Bon Nadal!!!!!!!!!!

La Marató de TV3

Aquest any La Marató de Tv3, que tindrà lloc aquest diumenge 19 de desembre, està dedicada a les lesions medul·lars i cerebrals adquirides.

El sistema nerviós central és el gran centre processador del cos. Està format pel cervell, el cerebel, el bulb raquidi i la medul•la espinal.

Una lesió al cervell o a la medul•la pot alterar-ne el funcionament i condicionar de manera notable la vida d’una persona. Molts afectats queden greument discapacitats i necessiten l’ajuda constant de la família.

Aquestes lesions apareixen de manera sobtada, i gairebé el 80 per cent tenen un origen traumàtic. Les causes més habituals són els accidents de trànsit, esportius i laborals. Algunes malalties, com els accidents vasculars cerebrals o certs tumors també poden causar aquests tipus de lesions.

Com cada nova edició, La Marató de TV3 va precedida d'una potent campanya de sensibilització i difusió sobre les malalties que centren el programa. Un element d'aquesta campanya són les més de 3000 conferències que s'han fet o es faran als centres educatius i cívics.

Des de fa anys a l'institut de Flix es programen aquestes xerrades pocs dies abans de La Marató. Un professional de la salut se n'encarrega d'informar als nostres alumnes de 3r i 4t d'ESO. Aquesta any, el dilluns 13 va tenir lloc aquesta xerrada a la que solsament hi van poder assistir, per un imprevist, els alumnes de 4t.

A Flix, el dissabte 18 de desembre, a la plaça de l'Església i a partir de les 10 de matí hi ha organitzades tota una sèrie d'activitats per recollir diners per La Marató: xocolata calenta, jocs, esports, valls, sardanes, voltes amb moto, karaoke, play, caragols i... dinar solidari.

La Marató de TV3

Ajuntament de Flix

Institut de Flix

Els diners han de circular

Els habitants de l'Aldea Global estan en plena crisi. La temporada turística fa dies que ha començat, però el mal temps ha fet que l'arribada de turistes sigui escassa i que els ingressos siguin pràcticament inexistents.
Molta gent, durant els temps de vaques grasses, havia viscut per sobre de les seves possibilitats (a base de crèdit). L'excès de despesa el compensaven gràcies als ingressos de la temporada alta. Aquest any, però, no ha estat possible.
En aquesta situació de crisi arriba a l'Aldea Global una noia d'aspecte refinat que es vol allotjar a l'únic hotel del poble. A la recepció de l'hotel hi ha l'amo de l'hotel que li fa la reserva i que li demana 100 euros com a dipòsit. La noia puja a l'habitació.
El propietari de l'hotel agafa els 100 euros i es dirigeix cap al carnisser del poble al qui li debia 100 euros de les darreres comandes.
Aquest surt corrents amb els 100 euros i paga el deute que tenia amb els criador de porcs. A la vegada, el granger eixuga el deute que tenia amb l'empresa subministradora de pinsos. El president de l'empresa paga amb aquests diners la nòmina que debia al transportista. I aquest paga al propietari de l'hotel els 100 euros que li debia per la pernoctació de la nit anterior, ja que a causa del mal temps no havia pogut tornar a casa a temps.
Al cap d'una estona, la noia baixa acalorada de l'habitació i denuncia que el servei que ofereix està molt lluny del que ella demana. Li exigeix que li torni els diners de la reseva. El propietari accedeix i li torna els 100 euros. La noia se'n va del poble ja que ha decidit no passar la nit allí.
Ningú ha guanyat ni un euro, però tots els habitants de l'Aldea Global viuen sense deutes i miren el futur amb més confiança.

Putadaville
Des de la Trinchera
Burbuja

30 anys sense Lennon

Quan faltaven 10 minuts per a les 11 de la nit del 8 de desembre de 1980, Mark David Chapman disparava quatre trets mortals a l'esquena i a l'espatlla de John Lennon quan aquest i la seva dona, Yoko Ono, es dirigien a l'edifici Dakota de Manhattan (Nova York).
Chapman, comdenat a 20 anys de presó i a qui se li ha denegat la llibertat condicional diverses vegades, va declarar que el desig de matar a Lennon li va venir desprès d'escoltar el disc Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band.

La Unió Europea avui

L'havia vist feia dies per la xarxa i avui me l'han enviat i no he pogut deixar de publicar-lo. I és que davant de determinades situacions, millor fer-te una rialla.

Retrat de família de la UE

Dia Mundial de la Sida 2010

Estima't. Fes-te la prova. Fes servir el preservatiu

Comunicat conjunt

Per vint-i-tresè any consecutiu l’1 de desembre de 2010 és un dia d’acció comunitària per fomentar la conscienciació pública i la implicació de la societat en la lluita contra el VIH. Aquest any, amb el lema «Estima’t. Fes-te la prova. Fes servir el preservatiu», la campanya s’adreça a promoure el diagnòstic precoç del VIH i a prevenir-ne la infecció.

A Catalunya, com arreu del món, encara hi ha un elevatnombre de persones que desconeixen que estan infectades pel VIH i que, per tant, el poden transmetre sense saber-ho i no accedir a temps al tractament, l’atenció i el suport. Per això és important que continuem treballant per afavorir i promoure l’accés a les proves de detecció del VIH.

Pel que fa a la detecció de la infecció, cal recordar que tothom pot sol·licitar la prova confidencialment i gratuïtament al metge o metgessa de capçalera, als programes d’atenció a la salut sexual i reproductiva, a les consultes d’infeccions de transmissió sexual, als centres regentats per ONG i a les oficines de farmàcia acreditades.

