Eagle has landed

El 16 de juliol de 1969 a quarts d'onze del matí, hora local, s'enlairava des de Cap Kennedy (Florida, EUA) l'Apol·lo XI amb els astronautes Neil Armstrong, Buzz Aldrin i Michael Collins.

Dies desprès, el 20 de juliol, l'Eagle allunava al sud del Mare Tranquilitatis i Amstrong es convertia en el primer ésser humà que posava el peu sobre la Lluna (..un petit pas per a l'home, però un gran pas per a la humanitat).

Però aquesta fita històrica no es pot explicar sense tenir en compte el context internacional en que es va produir: La Guerra Freda. La situació de tensió política, ideològica i militar que va tenir lloc durant la segona meitat del segle XX entre el bloc occidental-capitalista (liderat pels EUA) i l'oriental-comunista (liderat per la URSS) també es va manifestar en la cursa per la conquesta de l'espai.

Però aquesta conquesta de l'espai, que tenia molt de propaganda, era important sobretot per l'aplicació dels avenços científics i tecnològics a la indústria armamentista, especialment els míssils balístics intercontinentals (ICBM), capaços de posar diversos cap nuclears a milers de quilòmetres de distància.

Els soviètics sempre van anar per davant en aquesta cursa espacial: Van posar en òrbita el primer satèl·lit artificial el 1957 (Sputnik), el primer ésser viu, també el 1957 (la gosseta Laika), el primer home el 1961 (Yuri Gagarin), la primera dona el 1963 (Valentina Tershkova) i van fer el primer passeig a l'espai el 1965 (Alexei Leonov).

Kennedy, amb un cop d'efecte, va anunciar el 1961 que els EUA posarien un home a la Lluna abans de que acabés la dècada. Així, quan l'Apol·lo 11 va allunar, molta gent va donar per acabada aquesta cursa. Els americans encara enviarien 6 missions més, mentre que els soviètics van fracassar en el seu intent de posar un cosmonauta a la Lluna.

La porta de l'infern

Darvaz és una petita localitat situada al desert de Karakum al Turkmenistan. Antiga república soviètica, és un país situat a l'Àsia Central que disposa d'importants reserves de petroli i gas natural, però que actualment té un reclam turístic important: la porta de l'infern.

Es tracta d'un cràter provocat per l'home de més de 50 metres de diametre i més de 20 de profunditat que crema des de fa uns 35-40 anys.

Aquest cràter, visible amb el google Earth, és el resultat inesperat d'una prospecció minera feta per geòlegs soviètics als anys 70 del segle XX per trobar gas natural. Els geòlegs van topar amb una enorme caverna plena de gas que, per algun motiu, va incendiar-se i va provocar l'aparició d'aquest pou que crema en un incendi que sembla no tenir fi, alimentat pel gas que hi ha al subsòl i que ningú sap quan s'acabarà.

Notes de fi de curs

Avui ha estat el dia d'entrega de notes de fi de curs a l'IES Flix. Els alumnes han recollit unes notes que s'han anat gestant durant nou mesos.
El ritual es va repetint any rere any. Els alumnes que ja ho tenien tot aprovat, amb millor o pitjor nota, han confirmat allò que fa dies que sabien: l'any que ve passaran de curs.

En canvi, els alumnes que han anat a suficiència han reaccionat de manera molt diferent segons els resultats obtinguts. Alegria continguda perquè han jugat amb foc tot el curs i s'han salvat pels pèls, gran alegria perquè no s'esperaven aprovar i al final ha sonat la flauta o, profunda decepció i, fins i tot llàgrimes, perquè no han superat el curs.

També avui s'han fet públiques les notes de selectivitat i, en aquest cas, hem de felicitar a tots els alumnes de segon de batxillerat que han fet les proves, per què tots han aprovat. Esperem que la nova etapa que se'ls obre els vagi bé.

Bones vacances a tots!!

Nit de Foc

Si voleu saber aspectes relacionats amb la festivitat de Sant Joan, aquí os deixo un parell d'enllaços per a informar-vos.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Nit_de_Sant_Joan
http://www.xtec.cat/~ealtimir/stjoanca.htm

Portes Obertes?

El dissabte 13 de juny es va fer una jornada de portes obertes de la Residència i Centre de Dia "Les Escoles". Una jornada que donava a conèixer al poble de Flix un equipament reivindicat des de feia dècades que entrarà en funcionament aquesta tardor.

Però, més que una jornada de portes obertes, va semblar una inauguració, amb parlaments, audició musical, refrigeri i, l'ingredient que no pot faltar en tota inauguració, polítics a dojo: la consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, el delegat del Govern a Tarragona, Xavier Sabaté, els directors del serveis territorials, Xavier Vega, Carles Vega, Montse Perelló, Jordi Gaseni i Adam Tomàs, el president del Consell Comarcal, Josep Solé, la diputada al Parlament Marta Cid i, lògicament, membres del consistori (no sé si em deixo algú).

