Jo anava amb la selecció espanyola

Independentment de la bandera, del toro, del “Y viva España” de Manolo Escobar, de la repetició fins a la sacietat allò de “San Iker” o “Podemos”, de la barreja entre futbol i política... Independentment de tot això i més, jo anava amb la selecció espanyola.

No he tirat petards, ni he sortit al carrer, ni he obert cap botella de cava, però aquesta selecció me la sento més propera que altres seleccions com la russa o la grega.

Sols una dada, a l’equip inicial hi havia quatre catalans: Xavi, Pujol, Cesc i Capdevila. A més, per als culers cal afegir-hi Iniesta i altres jugadors molt relacionats amb el Barça com Navarro, Sergio Garcia o Reina. I la manera de jugar, tocant tant la pilota, no recorda algun equip català?

D’acord, no és la selecció catalana que molts voldríem però, de moment, és el que més s’hi aproxima. Tot és respectable, faltaria més, però noms impronunciables com Schweinsteiger, Hitzlsperger, Mertesacker (titulars de la selecció Alemanya) no crec que molts els recordin avui.

Del monocultiu químic al monocultiu energètic

El fet de dependre econòmicament d’un únic sector (el químic) ha provocat que els darrers 100 anys, la història de Flix estigui molt lligada a la Fàbrica.

Aquesta dependència econòmica no ens ha permès analitzar, en perspectiva, situacions conflictives que s’ha anat produint en el dia a dia de la Fàbrica. I ens hem pres com a atacs personals fets que, des de qualsevol altre punt de vista que no sigui el nostre, són inadmissibles.

Per altra banda, qualsevol daltabaix en el sector químic ens produeix un desassossec perquè veiem perillar la nostra principal font d’ingressos, la nostra qualitat de vida.

Si bé en els darrers anys s’han fet esforços per diversificar la nostra economia i evitar aquesta monodependència, no s’ha concretat cap gran projecte i, l’entusiasme de la gent quan se senten rumors es va diluint amb el pas del temps.

Darrerament s’ha concretat la construcció d’una planta fotovoltaica i ara ja es parla d’instal·lar dos parcs eòlics (Vallfenoses i Cova Matamoros), si en aquestes hi afegim l’existència de la central hidroelèctrica queda clar que avancem cap a un nova monodependència, en aquest cas de l’energia.

Una de les premisses utilitzades pels economistes per evitar una situació de crisi és la diversificació de l’activitat, del risc, de la inversió... diversificar, diversificar, diversificar.... Nosaltres, ho estem fent realment?.

Tancat per vacances

Avui darrer dia d’activitats per als alumnes de l’IES Flix: últimes proves de recuperació, sortida a Port Aventura, visita a l’Expo de Saragossa... Darrers comiats.

El dimecres 25 entrega de notes finals: Alegria? Sorpresa? Decepció? Ja ho veurem.

Però l’Institut continua amb la seva activitat, encara hem de fer l’avaluació final, entregar les notes, atendre reclamacions i, sobretot, començar a planificar el curs vinent que presenta moltes novetats tant a l'ESO com al batxillerat.

De moment les classes, com cada any per aquestes dates, han quedat mudes. :)

La memòria històrica

Diversos mitjans de comunicació escrit s’han fet ressò de la creació per part del govern de la Generalitat d’una xarxa de museus dedicats a la batalla de l’Ebre.

En total seran vuit centres dedicats a aspectes concrets de la batalla, als que s’afegiran la senyalització de rutes i diversos punts que són fonamentals per entendre els fets.

Sis d’aquests espais es localitzen a la Terra Alta i dos a la Ribera d’Ebre:

• A Pinell de Brai hi haurà Les veus del Front, destinat a explicar el paper que va tenir la Propaganda.

• A Batea, l’espai Hospitals de Sang ensenyarà com treballaven els metges de campanya.

• A Corbera d’Ebre, el centre 115 Dies analitzarà els aspectes militars.

• A la Fatarella es donarà a conèixer el paper que els militars estrangers van jugar durant la guerra (Brigades Internacionals, Legió Còndor...) a l’espai Participació Internacional.

• El centre Soldats a la Trinxera de Vilalba dels Arcs intentarà fer-nos una idea del dur dia a dia dels soldats.

• A Gandesa estarà ubicat Les Veus de la Memòria.

• A Móra d’Ebre hi trobarem el centre El Pas del Riu on s’exposarà la complexitat que va suposar creuar un riu i mantenir obert les línies de subministrament.

• A Ascó s’ubicarà l’Aula Didàctica.

Sense desmerèixer l’emplaçament d’aquests museus cal preguntar-nos perquè no hi surt Flix. Punt estratègic a l’inici de la Batalla de l’Ebre, durant la batalla, però sobretot, al final de la mateixa, ja que es va convertir en l’últim pas de les tropes republicanes que, fugint dels facciosos, van creuar el riu pel pont de ferro abans de la seva voladura pel tinent coronel Tagüeña la matinada del 16 de novembre de 1938. Probablement, una vegada més, ens haurem de conformar amb les engrunes.

http://www.elperiodico.com/

http://www.diaridetarragona.com/

Realment és vol posar fi a la fam?

Al món hi ha més de 850 milions de persones que passen gana. Segons dades d’UNICEF, vora 150 milions són nens menors de cinc anys.

D'aquests, cada dia en moren 5 milions per manca d’aliments i una quantitat molt elevada patirà els efectes de la malnutrició la resta de la seva vida. Cada minut, el temps que podem tardar en rentar-nos les mans, 10 nens moren degut a la manca d’aliments.

L’any 1996 l’ONU havia fixat el 2015 com a data per a reduir a la meitat la fam al món. NO PODRÀ SER. La cimera de la FAO que es va celebrar a Roma va acabar el divendres 6 de juny amb un estrepitós fracàs. Els 183 països participants es van limitar a repetir la promesa que ja s’havia fet el 1996.

Cada país ha vetllat pels seus interessos. No s’han abaratit els impostors als productes agraris destinats a l’alimentació, tampoc s’han eliminats les barreres proteccionistes ni els subsidis a l’agricultura dels països més rics, no s’ha posat fre a l’especulació sobre els biocombustibles...

Això si, per sortir a la foto com a salvadors del món, els polítics participants va acordar comprometre’s a recaptar ajuts per valor d’uns 8.500 milions de dòlars (no han dit com ho faran). Quasi al mateix temps el director de la FAO, Jacques Diouf, va admetre que farien falta entre 15.000 i 20.000 milions de dòlars a l’any per afrontar la situació.