A falta d’un tractament curatiu o d’una vacuna i altres noves eines com ara els microbicides, la prevenció continua sent l’element més important i eficaç contra el VIH. Per evitar-ne la transmissió sexual –actualment la majoritària en el nostre entorn– l’ús sistemàtic i correcte del preservatiu, tant masculí com femení, és el mètode més eficaç i, alhora, també protegeix contra altres infeccions de transmissió sexual i evita embarassos no planificats.

Per això, és clau l’abordatge de l’educació afectivosexual per facilitar informació adequada i correcta, així com per promoure comportaments saludables i per adquirir o millorar les habilitats personals necessàries per gestionar la pròpia salut sexual i reproductiva.

El VIH continua suposant un repte social i de salut pública important que requereix la implicació de tots i totes. Només així aconseguirem invertir el curs de l’epidèmia al més aviat possible.

Els resultats de les eleccions al Parlament 2010

Bé, els resultats d'aquestes eleccions tenen un guanyador clar, Convergència i Unió. Per tant, A. Mas es perfila com al proper president de la Generalitat de Catalunya. CiU ha estat la candidatura més votada a les quatre capitals provincials, a totes les comarques de Catalunya i a les quatre cicumscripcions electorals. Aquests resultats li han permès passar dels 48 diputats que tenia al 2006 als 62 d'ara.

En sentit contrari, el socialistes assoleixen els pitjors resultats electorals de la recent història democràtica (passen de 37 diputats a 28) i ERC pateix un daltabaix molt important en perdre més de la meitat dels diputats que tenia el 2006 (baixa dels 21 al 2006 als 10 diputats d'ara) i passa de ser la tercera força política de Catalunya a ser la cinquena, per detràs d'Iniciativa.

Precisament, és ICV-EUiA l'únic dels membres del tripartit que sembla que ha aguantat millor el desgat de forma part del govern, encara que també perd dos diputats (passa de 12 diputats el 2006 als 10 d'aquestes eleccions).

La sorpresa ha estat doble, per una banda el Partit Popular que ha aconseguit, contra tot pronòstic, assolir els millors resultats que mai havia obtingut al passar de 14 a 18 diputats. I, per altra banda, l'entrada en escena d'un nou partit, Solidaritat Catalana per la Independència que, liderat per Laporta, ha assolit 4 diputats superant a Ciutadans que es manté en tres diputats.

Aquests resultats ens donen un arc parlamentari diversificat que està molt lluny del bipartidisme espanyol.

Resultats eleccions al Parlament de Catalunya 2010

Candidatures més votades per circumscripció

Candidatures més votades per comarca

Resultats eleccions al Parlament de Catalunya 2010 a Flix

Tota la informació de les eleccions al Parlament de Catalunya 2010 la trobaràs aquí
Si vols la comparativa de les darreres tres eleccions al Parlament clica aquí

La llei d'Hondt

Avui elegim 135 diputats i diputades que formen el Parlament de Catalunya: 85 són elegits a la circumscripció de Barcelona, 18 a la de Tarragona, 17 a la de Girona i 15 a la de Lleida. Els elegim per un període de quatre anys per mitjà de sufragi universal, igual, directe i secret d'acord amb l'article 56 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006.

El Parlament de Catalunya és un òrgan legislatiu. Decideix les lleis amb les quals ens organitzem, decideix qui governarà a Catalunya els propers quatre anys, impulsa les accions del govern i decideix els pressupostos de Catalunya.

Les eleccions a Catalunya és fan amb un sistema proporcional (llei d'Hondt) que permet que totes les agrupacions polítiques que aconsegueixen almenys un 3% dels vots totals de la demarcació puguin estar representades al Parlament. Alhora, permet que tot el territori estigui representat en proporció a la població que té.

Vegem com funciona aquest sistema proporcional:Les quantitats més grans són 124, 108, 66, 62, 54, 42, 41,3 i 37. Per tant, hi ha d'haver tres representants del partit A, dos de la coalició B, un del partit C, un del D i un de la coalició E.

Per a saber-ne més cliqueu aquí
Tot el que vols saber sobre les eleccions ho trobaràs aquí
Segueix els resultats de les eleccions on line aquí

Demagògia és...

Demagògia:
Avui en dia és considera una estratègia política que consisteix en apel·lar a emocions (sentiments, amors, odis, pors, desitjos) per tal d'aconseguir el suport popular, freqüentment mitjançant l'ús de la retòrica i la propaganda.

També es pot considerar com un tipus pervers d'oratòria que permet atreure cap als propis interessos les opinions dels altres utilitzant fal·lacies o arguments aparentment vàlids que després d'una anàlisi de les circumstàncies, poden resultar invàlids o simplistes.

Demagògia és

• Prometre que es respectarà el que decideixi el Parlament català i desprès passar el ribot a l'Estatut de Catalunya (JLR Zapatero)

• Declarar-te nacionalista català i pactar amb el PP (CiU al famós pacte del Majestic o la possibilitat de fer-ho desprès d'aquestes eleccions).

• Votar una cosa al Parlament de Catalunya i una altra a "las Cortes" espanyoles mantenint la disciplina de vot del PSOE (PSC).

• No assumir responsabilitats polítiques desprès del desastre en forma de pèrdua de vides humanes que va suposar l'incendi d'Horta de Sant Joan del juliol de 2009 (ICV).

• Proclamar als quatre vents que ets un partit independendista i estar-te quatre anys a la poltrona amb amnèsia (ERC).

• Presentar recurs d'inconstitucionailtat contra l'Estatut català i mirar cap a una altra banda en altres autonomies que han copiat integrament el text català (PP).

• Fomentar l'anticatalanisme per aconseguir vots i, a sobre, negar-ho (PP).