El que havia de ser una jornada de festa on el protagonisme l'havia de tenir el poble de Flix es va convertir en una festa "encorsetada" on el protocol s'imposà a l'espontaneïtat.

Però tornem a la Residència. Es tracta d'una infraestructura que crearà entre 60 i 70 llocs de treball, però, que ningú s'enganyi, aquests llocs de treball no poden compensar els que s'han perdut amb el tancament d'Inquide, ni els que es perdran amb l'ERO d'Ercros.

Evidentment generarà una activitat econòmica que abans no hi era, però la majoria de llocs de treball que es crearan no es poden comparar ni en nivell d'especialització, ni en nivell d'exigència ni, molt menys, en nivell econòmic als que s'han perdut i es perdran.

Recull fotogràfic de "Les Escoles"

S'ha fet, s'ha dit, s'ha escrit

S'ha fet

Ahir (dijous 11 de juny) a la reunió de la plataforma "Volem viure a Flix" es va posar de manifest que si s'eviten temes conflictius, la gent pot fer pinya. I així és com més força es pot fer.

Les ganes de trobar solucions ràpides a conflictes llargs havia portat al plantejament de mesures que, en lloc d'unir, portaven a l'enfrontaven. Ahir, amb l'anunci de la creació d'un front comú entre la plataforma, l'ajuntament i el comité d'Ercros, es va evidenciar que la prioritat ara és salvar el màxim nombre de llocs de treball; més endavant serà el moment de dir cap a on volem anar.

S'ha dit

De vegades volem aportar solucions que responen més a la ignorància que a la realitat. Dir que els diners que s'han d'invertir en la recuperació del castell carlí s'haurien de dedicar a fer una nova fàbrica al poble, és una absurditat, perquè aquests diners, o es gasten en aquest projecte o no arriben al poble. Són ajuts públics que responen a un projecte, i si aquest no es fa...
A més, qui l'hauria de fer aquesta fàbrica? L'ajuntament? L'estat? No sabia que estavem en un país comunista.
Per altra banda, el seguit de comentaris despectius cap la reserva de Sebes, ratlla la paranoia. Dir que Sebes no aporta res al poble de Flix és, senzillament, mentida.
Ah! i sobre la mosca negra llegiu aquest enllaç de Jaume Masip. I no ho diu ell, ho diu el cap de la unitat d'ecosistemes aquàtics de l'IRTA.
S'ha escrit
L'altre dia em van comentar l'aparició d'un nou bloc "Flix en lluita". Un bloc anònim (de fet signa amb les inicial F.E.L) d'algú que no s'atreveix a donar la cara però que es permet insultar a tort i a dret amb un to populista i demagògic que em recorda a Lerroux.
Però és que, a més a més, s'ha apropiat del nostre gentilici, flixancos, posant-lo en la seva adreça electrònica (http://flixancos.blogspot.com/) quan en realitat el contingut del bloc respon als seus interessos personals i no als del poble de Flix.

Flix castiga als polítics

Ni partits polítics, ni ideologies ni, molt menys, líders. No, a Flix ha guanyat el vot nul amb 571 paperetes (un 36,21% dels vots) i, si li sumem el vot en blanc que ha estat de 39 paperets (2,47%), el resultat és que el 38,68 % dels que van anar a votar no es veien reflectits en les llistes dels partits.

Els resultats electorals a Flix mostren la ràbia, la incertesa, la impotència, la preocupació, la protesta que s'està vivint al poble com a conseqüència de la pitjor crisi que estem patint amb el tancament d'Inquide i de l'ERO presentat per Ercros. Ningú es pot alegrar d'aquests resultats.

Eleccions al Parlament europeu 2009. Resultats electorals a Flix.

Especialment preocupants son els resultats del PSC i d'ERC , els dos principals partits que hi ha a l'ajuntament de Flix. Els dos han perdut més de la meitat del suport electoral respecte a les passades eleccions al Parlament europeu del 2004, quan van rebre 829 i 370 vots respectivament. Però si bé el PSC continua sent la força més votada, ERC es superada per CiU (que sols perd 50 vots) i passa a ser la tercera força del poble.

I de l'abstenció? Que n'hem de dir? Ja em parlarem.

El Salt de Flix (i III)

La finalitat de tota l'obra del Salt de Flix era la producció d'energia elèctrica. Una energia que es generaria a partir de la velocitat que agafava l'aigua en salvar el desnivell que provocava l'embassament entre el riu de Dalt i el riu de Baix.

