La guerra porta implícit la mort, el dolor i la destrucció; per això la poden qualificar amb qualsevol adjectiu que ens vingui al cap: innecessària, dolorosa, cruel, salvatge, inhumana, tràgica....
Avui dia, la única cosa que marca la diferència entre una guerra i una altra és l'atenció que li dediquen els mitjans de comunicació. Perquè, encara que sembli mentida, hi ha unes guerres que són més mediàtiques que unes altres.
Les imatges de ferits i morts, especialment si són dones i nens, i els articles que parlen de les atrocitats que cometen uns i els altres, ens colpeixen el cor i ens fa pensar en qui pot ser el salvatge que ha provocat aquella massacre.
Però, siguem realistes, no hi ha sols una guerra, la que surt per la tele o a la portada dels diaris. Hi ha moltes guerres, guerres que s'estan produint en aquests moments i amb uns índexs de violència i destrucció inimaginables.
El que hem de preguntar-nos es qui decideix que una guerra sigui més mediàtica que una altra. O, per què la lògica mediàtica fa que molts conflictes siguin invisibles per a molts de nosaltres.
Encara tinc present els mesos anteriors a l'atac dels EUA a l'Iraq (març de 2003). Una guerra anunciada a
bombo i plateret per tots els mitjans de comunicació, i que va provocar una resposta en contra a nivell internacional com mai s'ha produït en la història.
Però per aquelles mateixes dates (febrer de 2003), a
Darfur (Sudan) s'estava i s'està produint una catàstrofe humanitària que pràcticament no va tenir ressó en els mitjans de comunicació. Per tant, per a la majoria de la gent no existia. Ni una sola manifestació, ni una protesta, ni una campanya d'internet, ni una cassolada. Senzillament, no la veiem. Centenars de milers de persones mortes (també nens), milions de desplaçats, però cap moviment de protesta.
Ara estem en una situació semblant;
Isarel amb una desmesura evident aprofita els seu poderòs exèrcit per esclafar els terroristes de
Hamàs. Els mitjans de comunicació, sobretot la televisió i els diaris, ens bombardegen amb imatges esfereidores de nens morts, ferits o mutilats i amb relats esgarrifosos que superen la nostra imaginació. Però, és que us penseu que la guerra te alguna cosa de noble?
Tots ens tornem a posar les mans al cap i ens comencem a mobilitzar. Però, hi ha molts altres conflictes: RD Congo, Txad, Somàlia, NE d'Sri Lanka, Angola, Haití, Zimbabwe, Libèria, Sahara Occidental, Myanmar, Kurdistan, Txetxènia, Timor Oriental, Costa d'Ivori, etc.
Des del 1990 s'han produït unes 100 guerres; actualment, tenen lloc una trentena de guerres obertes i unes setanta situacions de tensió greu que poden esdevenir guerra. S'han produït milions de morts i més de 24 milions de desplaçats.
Pot ser ja és hora de mobilitzar-nos contra la guerra i no contra una guerra.