• Anar tot junts a defensar l'Estatut de Catalunya a Madrid i signar un pacte d'amagat amb el senyor Zapatero (CiU).

• Dir que en cap cas remetria el seu rebuig a la decisió d'instal·lar el MTC a Ascó abans de les eleccions autonòmiques, però que desprès de la cita mantindria el no, però no seria combatiu (Ho va dir J. Montilla per motius electorals).
  

• No presentar batalla si Ascó sortís elegida abans del 28N, però més enllà d'aquesta data es mobilitzaria perquè el municipi de la Ribera no acollís el cementiri atòmic (Ho va dir A. Mas per motius electorals).

• Etc, etc, etc.

Polítics, polítics, polítics!!!!!!!

Els partits polítics són veritables màquines perfectament engreixades que busquen únicament assolir els millors resultats electorals. Uns no volen pedre el nombre de diputats que vaticinen les enquestes, altres volen millorar els resultats de les darreres eleccions, tots volen aconseguir una quota del poder. Què tindrà el poder?

El polític (el líder, el cap de llista) és la cara visible d'aquesta maquinària implacable. Puja a l'escenari i comença a vomitar un discurs preparat, assajat i memoritzat. Res no deixen a la improvisació: la manera de vestir, la pausa, la pujada de to, els aplaudiments, la gent al darrera del polític per evitar donar una imatge de soledat; tot està estudiat fins al més mínim detall.

Tot és un muntatge, molt americà; es tracta de vendre un producte perquè poc els importa la ideologia, l'interès general, els problemes de la gent o recuperar el respecte de la gent perdut els darrers 4 o 8 anys (els polítics són, segons les enquestes, els menys valorats).

Cada campanya electoral se senten els mateixos discursos: independència, ser més forts a Madrid, que la dreta no governi, més nivell d'autonomia, bilingüisme... Puuuuuaaaajjjjj!!!!! Fan fàstic. No perquè no cregui en alguns d'aquests ideals, sino perquè en boca dels polítics que tenim perden validesa ja que la majoria d'aquests discursos s'aparcaran durant quatre anys l'endemà de les eleccions.

La democràcia, el govern del poble, és un bé massa preuat per a deixar-lo en mans d'aquests partits polítics i d'aquests polítics que defensen l'interès personal per damunt del general.

Campanya electoral 2010.

Us poso integrament el discurs de diferents partits polítics que durant aquests dies de campanya electoral ja heu pogut sentir diverses vegades pels mitjans de comunicació. Curiosament tots sonen igual.

BLA, BLA, BLA!!!!!
Bla, bla bla bla bla bla bla bla bla; bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla. Bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla, bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla.
Bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla, bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla. bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla.
Bla bla bla bla bla bla bla, bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla. Bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla.
Bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla.
Bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla.

BLA, BLA, BLA.

El PSC i Messi

Aquests del PSC són la pera.

Fa uns dies vaig rebre a casa un díptic informatiu del socialistes catalans. FETS! n'és el títol. El vaig llegir i primer em vaig pensar que era publicitat del programa Polònia de TV3. Desprès vaig veure que no, que tot allò anava seriosament.

Es tracta d'un recull de les actuacions del Govern a Flix en el període 2007-2009. Escolteu! Fantàstic! Els del PSC rehabiliten, reguen, contrueixen, promocionen, ajuden, equipen, subvencionen, incentiven, milloren... La llista es infinita, i arriben a publicitar fins i tot partides de 900 i 1000 euros. Però, no sé perquè no han afegit les atuacions que s'han fet a Flix el 2010. O és un error tipogràfic o no n'han fet.

Per acabar-ho d'adobar afegeixen a la contraportada altres actuacions del Govern a Catalunya en el període 2007-2010 (aquí si que han afegit el darrer any), però la manera de redactar-les no m'ha deixat de fer gràcia tot recordant-me de les restransmicions d'en Puyal quan fa gol Messi.

Més salut, més seguretat, més transports públics, més educació, més infraestructures, més equipaments, Mess i Mess i Mess i Mess i...

Jo no t'espero

En defensa de la laïcitat!

Davant la visita a Barcelona, d’aquí a uns dies, del màxim responsable de l’Església catòlica, volem fer pública la nostra aposta en defensa de la laïcitat, un conjunt de valors que comprèn la llibertat de consciència, l’autonomia de l’individu, la separació entre l’Estat i les esglésies de qualsevol signe, i la recerca de la justícia i del bé comú de tota la ciutadania. La laïcitat és un marc de relació que permet als éssers humans viure en una societat més justa basada en el respecte mutu i la convivència pacífica.

Malgrat això, alguns d’aquests valors són encara una utopia al nostre país perquè hi perviuen privilegis que afavoreixen a uns més que a altres, que promouen algunes creences determinades per sobre de l’interès general. Aquest fet resulta especialment preocupant si tenim en compte que aquestes idees, a més de conformar el món particular de cadascú, participen de forma activa i decidida en el debat polític per definir el model de societat que volem per a tots, de manera que aquest mateix debat es perverteix perquè algunes organitzacions disposen d’un poder considerable gràcies als avantatges il·legítimes que obtenen de la seva relació privilegiada amb l’Estat.

Moltes lleis del nostre ordenament jurídic estan pensades per afavorir la religió i les confessions religioses, però n’hi ha una en particular, o per dir-ho amb més propietat un conjunt de lleis, que estan específicament dissenyades per afavorir l’Església catòlica. Els Acords entre l’Estat Espanyol i la Santa Seu de 1976 i 1979, l’anomenat Concordat, pactats a les acaballes d’un règim franquista agonitzant amb l’Estat Vaticà, absolutista i teocràtic, es van fer exclusivament per blindar els privilegis de l’Església catòlica i evitar que aquesta dificultés la transició política a la democràcia.

