Leaving Las Vegas

Pels vols de Nadal de 2009 el Consell de Ministres va aprovar un paquet de mesures en l'àmbit nuclear, entre les que destacava la construcció d'un magatzem de residus nuclears. S'obria així un període de temps durant el qual els municipis que el volguessin acollir podrien presentar la seva candidatura.

Pel rebuig social que hi ha cap als temes nuclears se sabia que la majoria de municipis candidats serien els mateixos que tenen alguna activitat nuclear en el seu terme o pobles petits i situats en zones despoblades. Cap gran municipi presentaria la seva candidatura. Barcelona, Madrid o Sevilla es reserven les olimpíades, exposicions universals, capitalitats culturals o congressos de mòbils.

Evidentment Ascó, per la seva cultura nuclear seria un dels municipis que presentaria la seva candidatura i, a més, amb possibilitats d'acollir-lo. No cal recordar l'enfrontament que es va produir entre partidaris i detractors de la idea.

Immediatament va sortir gent a nivell particular, formant part d'algun col·lectiu i gent que matina molt que van expressar d'una manera més o menys oberta que es tractava d'una oportunitat única per al nostre territori.

Deien que representava una forta inversió de capital, la creació de molts llocs de treball directe i indirecte, la fi dels nostres problemes i no sé que més. Manifestaven que era un error, una irresponsabilitat, deixar passar aquesta oportunitat i que, si era necessari, l'Ajuntament de Flix també hauria de presentar la seva candidatura. Es van sentir veus que inclús demanaven la construcció de noves centrals nuclears al territori com a solució als nostres problemes.

Ara, més de dos anys desprès, em pensava que alguna persona a nivell particular, algú que forma part d'algun col·lectiu o algú que matina molt; és a dir, aquells que demanaven el MTC al nostre territori com a solució als nostres problemes, els mateixos que feien entrades als blocs, ara semiabandonats, o que deixaven els seus comentaris amb més o menys encert, sortirien a demanar que s'instal·lés aquí, a Flix, un altre "caramelet".

Em pensava que alguna persona, algun col·lectiu o algú que matina molt demanaria, exigiria, al nostre ajuntament, a tots els partits polítics del poble, a totes les entitats  que conjuntament es presentés la candidatura de Flix o que es demanés una entrevista amb qui fos per acollir una inversió superior als 16.000 milions d'euros i una previsió de creació d'uns 200.000 llocs de treball.
Em pensava que els bloggers tornarien a treure fum crucificant a l'alcalde, als regidors i, de pas, als funcionaris per la irresponsabilitat de tornar a deixar passar una oportunitat única per al poble i per a  tota la comarca.

Em refereixo el macroprojecte d'oci que el magnat nord-americà Sheldon Adelson té previst ubicar a Espanya: EuroVegas. Un macroprojecte que, curiosament, es disputen Madrid i Barcelona sense la possibilitat que hi hagi més candidats.
Crec que l'ajuntament de Flix no pot deixar escapar aquesta oportunitat, i si ho fa, ha de dimitir en bloc. Perquè Flix presenta unes condicions més favorables del que ens podem pensar per  acollir el projecte. En aquest sentit, cal recordar que la ciutat de Las Vegas (Nevada) està situada al mig del desert i va ser necessari construir-hi pràcticament totes les infraestructures bàsiques. Nosaltres les tenim. Bé! Més o menys!

• Tenim tot el terreny que es vulgui.
• Tenim tota l'aigua necessària. I ara que netejaran l'embassament (?) de més qualitat.
• Tenim tota l'energia que consumirà aquesta ciutat de l'oci. Centrals nuclears, hidroelèctriques, molins i plaques solars.
• Tenim dos aeroports (Reus i Lleida) infrautilitzats a menys d'una hora de distància. Aquest temps no és molt exagerat si tenim en compte que a l'aeroport de Lleida-Alguaire hi arriben turistes que van al Pirineu a esquiar. Trajecte que han de fer amb bus i que representa més d'una hora i mitja d'anada i unes tres hores de tornada per les cues que es formen en acabar el cap de setmana.
• Tenim l'eix de l'Ebre i la N-420 que es podrien desdoblar. No hauria de representar cap maldecap tenint en compte que s'han construït autovies que no porten enlloc com l'A-14 que s'acaba bruscament al límit entre Lleida i Aragó perquè a la banda aragonesa no s'ha mogut ni un carretó de terra.
• Tenim una línia de ferrocarril. Que s'hauria de arranjar o, posats a demanar, convertir en un ramal de l'AVE. Això tampoc hauria de representar cap problema ja que s'han fet trams d'AVE que al cap de sis mesos s'han hagut de tancar per manca de passatgers (Toledo-Albacete).

En fi, tampoc estem demanant la lluna. Per això els polítics locals haurien de pressionar per aconseguir aquest "caramelet" o carregar amb les conseqüències.  Però la realitat és que aquest "caramelet" se l'estan disputant Madrid i Barcelona i que per a nosaltres sols ens deixen les escombraries i, a sobre, ens barallem.