Sembla que entre tots hem obert la caixa de pandora, em refereixo al tema nuclear. Ja la vam obrir de cop quan va esclatar l'afer de
l'ERO d'Ercros al maig de 2009, i algunes veus van apostar
decididament per la instal·lació a Flix de noves centrals nuclears. I ara hi tornen, defensant Flix com a lloc on s'hauria d'instal·lar el cementiri nuclear. És què no hi ha cap més solució que convertir-nos en una gran
claveguera?
Em fa gràcia, perquè aquestes mateixes persones parlen d'unitat, d'anar tots a una, de no polemitzar, d'aconseguir tots junts un futur millor per al poble de Flix. Però en canvi, no deixen de banda,
possiblement, l'únic tema en el que mai ens posarem tots d'acord. Com ja vaig dir al maig de 2009 "
aquest no és el camí".
A més, què volem? Què d'aquí vint o trenta anys tornin a emetre un altre programa per TV3 explicant l'atractiu que representar visitar un cementiri nuclear a Flix?
Quan algú em ve, i em diu que la central nuclear li dona feina a ell, o a algú de la seva família, o a tots dos, no obro boca. En aquest cas, el motiu per defensar la central em sembla lògic, just, més que raonable i no tinc arguments per portar la contrària.
Ara bé, una altra cosa és quan em volen donar duros a quatre pessetes, quan em volen aixecar la camisa, i en volen vendre les excel·lències de les centrals nuclears o dels cementiris nuclears, i sento coses com:
"Les centrals nuclears ens fa ser menys depenents energèticament"Aquesta afirmació no és certa. Segons l'Empresa Nacional del
Uranio (
ENUSA) el 100% de l'urani que fan servir les nuclears espanyoles és importat del Canadà, Rússia, Austràlia,
Ubzbekistan, Namíbia,
etc. Per tant, fan servir un recurs natural que no disposem.
Segons ENUSA, a qui per cert han multat amb un milió d'euros per
comportament negligent, la tecnologia per enriquir aquest urani i convertir-lo en combustible nuclear es francesa, la tecnologia que fan servir les centrals nuclears espanyoles per dur a terme la reacció nuclear es americana o francesa. El tractament dels residus altament radioactius abans de posar-los dins el cementiri nuclear també es farà a França,
etc.,
etc.,
etc. Tot això s'ha de pagar. Per tant, on és la
independència energètica o tecnològica?
Una altra informació errònia. En un món globalitzat cap país és
autosuficient, tots tenen alguna cosa que necessiten comprar o vendre. I en aquest sentit és il·lògic parlar
d'autosuficiència energètica. Però si voleu, en parlem.
Segons Red Eléctrica Española (REE) en el seu
informe del sistema elèctric espanyol de 2008, Espanya és
excedentària en producció d'energia elèctrica; és a dir, n'exportem, en venem.
Ens en sobra des de l'any 2004; quan encara no hi havia crisi, quan estàvem en el punt més alt de creixement econòmic fèiem més
electricitat de la que gastàvem. En comprem a França, és cert; però de la mateixa manera que també els hi comprem
Renault. En canvi, en venem molta més quantitat
d'electricitat a Portugal i Marroc; i em sembla que els seus euros són tant vàlids com els de qualsevol altre.
"Les centrals nuclears i els cementiris nuclears creen llocs de treball i riquesa al poble".
Puntualitzem-ho. Segons
l'Idescat, Ascó ha passat de 2038 habitants el
1981 a 1608 habitants el
2009, és a dir, ha perdut un 21% de població. Pel que fa al nombre d'
empreses per règim jurídic ha baixat de 92 empreses que tenia el 1994, a 80 empreses el 2002; això implica una disminució del 13%.
A més en el seu polígon industrial no s'hi ha instal·lat cap empresa, res de parc tecnològic o d'empreses dedicades al sector nuclear, ni un miserable laboratori o centre d'investigació que hagués aportat molt valor afegit al territori.
La central nuclear d'Ascó no ha impedit el despoblament ni del poble, ni de les rodalies, ni de la comarca, l'ha pogut reduir, però no l'ha impedit. És cert que dona feina directament i indirectament a molta gent, però no tota és del territori.
Tothom ens hem trobat alguna vegada amb la filera de cotxes que entra o surt de la central a les hores punta, i sabem que molts d'aquests cotxes marxen cap a Vandellòs, l'Hospitalet de l'Infant, Salou, Cambrils o Reus. I això vol dir que, tenir una instal·lació nuclear (sigui central o sigui cementiri nuclear) no implica acabar amb l'atur del poble.
Per exemple, a l'hora de construir el magatzem temporal centralitzat hi podran arribar a treballar unes 300 persones durant la construcció. 300 persones de mitjana com a màxim, (puntualment fins a 500) i no d'una manera continuada, únicament en els moments de màxima activitat. Persones, sobretot, del sector de la construcció que es quedaran a l'atur quan les obres hagin acabat (uns 5 anys).
Un cop estigui en funcionament, hi treballaran unes 90 persones com a màxim, no sempre. El magatzem s'anirà omplint lentament i les necessitats de mà d'obra, al principi, seran mínimes. A més, aquest 90 treballadors es mantindran durant els primers 20 anys, que és el que es coneix com a fase de recepció. Els altres 40 anys, fins assolir la xifra de 60 anys, que és la vida que se li dona a aquest tipus d'instal·lació, el nombre de treballadors es reduirà a 45. Què passarà desprès?
En qualsevol cas, es tractarà d'una feina tècnica, que demana un treballador tècnic, qualificat, amb un cert nivell de formació i no tothom té els estudis necessaris.
A més, on és la riquesa que crea una instal·lació nuclear? A les festes que organitza l'Ajuntament? A les fires de Nadal? Als concerts? Als carrers il·luminats? Això és pa per avui i gana per a demà. Tenim l'exemple d'Ascó, on no s'ha creat cap teixit industrial, no s'ha produït cap diversificació econòmica, hi ha monodependència; i d'això, ja en sabem!!.
I ara també ens volen fer creure que el cementiri nuclear és molt segur. Per favor, si el terme cementiri va associat, ens agradi o no, a la paraula MORT.