Aquests pactes de caràcter internacional són ara una rèmora del passat que cal superar, perquè encara avui en dia condicionen les llibertats i la salut democràtica que desitgem pel nostre país, serveixen entre d’altres coses per justificar el finançament de creences privades, per promoure l’adoctrinament ideològic als centres escolars, que haurien de ser laics, per encobrir delinqüents acusats de pederàstia i, enmig d’una crisi salvatge que colpeja les famílies dels nostres treballadors i treballadores, per pagar despeses sumptuoses com les que comportarà la visita del cap suprem dels catòlics al nostre país.

Aquests privilegis s’han d’acabar ja. És hora de revertir aquesta situació i demanar amb veu alta i ferma la fi d’aquesta injustícia. Per això exigim:

• Que les creences religioses deixin de ser finançades amb diners públics.
• Que es suprimeixi l’assignació tributària a l’Església catòlica a través de l’IRPF.
• Que les escoles deixin de ser utilitzades com a plataformes d’apostolat.
• Que les religions deixin d’imposar els seus prejudicis morals a tota la societat.
• Que els clergues pederastes i els seus encobridors siguin portats davant la justícia.
• Que l’Església deixi d’obstaculitzar l’ús del preservatiu per prevenir l’extensió de la SIDA.
• Que els infants siguin protegits de la superstició i la irracionalitat.
• Que l’Estat deixi de promoure la caritat a costa de la justícia social.
• Que els actes i llocs públics deixin d’estar presidits per símbols religiosos.
• Que els representants públics deixin d’afavorir les confessions religioses.
• Que es respecti el dret de tothom a viure segons la seva condició sexual.
• Que es reconegui el dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos.
• Que l’apostasia sigui un dret reconegut per la llei.

Per la derogació dels acords entre l’Estat Espanyol i la Santa Seu!

Per la separació entre l’Estat i l’Església!

En defensa de la laïcitat!

Les Escoles Velles

La residència "Les Escoles Velles" ja és una realitat. Desprès de la inauguració encoberta del juny de 2009, finalment, l'agost del 2010 va entrar en funcionament i, a poc a poc, les habitacions es van omplint d'usuaris. Ara, però, cal esperar una ràpida obertura del centre de dia.

Es tracta d'un servei fonamental per a la gent gran, però també un notícia positiva per la creació de llocs de treball directes i indirectes que suposa en un moment d'evident crisi econòmica.

La única pega que li trobo és la seva ubicació. Per què allí? A les escoles velles?

Podríem parlar de la sensació excessivament encaixonada que té o dels problemes que ha generat el manteniment de l'edifici històric (?). Però, l'incovenient més gran és la seva accessibilitat. És un lloc que en el seu moment no presentava cap dificultat per als xiquets i xiquetes que hi anavem a estudiar, però que planteja enormes problemes per a la gent gran i les seves famílies.

Si ets usuari i no tens problemes excessius de mobilitat t'ho pensaràs dues vegades a l'hora de sortir a fer un vol perquè la tornada serà feixuga (costes i escales). I si ets visitant de fora vila tindràs problemes d'aparcament perquè els pocs que hi ha estan ocupats pels treballadors.

A més, allunyem del poble a gent gran que no podrà sortir a passejar per la plaça de l'esglèsia, ni fer un vol pel mercat, ni disfrutar del nou passeig de l'Ebre.

On és la Fira de Flix?

Entre els anys 1995 i 2005 es va organitzar a Flix la Mostra , una "mostra" bianual que intentava potenciar el caracter comercial i industrial del poble. Sempre em va fer gràcia aquest eufemisme (mostra) que intentava evitar el rodolí de trist record per al nostre poble (acabar com la fira de Flix, que va acabar....).

Semblava que la idea era bona, s'hi agefia a la següent edició, amb molt bon criteri, la FIRA DEL PESCADOR ESPORTIU i una sèrie d'activitats lúdiques i festives que ajudaven a crear l'ambient de festa. Es feien campionats de pesca, trobada de puntaires, exposicions, degustació de la popular clotxa, alguna obra de teatre, grallers, campionats de botifarra, atraccions i, fins i tot, una mostra dels oficis del camp i dels ibers que van tenir molt bona acceptació entre la gent.

Malgrat tot, la MOSTRA FLIX no es va arribar a consolidar mai. Es feia a la tardor, desprès alguna edició em sembla que es va canviar a la primavera i ara, de fet, ja ha desaparegut. Falta d'iniciativa, canvis en la localització, cansament, poca visió, desgana o no saber vendre el producte, és igual, la dita s'ha tornat a cumplir.

Mentrestant, a Móra la Nova celebren la 179 FIRA AGRÍCOLA, RAMADERA I INDUSTRIAL. S'organitza des del 1831, un any desprès que Ferran VII concedís la carta de població a Móra la Nova que li donava la independència.

Es preveu que entre el 21 i el 24 d'octubre la fira rebrà 50.000 visites que podran disfrutar dels estants dels 170 expositors previstos. A més a mes, s'organitza la Fira del Vi per a promocionar i difondre els productes del nostre territori i la Fira d'Art de Joves Artistes de la Ribera d'Ebre.

Doncs això, aquest cap de setmana aneu a fires a Móra la Nova.

Test d'intel·ligència

Aquest test d'intel·ligència està en castellà, però com que dominem els dos idiomes no tindrem cap problema en fer-lo. Però si no tens espera clica aquí.

Cap de setmana ple

Aquest cap de setmana tenim diversos actes per triar i remenar. Jo ni destacaria tres: la IX Festa de l'Aiguardent de Prat de Comte, el XLIII Aplec del remei de Flix i l'Open BTT 2010 Costa Daura també a Flix.

