Arran de la crisi que estem patim, alguns governants europeus es trobem en un dilema de difícil solució. O bé han d'adoptar mesures d'austeritat clarament impopulars que poden posar a la població en contra seva, a les eleccions o al carrer, fent-los desaparèixer (Irlanda, Portugal i, en pocs dies, Espanya). O bé es resisteixen a adoptar aquestes mesures i, llavors, els mercats financers i borsaris els penalitzen i obliguen a Brusel·les a intervenir i provocar, també, la seva caiguda (Grècia i Itàlia).
En aquest segon cas, la situació és especialment greu perquè sense passar per les urnes es nombra un govern (amb el suport dels respectius parlaments) de tecnòcrates que serà l'encarregat de dur a terme les reformes estructurals marcades des d'Europa que, suposadament, ens treuran de la crisi.
En qualsevol cas el que sembla evident és que aquesta crisi està afectant més greument a la perifèria de l'eurozona. En aquests països ja fa temps que es té la sensació que les decisions no són adoptades pels governs estatals si no que venen dictades per la senyora Merkel o, en el pitjor dels casos, pels mercats.
Això planteja molt interrogants sobre el projecte d'una Europa unida, una mòneda única, sobre l'existència d'una Unió Europea de dues velocitats, sobre la responsabilitat dels polítics a l'hora d'haver evitat la crisi o sobre la salut de les nostres democràcies; per què, realment cal anar a votar?
1 comentari:
Bon article Marià. Aquests dies estem sent protagonistes de la història tot i que en molts casos mirem cap a altres costats i ens impedeixi avançar com a conjunt de persones que compartim les nostres vides, el mateix planeta, i la mateixa història. Les eleccions del 20N, penso jo, que estan posades en aquesta data a propòsit, tant per la proximitat en el temps com per recordar la mort de l'antic dictador Francisco Franco. Per un costat, ràpid abans que faci fallida Espanya i calgui fer un cop d'Estat des d'Europa com a Grècia i Itàlia, i per l'altre, pressionar moralment a la població a anar a votar en aquest dia tan representatiu de la nostra història i donar així credibilitat democràtica. Tanmateix, tot i la importància que puguin semblar tenir les eleccions aquí Espanya està el peix venut, i guanyi qui guanyi, no governaran els polítics sinó el mercat. Així doncs, és com un cop d'Estat encobert per unes eleccions que probablement no tinguin ni un 50% de participació (a opinió pròpia) i per ambdós motius es tractarà de les menys democràtiques des de la història de la democràcia a Espanya. Una pregunta que em faig és; com li sentaria a la població que ara ens treguessin al Zapatero, o al Rubalcaba o al Rajoy al seu dia, i ens imposessin un nou president i equip de govern, a un poble que ha viscut la dictadura fa pocs anys?? em contesto a mi mateix i la resposta és la intolerància. Tot i així, hi ha un llarg camí per aconseguir que la majoria ens unim contra lo intolerable i passem a ser els verdaders protagonistes de la història i no les víctimes com sempre hem estat. Per això opino que votar el 20 N és el menys important i encanvi és més precís conscienciar-se que cal un canvi des de baix ja que els partits i Europa no ens duran a aquest, i s'ha de trencar la por cap l'activisme en tots els àmbits i organitzar-se, compartir, unir-nos, i així sentir-nos forts i ser-ho realment, per percatar-nos que és possible, i per conduir el futur per unes altres vies i plantar cara a la minoria que ens controla i és culpable de moltes de les desgràcies que dia a dia es duen a terme i afecten a la majoria de la població mundial. Ja només em queda dir que s'apropen temps austers i difícils però podem fer d'aquestos els millors de les nostres vides si com a poble estem a l'alçada de les circumstàncies i actuem. Salut!
Publica un comentari a l'entrada