Feia dies que es coneixia la notícia, però no s'ha fet pública fins avui. Sembla ser que el prestigiós MIT (Institut Tecnològic de Massanet) ha elaborat un exhaustiu estudi sobre el fangs de l'embassament de Flix que desaconsella totalment la seva neteja.
Segons Francis F. Coppola, director del MIT, hi ha una altíssima probabilitat que amb les obres de neteja es produeixi un tsunami de fangs tòxics que provocaria un desastre mediambiental. "Aigües avall de Flix, la flora i la fauna es veurien molt afectades, però també l'activitat econòmica" ha declarat Coppola.Davant d'aquesta situació la ministra de medi ambient ja ha assegurat que les obres de descontaminació s'aturen de manera indefinida. En declaracions a l'agència EFA ha manifestat: "Els fangs es quedaran a Flix".
L'alcalde de Flix ha mostrat la seva perplexitat i ha sortit al pas exigint que el poble no perdi la inversió que s'havia de fer amb motiu de les obres de descontaminació de l'embassament. Per això, ha proposat convertir la cinta transportadora, que havia de portar el fangs fins al Racó de la Senyora, en un telecabina que sobrevoli l'espai natural de Sebes.
La proposta sembla que s'ha vist bé des de Madrid, que l'estudiarà i abans d'acabar l'any donarà una resposta.
2 comentaris:
Posar tb un telecabina cap a la Massana (andorra) per fomentar els esports de muntanya !
referent a la teva acertada denúncia d'alarma d'entre l'alumnat d'eso, el debat curricular diu això, però com aconseguir-ho si la societat és com la que ens deien que era l'americana: hipòcrita els grans diuen si a la immigració per por a ser titllats de racistes , però les criatures adolescents encara diuen el que pensen i realment és trist, molt trist. tots tenim dret a menjar i a viure, no? o potser només tenen dret els rics i guapos.
1.2. L’educació social i cultural en l’educació d’avui: finalitats
La socialització i la formació de la infància i l’adolescència són una de les raons de ser
fonamentals de l’escola. El seu abast implica tots els actes educatius. L’escola és, en primer
lloc, una comunitat que s’insereix i en part reflecteix, a petita escala, i d’acord amb les
característiques i l’edat de l’alumnat, els valors de la societat democràtica en què els nostres
infants i adolescents hauran de participar i desenvolupar-se. L’escola ha d’estar oberta i
ser partícip de l’entorn social, tant el físicament més pròxim —el barri, la localitat— com els
que ens arriben quotidianament pels mitjans de comunicació, en una dialèctica d’escales
diverses. L’educació, a l’aula i en les altres activitats educatives, és un fet social. Allò que es
transmet mitjançant l’educació —sabers, però també codis i valors— forma una part rellevant
del fet cultural. La comprensió i l’expressió orals i escrites, per exemple, són un fet social
54
Pacte Nacional per a l’Educació
Debat curricular
i cultural de primeríssima importància. Això mateix hauríem de dir de les habilitats matemàtiques
i científiques, dels llenguatges artístics o de la pràctica esportiva, per esmentar tan sols
alguns àmbits consolidats de la institució escolar. Tots ells contribueixen a generar un sistema
de valors, des de pràctiques diverses però que han de ser coherents.
L’escola ha de preparar, doncs, els alumnes perquè esdevinguin ciutadans i ciutadanes actius
i compromesos d’una societat que manifesta canvis accelerats, però també importants
elements de continuïtat. Ja hem esmentat entre els primers: la construcció política d’Europa,
la globalització econòmica, la terciarització i l’increment del consum a les societats
desenvolupades, l’expansió de les TIC, els canvis en l’estructura familiar i la presència d’una
immigració que prové de paràmetres culturals molt diversos. Es tracta de fenòmens que
caracteritzen ja la nostra realitat present, que ho continuaran fent en les properes dècades,
i que, per tant, l’escola ha de saber integrar. Tots ells són analitzats, des de perspectives diverses,
en els apartats següents. Alguns obliguen a revisions del contingut dels currículums
—com la construcció europea, que ha d’abocar a la formació d’una ciutadania i d’una
identitat comunes, que en valori també la diversitat. D’altres exigeixen la revisió del procés
d’aprenentatge, com l’ús de les noves tecnologies d’obtenció i processament de la informació
—que obren als ciutadans un marc de coneixements il·limitat, però mancat d’uns criteris
universals de fiabilitat i de jerarquia cultural.
Entre els elements de continuïtat, que l’escola ha de saber potenciar, cal destacar: els valors
democràtics, la identitat personal i col·lectiva dels ciutadans, la cohesió social, la participació,
la solidaritat i la lluita contra l’exclusió. Des d’aquesta perspectiva, l’escola ha de ser una
eina de potenciació dels valors socials i culturals que ens caracteritzen com a col·lectivitat
humana.
En definitiva, l’escola ha de facilitar als seus alumnes un conjunt de sabers i experiències
que els dotin d’unes eines bàsiques per a desenvolupar una vida plena en societat. Així,
entre les finalitats de l’escola en l’àmbit social i cultural, cal esmentar:
• la formació de ciutadans autònoms i responsables i l’enfortiment dels valors de diàleg per
a una societat democràtica. L’escola ha d’ensenyar què és la democràcia i què significa
viure en democràcia. Ha d’ensenyar a saber escoltar i llegir, a saber expressar amb argumentació
les opinions pròpies, a saber pensar i a saber escollir —tot assumint la possibilitat
de l’error;
• l’enfortiment de la identitat personal i col·lectiva dels ciutadans i de les ciutadanes, i també
la valoració i el respecte vers les altres cultures i societats. L’escola ha d’ensenyar a reconèixer
i analitzar els espais, societats i cultures, pròxims i llunyans, des de diverses percepcions
i escales;
• la formació d’una consciència històrica, en un doble sentit: que la nostra societat i cultura és
el resultat del llegat de les generacions passades, que hem de conèixer i valorar; i que la
55
Pacte Nacional per a l’Educació
Debat curricular
nostra societat i cultura és un fet dinàmic, en moviment, que com a ciutadans i ciutadanes
hem de contribuir a construir;
• la potenciació de la igualtat de drets i la convivència i l’oposició a qualsevol forma de
discriminació i d’exclusió social. L’escola ha de facilitar les eines bàsiques per a comprendre
la societat d’avui, per a saber llegir i interpretar els missatges que ens arriben des dels
mass-media, per a interpretar els fets socials i plantejar possibles alternatives de futur, per
a saber exercir els drets i deures com a ciutadans i per a desenvolupar un pensament crític
que generi actituds emprenedores, innovadores i compromeses.
Publica un comentari a l'entrada