Crec que hi ha temps per anar a tot arreu, però jo començaria el dissabte per la Festa de l'Aiguardent de Prat de Comte. Un viatge curt, durant el qual pots disfrutar del paisatge de la Terra Alta i de les serres que l'envolten, i un poble amb encant que obre les portes per acollir els alambins de particulars i les diferents mostres d'entitats, cellers i cooperatives de la Terra Alta que oferiran degustacions d'aiguardents d'herbes, de mel o de fruites acompanyades de pastissos típics.

Diumenga pel matí, i encara resacosos, ens podríem allargar al circuït local "Bassa les clotxes"de BTT per gaudir de l'Open Costa Daurada. És la ultima prova de la Copa Tarragona de BTT 2010. A partir de les 11 es donaran les sortides en categories elit, sots-23 i sots-21 que faran 5 voltes, un minut després juniors, màsters 30 i sèniors 4 voltes, i per últim cadets fèmines i veterans que faran 3 voltes al circuit de 8,3 km. Per finalitzar a partir de les 13:30 entrega de trofeus de la prova i de la general del campionat.

Finalment, diumenge desprès de dinar, i sense perdre temps, ens podríem allargar a l'ermita del Remei i disfrutar de la segona part de l'Aplec. Desprès de ballar les sardanes de la tarda podrem disfrutar de coc i vi dolç per a tothom.

Per a reflexionar

Dia Mundial dels Ocells

Hi han esdeveniments que es repeteixen any rere any i es converteixen en una tradició. Aquest és el cas del Dia Mundial dels Ocells que un any més se celebrarà aquest cap de setmana a la Reserva Natural de Sebes i Meandre de Flix. L'objectiu és conèixer millor les espècies que habiten a Catalunya i les que estan de pas en el seu camí migratori.

Com es diu a la pàgina web del Grup de Natura Freixe, aquest esdeveniment vol apropar el mon de les aus i dels seus hàbitats als ciutadans, donant a conèixer les amenaces a les que s’enfronten les aus i les mesures de conservació necessàries per la seva supervivència.

Alhora es vol difondre quines son les línies de treball que duu a terme el Grup Natura Freixe, ONG que centra bona part de la seva feina en la gestió, conservació i divulgació dels valors naturals, paisatgístics i ecològics de la Reserva Natural de Sebes. Tanmateix es vol conscienciar a l’opinió pública sobre la importància de conservar el nostre entorn natural més proper: Actua localment, pensa globalment.

XV concentració motociclista "Vila de Flix"

Aquest cap de setmana (2 i 3 d'octubre) tindrà lloc la XV concentració motociclista "Vila de Flix" a l'ermita del Remei.

A les 16 hores del dissabte dia 2 s'obrirà la inscripció. Desprès es farà un homenatge a Rodri "petit", seguirà els tradicionals jocs motards per continuar amb una rua pel poble (sobre les 19 hores). El dissabte s'acabarà amb un sopar i l'actuació de The Red Clovers i Els Tuesday's i disco mòbil.

Diumenge dia 3, desprès de la traca matutina i d'esmorcar, es farà una nova ruta turística. Una mica desprès del mig dia es farà l'entrega dels trofeus i sorteig de regals, i s'acabarà la concentració amb una paella per a tots els inscrits.

Zarra la primera per acollir el MTC

Aquest migdia sentia la notícia: la Generalitat valenciana, en roda de premsa, dona per fet que la localitat valenciana de Zarra (uns 550 habitants i a pocs quilòmetres de la central nuclear de Cofrents) es perfila com la localitat que albergarà el Magatzem Temporal Centralitzat (MTC).

Sembla ser que aquesta localitat és la que ocupa el primer lloc en l'informe tècnic elaborat pel Ministeri d'Indústria. En aquest mateix informe, Ascó ocuparia el segon lloc.

La vicepresidenta De la Vega no ha confirmat ni ha desmentit aquesta informació i s'ha limita a dir que el govern estudiarà l'informe i prendrà una decisió la setmana que ve.

No hem d'oblidar, però, que estem en època preelectoral i que cada partit mourà fitxa per intentar esgarrapar uns vots que poden ser la diferència entre guanyar o perdre, malgrat que això representi l'enfrontament de persones i territoris.

Inici de les II Jornades de Patrimoni Històric

Aquest dissabte, coincidint amb la Diada, comencen les activitats de les II Jornades de Patrimoni Històric de Flix.

A les 9h visita guiada a les excavacions arqueològiques de Sebes. Es tracta d'un jaciment ibèric en el que s'han trobat estructures d'habitacles, murs defensius, restes lítiques i de diversos tipus de ceràmica, així com una necròpolis.Tanmateix, sembla que hi ha restes d'època medieval i, evidentment, de la Guerra Civil.

El diumenge dia 12 hi haurà un dels moments més esperats, la inauguració de la primera fase de la restauració del Castell Nou. Construcció fortificada que te el seu origen a la primera guerra carlina. Fou construït per ordre del comte de Morella Ramon Cabrera en un lloc on probablement estava ubicada una ermita dedicada a Sant Tomàs i inclús un far d'origen ibèric.

El mateix diumenge 12, per la tarda, a les 19 h es presentarà el llibre de mossèn Josep Alanyà Història de l'orgue de Flix a l'esglèsia parroquial.

Una valoració de la Festa Major

Passats uns dies de la Festa Major de Flix cal fer una sèrie de reflexions o de replantejaments d'algunes de les activitats programades.

És clar que cadascú té una visió de la Festa segons com s'ho hagi passat, però això no ens ha d'impedir de veure que hi ha algunes coses que no acaben d'anar bé.

