Aquest cap de setmana acabarà la Cimera de Copenhaguen (Dinamarca). Tot apunta que serà un fracàs; però el líders mundials ho disfressaran amb un acord de mínims i una foto de cara a la galeria.
El deteriorament del medi ambient fa temps que preocupa a la comunitat internacional, encara que això no ha suposat consensuar una solució seriosa.
L'any 1972 l'Institut Tecnològic de Massatchusetts (MIT) va elaborar per encàrrec del Club de Roma l'informe Els límits del creixement, en el qual es denunciava fins a quin punt les societats occidentals estaven espoliant el medi ambient.
Aquell mateix any es va celebrar a Estocolm (Suècia) la primera reunió mundial sobre el medi ambient. En aquesta Conferència es van prendre consciència sobre un concepte que avui dia està de moda: el desenvolupament sostenible.
Vint anys desprès, el 1992, es va celebrar la Cimera de Rio de Janeiro(Brasil), coneguda amb el nom de Cimera de la Terra. En aquesta cimera va destacar com a proposta l'Agenda 21. Un programa d'actuacions pensant en el segle XXI que volia aconseguir un desenvolupament sostenible des del punt de vista ecològic, social i econòmic. Val a dir, que l'ajuntament de Flix va ratificar l'Agenda 21 i va crear un grup de treball que va elaborar un estudi socioambiental de Flix.
Posteriorment hi ha hagut moltes altres reunions. Algunes poc conegudes com la Cimera d'Aalborg (Dinamarca) del 1994.
Altres més famoses com la de Kioto (Japó) del 1997, coneguda perquè es va consensuar un protocol per la reducció de gasos contaminants (sobretot CO2), responsables del canvi climàtic, a taxes inferiors a les del 1990. Val a dir que els Estats Units, llavors el país que emetia un 25% del CO2 mundial, no el va ratificar. Per altra banda, ara sabem que aquell protocol va ser paper mullat ja que molt països, entre ells Espanya, no l'han complert.
Desprès ha vingut la Cimera de Johannesburg (Sud-àfrica) el 2002 i la de Bali (indonèsia) de 2007 en les que a més de tractar temes relacionats amb el canvi climàtic, també s'han plantejats solucions per eradicar la pobresa.
Bé, de reunions no n'han faltat, de bona voluntat tampoc, però això no s'ha traduït en una millora del medi ambient, i com diu James Lovelock en la seva hipòtesi Gaia: si no adoptem mesures immediatament per salvar la Terra, aquesta s'autoregularà i se n'encarregarà de fer desaparèixer el virus (l'home) que la fa estar malalta.
Desprès ha vingut la Cimera de Johannesburg (Sud-àfrica) el 2002 i la de Bali (indonèsia) de 2007 en les que a més de tractar temes relacionats amb el canvi climàtic, també s'han plantejats solucions per eradicar la pobresa.
Bé, de reunions no n'han faltat, de bona voluntat tampoc, però això no s'ha traduït en una millora del medi ambient, i com diu James Lovelock en la seva hipòtesi Gaia: si no adoptem mesures immediatament per salvar la Terra, aquesta s'autoregularà i se n'encarregarà de fer desaparèixer el virus (l'home) que la fa estar malalta.
1 comentari:
No aportaré gaire a lo que ja heu dit, però estic totalment d'acord amb la idea de Gaia i té arrel en les més profundes lleis de la termodinàmica.
D'altra banda, la superpoblació mundial com diu Reyes és un fet innegable, i malauradament, el model d'economia capitalista no inclou entre les seves hipòtesis que els recursos són limitats. Fa 100 anys, quan el capitalisme estava en els seus inicis i la població humana era de 1000 milions de persones i les seves capacitats d'interactuar amb el medi ambient més limitades, no feia falta considerar límits al desenvolupament i als residus(dubto que s'ho plantegesin, cosa que no hauria estat pas malament). Però avui en dia, amb gairebé 7000 milions rondant pel planeta...els efectes acumulats comencen a ser palpables, i les companyies continuen amb les seves aspiracions de créixer més i més...
Potser no hauríem hagut d'avançar tan ràpid aquest segle passat tirant per la vida ràpida...potser hauríem d'haver plantejat les coses des d'un punt de vista sostenible ja des d'un principi. Si no ho vam fer és perquè en aquells temps tan se'ns fotia el planeta i la natura. I si això és cert...quan va deixar l'home d'estimar la natura i tenir-ne cura? :S
Estic segur que passi el que passi, al Segle XXI no es repetiràn els avanços del Segle XX...bàsicament perquè els recursos seràn tan escassos que no ens podrem anar permetent llançar al mercat mòbils nous cada 2 mesos, cotxes...i un llarguíssim ectètera de productes que no fan més que fomentar la renovació contínua i el malbaratament de recursos, no sols d'energia, sinó de matèries primeres en sí.
Tot això s'anirà veient, a poc a poc...però el canvi arribarà.
Pablo
Publica un comentari a l'entrada