Tatin

A Joaquim Revenga, Tatin, probablement l'haureu vist per la televisió anunciant les prestacions d'un cotxe o la magnificència d'unes simples galetes. És el que té la tele, ets més conegut pels 20 segons que hi surts que per la mitja vida que t'has dedicat al món artístic.

Per què Tatin és uns dels flixancos amb més projecció artística. No solament es dedica a rodar anuncis. Ans el contrari, la seva veritable activitat és la creació artística, l'elaboració de projectes d'art, muntatges d'arts visuals i escènics experimentals, perfomance o curtmetratges com ABSENT de Guillermo Asensio. Únic curtmetratge espanyol seleccionat per a participar a la 50 edició del Krakow Film Festival (KFF)

Entre moltes coses, ha participat al projecte Mind-Body-Brain de Abraham Hurtado. Es tracta d'un conjunt de laboratoris que passa a les ciutats de Berlín, Barcelona, Lisboa, Brussel i Tel Aviv.També ha participat a l'espectacle SOJOURN IN MANTUA The tragicall historye of Romeus and Juliet de la companyia La Viuda, basat en la història romàntica dels dos amants.Però, sobretot, cal destacar les seves col·laboracions amb la Fura dels Baus com a l'espectacle de llenguatge furero OBS. La Fura dels Baus és una companyia de prestigi internacional que ha destacat pels seus muntatges innovadors i transgressors. Precisament, La Fura va presentar el 20 d'abril a Viladecans (Barcelona) l'obra 'Degustació de Titus Andronicus' que s'estrenarà el 7 de maig a la Tabakalera de Sant Sebastià, i que estarà de gira pel món durant dos anys.En aquest nou muntatge, La Fura dels Baus fusiona el teatre de la 'La lamentable tragèdia de Titus Andronicus', de William Shakespeare, amb la gastronomia de Mugaritz. Els 11 actors es posen a la pell dels personatges que van envoltar a Roma a Titus: la seva mare, Tamora (Montse Díez) i Saturnino (Joaquín Revenga 'Tatín') que va ser proclamat emperador i que es va casar amb la mare de Titus, enllaç que va desencadenar una tragèdia magnànima i una reguera de crims i venjança.

Com es diu en aquests casos: molta merda

Jornades culturals a l'institut

Coincidint que divendres és Sant Jordi, a l'institut de Flix hem muntat unes Jornades Culturals. Es tracta d'una sèrie d'activitats, tallers, xerrades, etc. organitzades per alumnes, pares (l'AMPA), i professors.

Les activitats són diverses i variades i van des de conèixer algun esport típicament anglès com el criquet, fins a tallers de creació literària passant per recitals de poesies o lectures musicades, sense deixar de banda les típiques activitats culinàries o les exposicions.

Aquestes jornades s'han organitzat sense alterar les classes, de manera que les activitats es van intercalant al llarg de la jornada lectiva trencant la monotonia diària.

Pràcticament tots els cursos es veuen afectats per alguna activitat programada. Solament els cursos de cicles i els de segon de batxillerat han quedat una mica marginats de les jornades. El de segon de batxillerat per un motiu de pes, el fi de curs i la selectivitat estan molt aprop.
Les activitats programades per aquesta setmana són:

• Criquet en anglès: 1r de batxillerat
  
• Taller de creació literària: 2n d'ESO
  
• Talla amb els mals rotllos: 3r d'ESO
  
• Orienta't: 4t d'ESO
  
• Mestres de jocs a l'escola: 1r d'ESO
  
• Recital de poesia: 3r d'ESO
  
• Balls escocesos: 3r d'ESO
  
• Fem sabó: 3r d'ESO
  
• Ioga: 1r de batxillerat
  
• Dansa del ventre: 1r i 2n d'ESO
• Activitats esportives: 1r i 2n d'ESO
  
• Bicicletada Flix-Vinebre: 2n d'ESO
• Pintura i creació de mandales: 4t d'ESO
• Autoexploració: 4t d'ESO
• Fem cal·ligrames: 4t d'ESO
• Conferència i lliurament dels premis Mollà: Cicle formatius administratius
• Piragüisme: 4t d'ESO
• Fem roses i dracs: 3r d'ESO
• Aeròbic: 3r d'ESO
• Informació i opinió: 2n de batxillerat
• Jornada esportiva (projecte 3D): 1r d'ESO
• Paraules llegides i musicades: 1r batxillerat
• Degustació de pastissos: Tot l'institut
• Jocs tradicionals: ESO
• Actuació de la coral de l'institut: ESO

A banda hi haurà una exposició durant tota la setmana de roses pintades pels alumnes d'educació visual i plàstica, el Bus de l'Autonòma que estarà el dia 22 pel matí donant informació als alumnes de 4t d'ESO i de cicles sobre les sortides professionals, una sortida d'un dia a Altafulla i un viatge de tres dies a Toulouse de l'alumnat de francès.
Gaudim la cultura.

Les fotos són del bloc xeicies, bloc de la comissió d'imatge de l'institut.

Expulsió dels moriscos. 400 anys d'una infàmia

Avui 15 d'Abril s'ha inaugurat a Barcelona el XVI Cicle de Conferències de manuscrits: els moriscos catalans. És l'activitat prèvia al Congrés Internacional IV centenari de l'expulsió dels Moriscos que tindrà lloc a Ascó i Miravet del 16 al 18 d'Abril.

El 17 d'abril de 1610 Felip III signava a Valladolid l'ordre d'expulsar els moriscos de Catalunya. A València, en canvi, els moriscos ja havien estat deportats el 1609. La decisió del rei posava fi a una presència secular de l'Islam a la Corona d'Aragó, que ja no es reprendria fins a la immigració de finals de segle XX.