Hi han activitats tradicionals, com la FESTA DEL RIU, que segueixen tenint el vist-i-plau de la gent. Per altra banda, però, hi han hagut actes que han vorejat el fracàs, com la FESTA DE L'AIGUA o, senzillament, s'han ofegat com les nits de la pista de la Unió Social.

Ha estat una de les imatges més tristes de la Festa Major, veure la pista amb grups de poca qualitat musical, amb poca gent ballant, poca gent a les taules i poca gent a la barra.

I és aquí, a l'oferta nocturna, on crec que s'han de fer replantejaments seriosos. Replantejaments que crec que han de tenir com a mínim dues premisses:

1. Som els que som; és a dir, un poble de 4000 habitants i hem de fer unes festes adequades a la nostra realitat.
   
2. No es pot acontentar a tothom a qualsevol preu
   

Crec que s'han d'asseure Ajuntament, Unió Social, Comissió de Festes i organitzadors dels Xofars i intentar trobar solucions a aquest problema. Solució que podria passar per la concentració d'activitats perquè no hi ha gent per a omplir totes les actuacions. Hi ha molta gent que treballa fora i únicament pot venir el cap de setmana i això es nota, i molt.

Com es faria aquesta concentració d'activitats nocturnes? Per a trobar una resposta s'han de reunir, parlar i trobar unes solucions que, de ben segur, no agradaran a tothom.

Però el que està clar és que no és normal que la gent que ha de donar ambient a la festa durant la nit estigui majoritàriament fora del centre del poble, mentre que pel poble, un cop acabada l'actuació a la plaça de torn es va despoblant perquè l'alternativa, que és la pista, presenta una oferta molt pobra.

I de moment això és tot, deixarem de banda la polèmica que s'ha sentit en algun lloc sobre el cartell guanyador en el concurs d'adults i també deixarem de banda la polèmica que s'ha sentit en algun altre lloc sobre el guanyador/a de "LO FLIX D'ABANS.

Bona Festa Major 2010

Descarrega't el programa de la Festa Major de Flix 2010 aquí

Flix, juliol de 1936

El 18 de juliol de 1936 el General Franco feia un cop d'estat contra el govern democràtic i constitucional de la república espanyola. Una gran part del territori espanyol es va mantenir fidel a la república. Això va dividir Espanya en dos i va provocar l'esclat de la Guerra Civil (1936-1939).

Aquesta fidelitat a la república, però, no volia dir unitat, ja que dins del bàndol republicà s'hi aglutinaven socialistes, comunistes, trotskistes, anarquistes, independentistes, republicans, etc. etc. etc. Uns volien salvar la república, altres volien aprofitar la guerra per fer una revolució social, altres volien col·lectivitzar els mitjans de producció, altres s'esgarrifaven només de pensar-hi.

Catalunya es va mantenir fidel a la república fins al final de la guerra. A Flix, el 19 de juliol, poc desprès de rebre la notícia del cop militar, l'ajuntament fou ocupat per membres d'esquerres, majoritàriament de la CNT-FAI. En aquell moment l'alcalde de Flix era Mariano Masot Bagés, que havia guanyat les eleccions l'any 1934.

Pocs dies desprès, personatges destacats de la Colònia Fàbrica (alguns tècnics que s'havien posicionat durant la vaga del 1933 en contra de les demandes del sindicat) i de la dreta local, foren arrestats i alguns assassinats. En total es van comptabilitzar 18 víctimes civils residents a Flix als moments inicials del conflicte [1].

El 20 de juliol, un nombrós grup de treballadors encapçalats per membres de la CNT-FAI, es van apoderar de la fàbrica i van convidar a membres del PSUC-UGT a formar part del Comitè de Control Obrer, tot i que els anarquistes eren els qui tenien el poder.

Aquest Comitè el presidia Joan Pérez Aguilà i estava format per Baldomero Poblado, Josep Ferrús Rodes, Francisco Grau Sabaté, Josep Català Masot, Francisco Rius i Claudio Cervelló, com a representants de la CNT, i Antonio Ribera Ortiga, Ramon Rodes, Antonio Lucea Ribas, Federico Christ, Arturo Jové Mora i Antonio Guiu Biosca, com a representants de la UGT [2].

La població de Flix va passar a ser controlada pel comitè local de milícies antifeixistes i es van fer les primeres apropiacions. Així el 25 de juliol de 1936 Josep Maria Manonelles, en representació d'ERC de Flix, signa l'acta d'ocupació de l'immoble situat al carrer Francesc Lairet 1. L'immoble era propietat de Dolors Mata Blanc viuda de Bagés i estava destinat a sala de cafè, botiga i vivenda. Amb la incautació passarà a ser la seu social d'ERC de Flix.

Dos dies desprès, el 27 de juliol de 1936, el Comité de Milícies Antifeixistes, procedeix a la incautació de les propietats de Delfin Rius. Concretament dues vivendes situades al carrer Francesc Macià (Barri Internacional), un hort i la fàbrica de sabó situats tots dos al carrer de la Indústria també del Barri Internacional. El motiu que apareix a les actes d'incautació d'aquestes propietats és el següent:

"Fue faccioso, fugándose a los primeros momentos revolucionarios, e ignorándose su paradero. Colaboró siempre con la dictadura y Gil Robles, y militaba en Falange Española. Encontrándosele varias armas. Es necesario para los fines de la colectividad, y de utilidad imprescindible para la misma"

Les incautacions de cases, finques rústiques, horts, molins, collites i altres propietats continuaran abans i desprès i afectaran a les principals famílies de Flix: Mariano Ferrús, Pedro Ceró, Wilhelm Müller, Viuda de Joaquim d'Oriol, Miquel Ferrús, el capellà, el convent de les monges, Mathias Zoogg, Antonio de Oriol, Miquel Pardell, Lluís de Castellví, Alfonso Gaset, Maria Català, Luís Díaz, Viuda de J. Marca, Manuel de Oriol, Damian de Oriol, Viuda de Josep Ferrús, José Casagualda... [3]

[1] MUÑOZ HERNÁNDEZ, P. Alemanys a l’Ebre. La colònia química de Flix (1897-1994). Tarragona. 1994. Pàg. 82-83.

