dimarts, 15 de juny de 2010

Samaranch, falangista

Moltes persones que van viure sota la dictadura del general Franco es van veure obligades a cantar el Cara al Sol i van haver de fer la salutació feixista. Eren altres temps i no hi havia llibertat. Aquestes persones no es poden considerar franquistes, ni afectes al règim.
Una altra cosa es haver participat voluntàriament de les institucions del règim franquista com és el cas del senyor Juan Antonio Samaranch. Un personatge, que no sols va formar part de la maquinària del dictador, si no que mai se'n va penedir.
"Jo no m'avergonyeixo del que vaig fer a Espanya", va dir Samaranch en una entrevista el 1999 al The New York Times. "Franco va fer coses bones per al meu país. Ell ens va mantenir fora de la Segona Guerra Munidal" (ja!)
Burgés, tradicionalista, conservador, Samaranch, nascut el 1920, va ingressar jovenet a la Falange Española Tradicionalista y de la Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS), va ser regidor d'esports a l'ajuntament franquista de Barcelona des de l'any 1955 fins al 1962.
El 1964 va ser Procurador a Cortes a les Corts franquistes, càrrec que ocupà fins el 1977.El 1967 fou nomenat Delegado Nacional de Deportes i a ell se li atribueixen les frases "Contamos contigo" i "Vive deportivamente" . També va ser president del comitè olímpic estatal del 1967 al 1970 i president de la diputació de Barcelona de 1973 a 1977.
Tota una vida dedicada a promocionar el drets i les llibertats de les persones. Per això no es d'estranyar que el 18 de juliol de 1974, un mica més d'un any abans de morir el dictador, Samaranch continuava fent la salutació feixista.El més paradoxal és que, un cop mort (21 d'abril de 2010) els mitjans de comunicació hagin passat de puntetes per aquest passat i que des de la Generalitat de Catalunya s'hagi omès voluntàriament i se li hagin fet uns funerals de cap d'estat amb un exercici de desmemòria històrica que deixa retratats un cop més als nostres polítics.
Únicament s'ha recordat els seus 21 anys al capdavant del COI. Període de temps que, sembla ser que no va ser tant bo com ens l'han pintat. Al menys això és el que es dedueix de la lectura de la premsa internacional.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

i n´hi havien que feien viatges amb un misto cada vegada fins omplir la caixa

Anònim ha dit...

i n´hi havien que feien viatges amb un misto cada vegada fins omplir la caixa