Els moriscos eren els descendents de la població musulmana medieval que havien estat obligats a batejar-se a principis del segle XVI. El fet és que en molts casos (la majoria), a l'inici del segle XVII ja no es podia parlar de població islàmica sinó de cristians nous. Amb el pas del temps s'havien anat cristianitzant i barrejant amb el cristians vells, descendents dels nouvinguts desprès de la conquesta catalana del territori.

A Catalunya, la majoria de moriscos es concentraven a la Ribera d'Ebre i al Segrià. A partir del mes de juny de 1610, aproximadament 3.500 moriscos catalans van ser expulsats de casa seva sense contemplacions. L'expulsió no va afectar a tots els municipis de la Ribera d'Ebre.

Així, els moriscos de Flix, Garcia, Móra, Riba-roja, Tivissa i Vinebre varen restar íntegrament al lloc de residència gràcies als informes favorables del Bisbe de Tortosa Fra Pedro Manrique. No fou així als pobles d'Ascó, Benissanet i Miravet que van perdre 898, 432 i 316 habitants respectivament.

La celebració del Congrés que aplegarà a estudiosos sobre els moriscos de prestigi internacional a Ascó i a Miravet no és casual: aquests pobles van perdre el 1610 entre el 80 i el 90% de la seva població.

Bibliografia i webgrafia
BIARNÉS, C.-CID, J.: Guia de la Ribera d'Ebre. Tarragona. 1984.
SORRIBES, J.-GRAU, JJ.: La Ribera d'Ebre. Transformacions socioeconòmiques i perspectives de futur. Barcelona. 1989.
http://blogdepere.blogspot.com/2010/04/iv-centenari-de-lexpulsio-dels-moriscos.html

Ascó és un dels candidats a l'MTC amb menys zona del terme municipal exclosa

A poc a poc, en compta gotes, es van sabent notícies sobre les diferents candidatures a acollir el MTC. Ahir, divendres 9 d'abril, ho publicava el diari El Punt. Sembla que ser que les candidatures amb més possibilitats es van acotant.

Segons el diari, Ascó i altres tres municipis, Albalá (Extremadura), Villar de Cañas (Castella-la Manxa) i Yebra (Castella-la Manxa), són els que tenen menys espais protegits i, per tant, més possibilitats d'acollir el MTC.

09/04/10 02:00 - Ascó - LURDES MORESO

La comissió interministerial per a la selecció de l'emplaçament del magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus d'alta radioactivitat ha determinat ja l'àrea dels termes municipals de les nou candidatures presentades, inclosa la d'Ascó, que queden excloses per situar-hi el cementiri nuclear. L'existència d'espais naturals protegits, zones de protecció per a les aus, vies pecuàries o llocs d'importància comunitària són incompatibles amb el cementiri de residus nuclears. Ascó, juntament amb Albalá (Extremadura), Villar de Cañas (Castella-la Manxa) i Yebra (Castella-la Manxa) tenen només una part del municipi afectada per aquestes figures de protecció, mentre que la resta de candidats ho tenen més complicat amb múltiples casos d'espais protegits.

Els nou candidats a l'MTC –tot i que Torrubia de Soria ha descartat la candidatura encara figura a la llista de la comissió interministerial– disposen d'una fitxa del terme municipal en què es determinen les àrees que queden descartades per emplaçar-hi el cementiri nuclear. Els criteris d'exclusió que ha establert l'Estat fan referència a l'existència d'espais naturals protegits, espais protegits pel Ministeri de Defensa, vies pecuàries, muntanyes d'utilitat pública i patrimoni històric arqueològic. En el cas d'Ascó, només una part del terme està afectada, tot i que molt a la vora té importants espais naturals.

Ascó.

El Pas de l'Ase està catalogat com a zona de protecció de les aus, lloc d'interès comunitari i pla especial d'interès natural, per la qual cosa aquest espai queda exclòs, segons la comissió interministerial, per a la selecció de l'emplaçament de l'MTC. Aquest espai ocupa una part situada de l'est del terme municipal d'Ascó. També estan protegides les serres de Pàndols i Cavalls, però la figura de protecció només afecta una part del sud del terme municipal. Pel que fa a les vies pecuàries, no estan classificades, per la qual cosa no es recullen a la fitxa. Ascó té béns d'interès cultural (BIC): el castell d'Ascó i el d'Arnes, les muralles i la Torreta de la Vila. Tot i això, els terrenys que ha reservat l'Ajuntament per construir l'MTC i el centre tecnològic associat, al costat de la central nuclear, no estan afectats per cap mesura de protecció.

Llegiu tot la notícia aquí.

El simulacre d'evacuació a l'IES FLIX

El 27 de gener de 1998 l'institut de Flix va viure el seu primer simulacre d'emergència d'incendi. L'evacuació dels 650 alumnes i 60 professors dels diversos edificis del centre es va fer en 4 minuts i 30 segons.
Era la primera part del pla d'emergència global de l'institut donat que Flix es troba en l'àrea d'influència de la indústria química (Flix) i de la indústria nuclear (Ascó).

El llavors director de l'IES, Xavier Vega, el va qualificar de "raonablement bo", encara que també es van detectar alguns aspectes que hores d'ara ja fa temps que s'han millorat: la senyalització de sortida des de cada aula fins a l'exterior, la instal·lació de portes d'obertura antiincendis o la necessitat d'un servei de megafonia.

Des de llavors s'han fet altres simulacres, cadascun ha servit per millorar una mica més en relació a l'anterior.