[2] SÁNCHEZ CERVELLÓ, J.-VISA RIBERA, F. La navegació fluvial i la industrialització a Flix (1840-1940). Flix. 1994. Pàg. 183-184.

[3] Arxiu Nacional de Catalunya (online)

Entre Blanes i Cadaqués

L'estiu ja fa dies que s'ha instal·lat entre nosaltres, i TV3, fidel a la seva cita, ens torna a bombardejar amb notícies refrescants sobre lo bo i meravellòs que és la Costa Brava. Una any més la informació lúdicofestiva de la nostra televisió se centra exclusivament en allò que passa entre Blanes i Cadaqués.

Retransmisió en directe de les Havaneres de Calella. Informació puntual de les actuacions al Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols (Patti Smith, Kris Kristoferson, Pat Metheny...). Informació puntual de les actuacions del Festival de Cap Roig de Calella (The Beach Boys, Sinéad O'Connor...). Actuacions al Festival Castell de Peralada (Norah Jones, Zubin Metha...).

Observeu la notícia, com la donen, qui temps li dediquen. Un enviat especial (res de veu en off) fa l'entrada de la notícia, entrevista la gent que acudeix al concert i al cantant de torn, es visualitza una estona l'actuació i es fa un resum final i, si s'escau, algun comentari de la gent sortint de l'acte explicant meravelles del que han vist o sentit.

En canvi, algú sap si es va donar ni tan sols la notícia de l'atuació de Chik Corea o la de Joan Manuel Serrat als camps de Mart de Tarragona el passat juliol, de l'actuació del Soweto Gospel Choir a Cambrils o de la Festa del Renaixement de Tortosa que es va fer del 22 al 25 de juliol?

Una vegada més queda clar què és Catalunya per als de TV3. I es que, si alguna cosa bona té l'estiu és que es pot triar i remenar entre la multitud d'activitats que es fan per tots els racons de Catalunya, i els de TV3 ja ho haurien de saber.

Incautació de l'església de Flix, juliol del 1937

Juliol de 1937, tot just fa un any que s'ha produït la sublevació militar. La Guerra Civil serà llarga i cruenta. De moment, Flix està lluny del front de guerra però, degut a la presència de la Fàbrica, és un clar objectiu militar com ho demostren els bombardejos

facciosos del febrer d'aquell any.

Aquell mes de juliol, concretament el 26 de juliol de 1937, el ple de l'Ajuntament constitucional de Flix va decidir enviar una petició d'incautació a la Generalitat de Catalunya per a convertir l'església del poble en mercat municipal, dedicat a la venda al detall dels diferents queviures de la nostra localitat.

El motiu que es va posar de manifest per a justificar la incautació fou el del benefici públic; així com la necessitat de centralitzar la venda d'aliments, una major vigilància municipal pel que fa al control de preus, mesures higièniques, estat sanitari, etc.

En un altre document també es fa referència a la necessitat d'incautar l'església, i convertir-la en un mercat, per l'augment de població motivat pels treballs que està portant a terme Serveis Elèctrics Unificats de Catalunya (obres del salt de Flix) i la necessitat d'una nova estructuració i control de venda centralitzat.

Però la mesura d'expropiació va més enllà i es justifica per la revolució constructiva que està fent el poble i la guerra contra el feixisme, així com per la sang xuclada al proletariat durant anys.

Signa la petició d'incautació J. Ferrús; probablement Josep Ferrús Rodes, membre de la CNT i Conseller de Relacions (alcalde) del Consell Municipal de Flix.

Font: Arxiu Nacional de Catalunya (online)

Presentació del llibre EBRO 1938

El 25 de juliol del 1938, les tropes republicanes es preparen per creuar l’Ebre, utilitzen “pontones”, barques petites, metralladores i morters. Passen el riu a les 00:15h. La nit és fosca, sense lluna i el pas del riu ja feia mesos que s'estava preparant. Així s’inicia una de les majors batalles que es van lliurar a la Guerra Civil Espanyola: La Batalla de l'Ebre.

Avui, dissabte 24 de juliol, a la sala de la Fundació el Solà de la Fatarella es fa la presentació del llibre Ebro 1938 de Rubén García Cebollero.

Rubén García Cebollero ha aconseguit escriure una novel·la intensa, reflex viu de la tragèdia i de l’odissea dels seus protagonistes: un entramat de personatges dels dos bàndols, immersos en una lluita infernal i tintada de sang.Una historia d’amor i vida, dolor i mort, on l’amistat i l’esperança s’arreceren baix el foc de la guerra.
L’autor, Rubén García Cebollero, va néixer el 1975 a Barcelona. Es llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona i en Humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya, on actualment estudia també Publicitat i Relacions Públiques. Com escriptor, ha obtingut diversos premis de poesia, amb la seva primera novel·la Ebro 1938 publicada per l’editorial Nowtilus. Presentada amb el títol de Fuego en el Ebro. 1938, va arribar a ser finalista del Premi Planeta de Novel·la 2004.