Dins l'edifici de la central s'hi van instal·lar quatre turbines Kaplan d'eix vertical amb 14.300 HP per màquina.

El parc de transformació treballava inicialment a la tensió de 110 kv, voltatge que actualment s'ha homogeneïtzat amb la resta del sistema.

Fotos:
www. flix.cat
Bloc de Pere
SÁNCHEZ CERVELLÓ, J.-VISA RIBERA, F. La navegació fluvial i la industrialització a Flix (1840-1940). Flix. 1994.
SÁNCHEZ VILANOVA, Ll. Les centrals hidroelèctriques de l'Ebre: Flix, Mequinensa, Riba-roja. Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya. 2001

Aquest no és el camí

La situació que està patint la gent de Flix i rodalies les últimes setmanes pot provocar una fractura social que no sabem quines conseqüències pot arribar a tenir.
Ja hi ha alguns indicis d'aquesta fractura i crec, que entre tots, l'hauríem d'evitar tractant la problemàtica amb respecte i evitant discussions estèrils que no porten enlloc.
És inútil perdre el temps discutint si s'haurien de construir dues centrals nuclears més al pati del col·legi. I és inútil perquè el debat sobre l'energia nuclear és un debat polític, i el govern espanyol el té tancat (al menys públicament) i no preveu, de moment, construir-ne més. I nosaltres necessitem solucions immediates, no a vuit o deu anys vista.
A més a més, el març de 2008 el Parlament de Cataluna es va pronunciar en contra de la instal·lació d'un cementiri nuclear al nostre país. I, posats a demanar, podríem demanar que fessin un indústria menys "conflictiva".
I tampoc crec que sigui el moment de fer croades contra altres sectors econòmics de la població, com la ja famosa pancarta contra Sebes: SEBES NO DONA MENJAR. VOLEM TREBALL. Sebes és una Reserva Natural que dona feina a vuit persones i alguna més durant les colònies que s'hi organitzen cada estiu. És una àrea visitada per milers de persones i a la que l'ajuntament sols subvenciona amb un 10% de les seves necessitats.
Persomalment crec que és un actiu que encara s'hauria de potenciar més, ajudar-la a convertir-se en un Camp d'Aprenentatge, cosa que garantiria més treballadors i un major nombre de visites i dotar-la de més serveis, com un alberg, que evitaria que les visities fossin sols d'un dia perquè no hi ha lloc on quedar-se a dormir.
Com diu Josep Manel Albiac en el seu bloc:
"... així com enfocar millor la problemàtica dels acomiadaments recriminant als veritables culpables els fets que des dels despatxos de Barcelona desprenen una poca sensibilitat cap als treballadors, municipi i societat en general i una incompetència recurrent en la gestió d’aquestes empreses. També apretar a les administracions que permeten que aquestes empreses despedeixin treballadors i no es defacin dels sous milionaris dels seus executius i tota la jerarquia d’empresa que deu ser més nombrosa que la mà d’obra que despedeixen a tort i dret."
Ja sé que el tema és molt delicat i que els nervis estan a flor de pell, però, respectem-nos!!.

No future

Esperem que un dels lemes del moviment punk, repetit fins a la sacietat pels Sex Pistols, no es compleixi en el cas de Flix. Anims!!!!

Salt de Flix (II)

La part més novedosa del salt de Flix és, sense cap mena de dubte, la construcció dels túnels que creuen l'istme del meandre.

Un túnel, el de força, és el que té el paper més important: subministrar aigua a la central hidroelèctrica. L'altre, el de navegació, permet salvar l'obstacle de la presa a través de la resclosa (enclusa que diem els de Flix).
Aquest darrer, a més, a mig recorregut presenta una derivació que li dona forma d'Y. Aquesta derivació, en cas de que el cabal sigui prou elevat, també subministra aigua a la central.

Fotos:
www. flix.cat
Bloc de Pere
SÁNCHEZ CERVELLÓ, J.-VISA RIBERA, F. La navegació fluvial i la industrialització a Flix (1840-1940). Flix. 1994.
SÁNCHEZ VILANOVA, Ll. Les centrals hidroelèctriques de l'Ebre: Flix, Mequinensa, Riba-roja. Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya. 2001

Disfrutem...

Per treure el mal regust de boca de la darrera setmana que hem tingut a Flix i rodalies, amb les males notícies d'Ercros i Inquide, aquest cap de setmana podem disfrutar amb dues activitats de caire molt diferent però, al cap i a la fi, lúdiques.

Per una banda, la ja tradicional concentració de motards que es va fent a Flix organitzat pel Moto Club Flix

I, per altra banda, el Mercat medieval i la Fira d'artesania que tindrà lloc a la veïna localitat d'Ascó.

