica, sinó de la relació d’aquesta amb el poble. De com és de poderosa i influent una gran empresa en una localitat petita, fins al punt de confondre’s totes dues.

De fet, tot el que van dir, ja ho sabíem. Que la Colònia fa temps que es deteriora sense que ningú faci res, ja ho sabíem. Que el Casino cau a trossos, ja ho sabíem. Que s’abocaven productes tòxics al riu sense cap control, ja ho sabíem. Que el protocol de Kyoto posava data de caducitat a certs productes químics que es fan a Flix, ja ho sabíem. Que hi ha una doble contaminació, la del riu i la de la cervell, tothom ho sap.

Llavors, de què ens escandalitzem? Realment, el reportatge ha enganyat a algú? Les respostes ja les he llegides pels blocs, i tothom té una part de raó. Per altra banda, potser el que ens fa mal és que un altre ens ho refregui per la cara com aquella dita que diu, més o menys, “Dels teus en vols dir però no en vols sentir dir”.