Flix Jazz 2010

Flix jazz és un festival de jazz i músiques improvisades que es portarà a terme durant els dies 23, 24 i 25 de juliol a aquesta població de les Terres de l’Ebre. Aquest any el certament arriba a la seva segona edició i durant tres jornades la música agafarà el protagonisme al centre de Flix. Aquest festival neix de la voluntat de crear un marc festiu al voltant del jazz i les músiques improvisades (bossa-nova, blues, funk...) on tothom pugui gaudir i conèixer aquesta música. Així doncs, deixem que melodies, ritmes i nous sons omplin Flix de música i cultura!

Divendres 23 de juliol

- A Ca Don Ventura, a les 19 h, presentació de la 2a edició de Flix Jazz. A continuació actuació del Quartet d'Estiu (Amat Pallejà/Nick Kunz).

- A la Plaça Major, a les 22:30 h actuació de Pau Terol trio.

Dissabte 24 de juliol

- A les 12 h, al Casal Musical Joan Baptista Sabaté, espectacle infantil “Una petita història de jazz”.

- A les 19 h, a la Plaça Major, actuació del Bagés-Bertran-Colls-Monfort Grup.

- A les 22:30h a la Plaça Major, concert d'Apolo 13 featuring Llibert Fortuny.

Diumenge 25 de juliol

- A la Plaça major, a les 19 h, darrer acte de la 2a edició de Flix Jazz amb 2.5.6 trio.

Informació extreta de http://www.myspace.com/flixjazz

Les coses no canvien

Malgrat que han passat molt anys, sembla que les coses no canvien. Potser tenim una mica més d'autogovern, però les nostres decisions han de continuar passant pel ribot de Madrid.

Barcelona 1932

Més d'un milió de manifestants

SOMNIEM!

SOMNIEU.
És clar que sí, somniem constantment.
ESPEREU MASSA.
És clar que sí, hem après a esperar i ho esperem tot.
VOLEU MASSA.
És clar que sí, volem massa, més, tot, àvidament.
TENIU MASSA PRESSA.
Sí, és clar que sí, caminar, arribar, recomençar, tenim pressa, molta pressa.

SOMNIEU.
Sí inevitablement, el somni d’avui com possibilitat del demà.
ESPEREU MASSA.
És clar que sí, i no ens fa cap vergonya ésser esclaus de l’esperança.
VOLEU MASSA.
És clar que sí, és el nostre dret rabiós, i encara més el nostre deure.
EXIGIU.
És clar que sí, apassionadament o amb tristesa.

I tanmateix,
i tanmateix, millor així,
millor un poble que es mou,
encara que, a vegades, precipitat,
encara que, a vegades, massa prudent,
encara que, a vegades, brut, baix, rastrer,
encara que, a vegades, sublim,
millor així, amb tota la seva condició humana, estranya i senzilla;
millor així, que no un ramat de xais sotmès al càlcul dels ordenadors d’interessos.
Per això, que ningú no s’avergonyeixi de dir, que ningú no s’avergonyeixi de cridar:
somniem, sí, constantment, somniem sense límits en els somnis,
somniem fins l’inimaginable.
Somniem sempre,
i ho esperem tot, hem après l’art d’esperar, aquest art d’esperar
en nits interminables d’impotència; sabem esperar i ho esperem tot, tot,
i ho volem tot, volem l’impossible per a arribar al possible,
volem el possible per a arribar a l’impossible;
millor així, amb tota la seva condició humana, estranya i senzilla;
millor així, que no un ramat de xais sotmesos al càlcul dels ordenadors d’interessos;
per això, si mai ens diuen, si mai ens gosen dir...

SOMNIEU.
És clar que sí! constantment, somniem sempre.
Si en dieu: ESPEREU MASSA.
És clar que sí, hem après a esperar, i ho esperem tot.
Si ens dieu: VOLEU MASSA.
És clar que sí, volem massa, més i tot, àvidament.
Si ens dieu: TENIU MASSA PRESSA.
És clar que sí, caminar, arribar, recomençar, sí, tenim pressa.

Lluís Llach, 1979

Jo no sóc racista, però...

- Jo no sóc racista, però...

Quantes vegades hem sentit aquesta afirmació i hem callat o hem fet la mitja rialla de complicitat?

És una afirmació perillosa que va arrelant entre la població. I ara sembla ser que cada cop està més estesa la idea de que els immigrants són un problema. Ja se'ns ha oblidat que, fins fa poc, feien les feines que no volíem fer, que gràcies a les seves aportacions a la seguretat social s'ha garantit alguns dels serveis públics bàsics o que han fet augmentar la taxa de natalitat al país i el volum de població en zones rurals.

- Però es que ara la situació ha canviat. Estem en una de les crisis econòmiques més greus!
Diem, en un intent de justificar la nostra posició.
El cert és que la percepció que tenim sobre l'immigrant s'ha agreujat perquè se'ls veu com a competidors directes en un mercat laboral cada cop més competitiu, se'ls considera responsables de la saturació dels serveis públics o se'ls acusa de no voler integrar-se.

En un exercici de cinisme, de vegades se'ls acusa de la caiguda dels sous o de l'augment de l'atur. Se'ns oblida, una vegada més, que la crisi l'ha provocada el capitalisme salvatge, les entitats financeres, la gran banca, els especuladors sense escrúpols que ara mateix se n'estan rient de nosaltres des de les Seychelles.

Tanmateix no hi ha dades que ratifiquin els tòpics sobre la saturació dels serveis sanitaris, la caiguda de la qualitat de l'ensenyament o l'acaparament dels ajuts socials.

Personalment desconec si aquests tòpics són certs, encara que tots estem disposats a posar la mà al foc per a defensar la història, que assegurem que és verídica perquè ens ho va explicar una persona que ho va veure, d'aquell immigrant que ha rebut un ajut i que a un autòcton, en la mateixa situació, se li ha denegat.
Potser ens cremaríem!