Disfrutem.....

El salt de Flix (I)

Els antecedents de la central de Flix i de la seva presa els hem de buscar a finals del segle XIX i estan relacionats amb les necessitats energètiques de la fàbrica "Sociedad Electroquímica de Flix S. A." constituïda el juny de 1897.

Llavors es va modificar l'assut existent i es va substituir la nàfora, que subministrava aigua al poble, per un edifici de turbines que produiria prou energia elèctrica per al funcionament de la fàbrica.Amb el progressiu augment de l'activitat del complex industrial de Flix es veié la necessitat de construir una nova central de més potència. Així, al maig de 1930 es va signar un acord entre "Riegos i Fuerza de l'Ebro" filial a Catalunya de "la Canadenca" (nom popular amb que es coneixia Barcelona Traction Light and Power Co. Ltd.) i la fàbrica de Flix per millorar el subministrament d'energia.

La filial de Riegos, "Saltos de l'Ebro" seria l'encarregada de fer les obres: la presa, els túnels de navegació i de força i la central hidroelèctrica. Les obres van començar el 1936, abans de l'esclat de la Guerra Civil, però l'enfrontament les va interrompre bruscament i no fou fins la dècada del 40 que es reprengueren.

La presa es va construir aigües amunt de les obres del pont que s'havia iniciat el 1934 (durant la república) i del que avui dia encara podem veure els pilars al mig del riu i un dels seus extrems al marge dret.

Els túnels van tallar l'istme del meandre més espectacular de l'Ebre i la central es va construir a la sortida del túnel de força per aprofitar el desnivell de 12 metres que s'havia creat.

Finalment l'obra va ser inaugurada oficialment per Franco el 31 de maig de 1949, ara fa 60 anys.

Diversos moments de les obres de construcció de la presa de Flix

Fotos:
www. flix.cat
Bloc de Pere
SÁNCHEZ CERVELLÓ, J.-VISA RIBERA, F. La navegació fluvial i la industrialització a Flix (1840-1940). Flix. 1994.
SÁNCHEZ VILANOVA, Ll. Les centrals hidroelèctriques de l'Ebre: Flix, Mequinensa, Riba-roja. Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya. 2001

I ara, la nuclear d'Ascó

Si la ineptitud dels directius d'Ercros és evident des de fa uns anys, no es queden enrere la gent que gestiona una de les empreses que té un potencial de perill més elevat del món.

La central nuclear Ascó I ha estat sancionada pel Ministeri d'indústria amb 15,4 milions d'euros per haver comés quatre infraccions greus en relació amb l'alliberament de partícules radioactives.

Els fets es remunten a finals de 2007, quan amb les tasques de recàrrega del grup 1, es va produir la contaminació. Però, aquest "incident" no es va donar a conèixer fins a l'abril de 2008. L'empresa va amagar informació.
Vivim en una zona de risc (químic i radiològic) però aquesta convivència amb el perill (quasi inconsciència) no pot fer oblidar als gestors que la gent exigeix transparència informativa i més seguretat.

Crisi a ERCROS

Fins ara havíem esquivat la crisi. Al poble se'n parlava: algunes obres s'havien aturat, hi ha pisos sense vendre... Però no n'erem del tot conscients perquè la fàbrica continuava treient fum.

Una part important de la producció de la fàbrica de Flix té com a destinació el sector de la construcció (plàstics, coles, aïllants, pintures i disolvents). Per tant, tard o d'hora ens havia d'afectar.

Ahir ens vam despertar del somni. El grup ERCROS, recolzant-se en unes pèrdues el 2008 de 203 milions d'euros, anunciava un pla d'ajust que afectarà 410 treballadors a tot l'estat (271 acomiadaments i 139 suspensions temporals), 133 dels quals a Catalunya i, el que és més important per a nosaltres, 75 a Flix (51 aniran a l'atur i 24 suspensions temporals), tancant-se definitivament la planta de clorometans i temporalment l'electròlisi.
També caldrà veure quants treballs indirectes es veuen afectats, no podem oblidar que hi ha diversos tallers locals que hi fan tasques de manteniment i altres serveis que hi depenen.
Aquests fets demostren la incapacitat, la inoperància, la falta de previsió, la mala gestió dels directius del grup Ercros. Gestors que no dubten en anunciar expedients de regulació d'ocupació però que no saben fer les inversions adequades, en els moments adequats per adaptar-se a les noves situacions del mercat.
Ara és l'hora dels sindicats i dels polítics, que han de fer les negociacions necessàries per reduir l'impacte d'aquesta mesura; però, si cal, tot el teixit social de Flix s'ha de mobilitzar per aquest motiu.